01.03.2017 - 14:03
Afirma que la primera suspensió de la consulta es va viure en algunes parts de Catalunya com “una claudicació”
MADRID, 1 (EUROPA PRESS)
La defensa de l’exconseller de la Presidència i diputat de PDeCAT, Francesc Homs, que està sent jutjat al Tribunal Suprem per participar en l’organització del 9N, ha sol·licitat aquest dijous l’absolució del mandatari al·legant que mai va voler desobeir la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) –per això ell va demanar que aclarís l’abast de la seva providència–. Ha demanat que no es consideri el seu client un delinqüent “perquè no ho és”.
L’advocada Eva Labarta ha utilitzat el seu al·legat final per realitzar una defensa molt poc tècnica respecte dels delictes de prevaricació i desobediència pels quals el fiscal sol·licita per al seu defensat nou anys d’inhabilitació per exercir càrrecs públics, en la qual s’ha centrat en el caràcter poc concret de la providència per la qual el Tribunal de Garanties va acordar el 4 de novembre del 2014 la suspensió del denominat “procés participatiu”.
Al llarg de la seva intervenció, que ha durat més d’hora i mitja, l’advocada ha qualificat de “política” la querella presentada per la Fiscalia després de l’oposició dels fiscals catalans a la interposició de la mateixa i ha incidit que en cas de produir-se una condemna s’estarà entrant “en un camí que estableixi precedents molt delicats”, en al·lusió a la judicialització de la vida política.
“Era una providència inconcreta que no aclaria res”, ha assenyalat Labarta, en la qual no es deia el que no es podia fer i que generava problemes com els plantejats durant el seu testimoni en aquesta causa l’ex-vicepresident del TC Carles Viver Pi-Sunyer, que va assessorar Homs el mateix dia de conèixer-se la suspensió del TC, entre els quals hi havia la utilització, per exemple, dels Mossos d’Esquadra per a la seguretat de la consulta organitzada per voluntaris. Ha afegit que l’organització no es va aturar “perquè no es podia aturar”.
NI PREVARICACIÓ NI DESOBEDIÈNCIA
La lletrada s’ha referit com a “curiós” al fet que Homs fos imputat en aquesta causa una vegada prengués possessió del seu escó de diputat, diversos mesos després que es presentés la querella inicial pels mateixos fets contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.
Ha qualificat, a més, d'”innovació per a mal” que es tingui com a notificat Homs pel simple enviament de la providència per email al Govern, subratllant que al seu judici no es donen els requisits que haurien de concórrer per al delicte de desobediència.
Respecte a la prevaricació, ha assenyalat que s’acudeix a la prova de la carta remesa per Homs a l’empresa informàtica que organitzava la consulta, la qual cosa Labarta ha qualificat “uns senyors d’un comerç” fet que no constitueix una resolució administrativa que es pugui haver dictat sabent que és injusta, per la qual cosa el delicte no existeix.
QÜESTIONA L’ACTUACIÓ DEL GOVERN ESPANYOL
També ha qüestionat l’advocada el procedir del Govern espanyol en impugnar la convocatòria del “procés participatiu” –després que s’anul·lés la convocatòria inicial realitzada per Mas– ja que es va optar per un recurs, el d’inconstitucionalitat, que permetia una suspensió automàtica via article 161.2 de la Constitució que no està pensat per a aquest tipus d’assumptes.
Ha afegit que quan el TC, malgrat la petició de l’Advocacia de l’Estat, va ometre incloure en la providència un advertiment exprés als mandataris catalans va ser perquè no volia que aquest assumpte acabés en la via penal. “Tampoc va notificar ni va requerir a ningú ni es va dirigir a cap destinatari concret i això no és innocent, no és un oblit, el TC no estava desitjant que això acabés en un procés penal”, ha insistit.
Labarta ha admès que el seu client “estava en desacord amb l’actuació del Govern espanyol” respecte de la consulta, i que per això busco fórmules per evitar la suspensió interposant recurs d’aclariment al TC. “Però entre estar en desacord i cometre un delicte hi ha un llarg camí”, ha afegit l’advocada.
Malgrat iniciar el seu al·legat assenyalant que “l’esfera afectiva és aliena a l’esfera del dret”, l’advocada ha assenyalat que cal tenir en compte el context, que parteix al seu judici de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut el 2010.
“D’aquestes pólvores vénen aquests llots”, ha afirmat, per qüestionar a continuació la celeritat per la qual el TC va suspendre el “procés participatiu” hores després que el Consell de Ministres acordés interposar recurs un dilluns després de la reunió del Consell d’Estat celebrada un diumenge a la tarda.
Ha afegit que “no tothom que acudeix al TC té les mateixes armes cronològiques”, en al·lusió al fet que aquest òrgan no es donés la mateixa pressa a contestar el requeriment d’aclariment de la providència. Ha justificat en aquest punt el procedir del seu client perquè després de la primera suspensió al setembre del 2014 de la consulta convocada pel Govern “això es va viure en algunes parts de Catalunya com una claudicació”, i aquest ambient pesava en l’ànim dels governants catalans.
També s’ha referit al fet que sense els voluntaris no s’haurien pogut celebrar la consulta” si bé Homs no s’ha escudat en això per excusar la seva actuació.
La lletrada ha conclòs que tenia la convicció que “si en aquest procés en comptes de dos milions haguessin acudit a aquestes urnes de cartró que no tindrien conseqüències hi haguessin anat 80.000 o 100.000 persones no estaríem aquí”, en al·lusió al judici d’Homs davant l’alt tribunal.
