28.02.2017 - 19:59
MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
L’exdirector de l’Institut d’Estudis d’Autogovern i president del Consell Jurídic Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer –que va ser magistrat del Tribunal Constitucional (TC) entre 1992 i 2001 i vicepresident d’aquest òrgan– ha defensat aquest dimarts durant la seva declaració com a testimoni en el judici que se celebra en el Tribunal Suprem contra l’exconseller i diputat PDeCAT Francesc Homs que hi havia voluntat de complir amb la suspensió del “procés participatiu” del 9-N però la providència dictada pel TC era “enormement genèrica i abstracta”, per la qual cosa va recomanar interposar un recurs d’aclariment.
La presentació d’aquest recurs, segons aquest testimoni, demostra de fet la intenció del Govern d’Artur Mas de voler complir la llei, perquè al seu judici, atès que la consulta havia quedat “essencialment en mans de voluntaris” no quedava clar quines eren les activitats de les quals la Generalitat havia d’abstenir-se i en quines havia d’intervenir per qüestions com l’ordre públic.
La providència deixava dubtes, segons aquest jurista, sobre si el Govern podia utilitzar els Mossos d’Esquadra, informar sobre els resultats de la consulta, deixar operativa la pàgina web creada a aquest efecte o anul·lar els efectes dels contractes ja signats amb diverses empreses per a l’organització de la mateixa.
REUNIÓ SOBRE LA PROVIDÈNCIA
L’assumpte es va tractar en una reunió que es va celebrar el mateix dia que es va conèixer la providència, el 4 de novembre del 2014, a la qual a més d’Homs i el testimoni van acudir altres experts la identitat i nom dels quals Viver no ha pogut precisar. Per la seva banda, va insistir a qüestionar que a aquest assumpte pogués aplicar-se-li la suspensió que la Constitució, en el seu article 161.2, preveu per a lleis impugnades pel Govern espanyol una vegada que l’assumpte és admès a tràmit pel TC.
A preguntes del fiscal, Viver ha reiterat que “es volia complir, era manifesta la voluntat de complir”, si bé ha insistit que ell va entendre que la suspensió de la convocatòria realitzada en primer terme per la Generalitat per a una consulta el 9-N i la celebració del “procés participatiu”, no eren suposats iguals. Després de la primera suspensió no se’l va tornar a consultar.
PARTICIPACIÓ DELS AJUNTAMENTS
El següent a declarar ha estat el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miguel Buch, també testimoni de la defensa i exalcalde de Premià de Mar (Barcelona), qui ha assenyalat que cap òrgan judicial va reclamar a cap alcalde sobre aquest tema i que si bé la Delegació del Govern central va enviar una carta, en aquesta advertia que es “podria contravenir” la providència del TC, “però en condicional” i sense precisar les actuacions sobre este tema.
Ha explicat que va ser a petició dels Ajuntaments participar perquè en alguns municipis es manca d’institut on pogués realitzar la consulta i en un total de 911 municipis es van aprovar mocions sobre aquest assumpte, amb independència del partit polític que governava en els mateixos. Després d’això es van posar al voltant de 600 locals municipals a la disposició del procés.
RETRET DE MARCHENA A UN TESTIMONI
Per la seva banda Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora, ha precisat davant el tribunal que, després de conèixer la providència del TC va aconsellar a Homs que demanés un aclariment sobre la mateixa per distingir sobre quins aspectes concrets requeia la prohibició acordada per unanimitat en el Ple de l’alt tribunal.
Lamarca, que ha recordat davant el tribunal que té prohibit per llei rebre ordres o instruccions “perquè sinó no seria un jurista independent”, ha denunciat que existeix autonomia política “però no completa”, i el president del tribunal Manuel Marchena li ha respost que no faci “valoracions jurídiques” ja que en determinats moments de la seva declaració ha semblat que estava “dissertant una classe” davant els magistrats.
CONTRACTES AMB ELS MITJANS
L’exsecretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya Josep Martí, s’ha referit, per la seva banda, a l’escrit que va presentar davant el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en el qual informava sobre l’incompliment per part de tres emissores de ràdio que es van negar a emetre “de manera gratuïta i obligatòria” informació respecte al procés participatiu.
“Aquesta petició la vaig fer jo personalment i em vaig emparar en la Llei (de Comunicació Audiovisual de Catalunya) que permet que el Govern pugui dirigir-se a ràdios i televisions i sol·licitar que emetin gratuïtament espots publicitaris si el Govern els ha considerat prèviament d’interès general”, ha explicat Martí, qui ha precisat que no va denunciar els fets sinó que simplement els va posar en coneixement del Consell audiovisual.
L’exsecretari de comunicació, que ha reconegut que durant aquesta època participava freqüentment en reunions amb Homs per tractar l’assumpte de la desconnexió, ha assegurat que sempre va actuar d’acord amb el que dicta la Llei i que, des del punt de vista de la comunicació “es va fer un treball excel·lent”.
Es tracta de la segona vista del judici que acull el Tribunal Suprem contra Homs, que s’enfronta a la petició del Ministeri Públic de nou anys d’inhabilitació de l’exercici públic pels delictes de desobediència i prevaricació. L’última sessió de la vista oral es reprèn demà amb la ronda de pericials i els informes finals de les parts.
