08.02.2017 - 11:56
Acusa Rajoy d’oferir-se com a interlocutor a Trump i no a Catalunya
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha acusat aquest dimecres la democràcia espanyola d’haver emmalaltit per enviar a judici l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta sobiranista del 9N, i considera que aquesta malaltia “ve des de lluny”.
Ho ha dit en una intervenció davant el ple del Parlament a petició pròpia i inesperada, i on ha dit que l’Estado sofreix una deriva recentralizadora accelerada després de la sentència de l’Estatut i la recollida de signatures del PP contra la norma: “La democràcia espanyola té un problema estructural que la va deteriorant”.
“Una democràcia que envia a judici els responsables polítics d’una jornada tan edificant i sana com el 9N i que crea un profund i noble sentit de ciutadania és una democràcia que ha emmalaltit, i ve des de lluny”, ha afegit.
També ha criticat el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que s’hagi ofert com a “interlocutor” dels Estats Units i Amèrica Llatina a Europa al president nord-americà, Donald Trump, però no vulgui dialogar amb la Generalitat sobre el referèndum.
“No voler parlar és una decisió errònia i irresponsable. Si un es veu capaç de fer d’interlocutor entre Donald Trump, amb el que representa, i Amèrica Llatina, hauria de ser encara més capaç de ser interlocutor actiu amb Catalunya”, ha exposat davant el ple, durant el qual els diputats de JxSí han col·locat una urna de paper en l’escó de Rigau, diputada i jutjada aquests dies pel 9N.
Segons Puigdemont, es jutja les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega i l’expresident Artur Mas per la seva “fidelitat” a l’encàrrec del Parlament i, en conseqüència, dels ciutadans: per això considera que el ple d’aquest dimecres no podia començar com si no passés res, ni ser indiferent al fet que es jutja uns responsables polítics que van permetre el vot de 2,3 milions de catalans el 9N.
En la seva opinió, la gran majoria de catalans, al marge del que opinin sobre el vincle que ha de tenir Catalunya amb la resta d’Espanya, han demostrat una actitud democràtica i exemplar quan ha estat necessari mobilitzar-se per defensar drets fonamentals, ja sigui per votar, ja sigui per rebutjar el terrorisme i per rebel·lar-se contra les “mentides” del Govern central després de l’atemptat del 11M.
També ha acusat vetlladament el PSOE d’estar lliurat al Govern central i a Cs d’actuar com un corrent intern de l’Executiu, i ha carregat contra mitjans públics i privats –sense citar-los– per donar suport a això i “si és necessari, amb un mur de desinformació i de veritables manipulacions i mentides perquè els espanyols tinguin dificultats per contrastar la propaganda” que els serveixen.
Després d’assegurar que una democràcia en què no importi què opinen els ciutadans és incompleta, ha criticat que el Govern central no respongui amb diàleg ni propostes, a més de considerar “una democràcia d’intensitat variable, que es regula a conveniència de la majoria que governa” quan l’Estat desobeeix sentències del Tribunal Constitucional (TC) i ningú actua sobre este tema, entre altres qüestions.
Ha censurat que s’acusi els catalans d’intentar coaccionar els jutges amb la seva mobilització en suport a Mas, Ortega i Rigau mentre hi ha “directors de diaris que acusen i afinen el veredicte” que hauria de sortir del 9N, entre altres qüestions.
“LA NORMALITAT DE LA IMPUNITAT”
“És la normalitat de la impunitat”, ha ressaltat Puigdemont, que també ha contrastat que es jutgi el 9N mentre, en la seva opinió, es recol·loca l’exministre Federico Trillo després de la polèmica del Iak-42, i ningú actua quan transcendeixen les converses entre el llavors ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el llavors director de l’Oac Daniel d’Alfonso.
També ha dit que “es pot caure en la indecència de vincular la conferència de Brussel·les amb la mort d’una nena –així ha al·ludit implícitament al delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo– mentre s’impedeix saber que s’ha pagat amb fons privats la vida privada de l’antic cap d’Estat”, i a més ha criticat que se subvencioni amb diners públics la Fundació Francisco Franco.
“Diuen que tot això és legal i, per tant, democràtic, i el 9N, com no era legal, no era democràtic. Amb aquest criteri, lluitar contra l’objecció de consciència seria antidemocràtic”, ha resolt.