10.02.2017 - 18:14
Acusa l’Estat d’usar el TC per fer la feina que “no s’atrevien” a fer
BARCELONA, 10 (EUROPA PRESS)
L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha utilitzat el seu dret a l’última paraula en el judici del 9N per assegurar que no van desobeir el Tribunal Constitucional (TC) amb la consulta sobre la independència, sinó que “van plantar cara” al Govern espanyol.
“El Govern espanyol va utilitzar el Tribunal Constitucional per fer la feina que no s’atrevia a fer des del punt de vista polític”, ha defensat aquest divendres fent ús del seu dret al torn final de paraula com a acusat, en una intervenció que s’ha allargat 23 minuts, fet inusual en un judici.
L’aleshores president ha insistit que la convocatòria del que van denominar llavors procés participatiu del 9 de novembre del 2014 va ser un èxit: “I aquest èxit no va agradar gens a determinades instàncies de l’Estat”.
Mas considera que no és al banc dels acusats –al costat de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau– només per suposadament haver desobeït: “Quants judicis d’aquestes característiques hauria d’haver-hi per desobediències manifestes del Govern espanyol al Tribunal Constitucional?”.
Com ja va fer a la seva declaració com a acusat el primer dia de judici, Mas s’ha reivindicat com a “màxim responsable polític del 9N”, i ha afegit que per a la consulta va comptar amb la col·laboració del seu Govern, que qualifica de lleial i entusiasta.
“Em declaro responsable d’haver escoltat la gent del país”, i ha insistit que la seva intenció era que la ciutadania es pronunciés sobre el futur polític de Catalunya, tant a favor com en contra de la independència.
I considera que no és responsable de cap delicte, malgrat que la Fiscalia li atribueix els de desobediència i prevaricació per haver seguit amb els preparatius de la consulta malgrat la suspensió del TC –cinc dies abans de celebrar-se–, i per això el fiscal demana la seva inhabilitació per a càrrecs públics durant deu anys.
“No sóc culpable d’haver comès cap delicte. Ni Ortega ni Rigau ni Francesc Homs –exconseller també investigat pel 9N, encara que la seva causa la tramita el Tribunal Suprem– hem comès cap delicte”, ha reiterat en el seu al·legat final.
Mas ha dit que, si hagués volgut desobeir, ho hauria pogut fer en l'”ocasió d’or” que va tenir quan el TC va suspendre al setembre la primera consulta; no obstant això, va decidir acatar aquest veto i reconvertir-la en un procés participatiu, que ja no va aturar.
ELS VOLUNTARIS
No ho va fer perquè, mentre que en la primera consulta era la Generalitat qui l’organitzava i podia donar l’ordre de paralitzar-la, en el procés participatiu –que no era vinculant– tot estava ja en mans dels ciutadans.
“Com es donen ordres a 42.000 voluntaris? Als voluntaris no se’ls donen ordres; com a màxim se’ls pot transmetre recomanacions”, ha afegit.
AGRAÏMENT A TRIBUNAL I FISCAL
Mas ha començat la seva intervenció amb un agraïment exprés al president del tribunal, Jesús María Barrientos, per la correcció institucional amb la qual s’ha desenvolupat el judici, “més enllà d’alguna petita crida d’atenció” del president del TSJC als acusats.
També ha esmentat la feina de l’acusació, especialment el del fiscal Emilio Sánchez Ulled, al qui ha reconegut tota la seva feina: “Agraeixo la professionalitat que ha demostrat i coneixement profund en moltes de les matèries”.
S’ha referit a l’esment que Ulled ha fet el matí d’aquest divendres en el seu informe al fet que va ser la llavors fiscal general, Consuelo Madrigal, qui li va encarregar investigar el cas malgrat no formar part de la Fiscalia Superior de Catalunya, i que fes el que hagués de fer: arxivar o acusar.
“Quan he sentit això m’ha deixat preocupat: que la fiscal general de l’Estat hagi agafat un fiscal i li hagi dit que ha de ser imparcial i just”, ha expressat.
Mas ha sortit el Palau de Justícia a les 17.14 acompanyat d’Ortega i Rigau, i fora els esperaven la consellera de la Presidència, Neus Munté; la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i la coordinadora del PdeCAT, Marta Pascal.
