27.02.2017 - 14:28
Contesta a la seva defensa que la Generalitat va actuar en el 9N per “canalitzar la dignitat del poble de Catalunya”
MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
L’exconseller de la Presidència català Francesc Homs ha assenyalat davant la sala del Tribunal Suprem que el jutja per la seva responsabilitat en l’organització del 9N que va rebre “en privat” un advertiment del Govern espanyol en el sentit que si la Generalitat no organitzava una roda de premsa a la nit després de la consulta no havien de témer accions judicials “en contra”.
Aquesta és la raó per la qual va demanar que es cridés com a testimonis en aquest judici el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá.
Homs ha realitzat aquestes afirmacions a preguntes de la seva advocada Eva Labarta durant la primera sessió del judici que se celebrarà fins al proper dia 1 a l’Alt Tribunal i en el qual l’exconseller s’enfronta a una petició per part de la Fiscalia de nou anys d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius pels delictes de prevaricació i desobediència en organitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional.
A més ha assenyalat que, després de suspendre’s la consulta al setembre i una vegada es va conèixer la celebració en la mateixa data del denominat “procés participatiu” la reacció per part del Govern espanyol i de la majoria de forces polítiques va ser de “menyspreu, de ridiculització, de considerar que era un acte voluntarista” que segons va dir el mateix Rajoy no tindria cap conseqüència jurídica.
“El que es va fer va ser canalitzar la dignitat del poble de Catalunya i exercir drets fonamentals dels seus ciutadans i ciutadanes”, ha defensat Homs després de realitzar un repàs del conjunt d’acords adoptats al Parlament que van contextualitzar la convocatòria de la consulta.
ACTITUD GREGARIA DE LA FISCALIA
A preguntes de la seva lletrada, l’exconseller de la Presidència ha acusat la Fiscalia d’actuar “gregariament”, de connivència amb el Govern espanyol quan al febrer del 2016 va sol·licitar que s’investigués el diputat basant-se en una carta que aquest havia enviat dos anys abans a l’empresa T-Systems en la qual l’advertia de les conseqüències de no complir amb la seva comesa en l’organització de la consulta.
“El jutge instructor va desestimar la meva implicació en la causa inicialment quan era públic i notori quines eren les meves funcions i actuacions. Al cap de 15 mesos jo havia assumit l’acta de les Corts i va anar en aquest context i amb el pretext de la carta que se’m va incorporar a la causa”, ha respost Homs que ha insistit davant la seva lletrada que està assegut en el banc dels acusats com a conseqüència d’un debat polític.
L’acusat ha denunciat el canvi de postura del Ministeri Públic que va coincidir en dates amb l’enregistrament d’una conversa mantinguda entre el llavors ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alonso, sobre investigar polítics independentistes i més expressament la seva persona, segons ha dit.
Abans del recés, el president del tribunal Manuel Marchena li ha ofert seguir el judici no des del banc dels acusats sinó al costat de la seva defensa en qualitat de lletrat, però Homs ha rebutjat la proposta atès que està en el procediment en qualitat d'”advocat no exercent”.
Després de respondre les preguntes de la Fiscalia i de la seva advocada, el parlamentari ha abandonat el Tribunal Suprem sense fer declaracions als mitjans que estaven a la porta i s’ha dirigit al Centre Cultural Blanquerna. La primera sessió del judici es reprendrà aquesta tarda amb la ronda de testificals que integren, entre altres càrrecs l’exconseller d’empresa de la Generalitat, Felip Puig.
