09.02.2017 - 13:59
L’acusació popular descarta demanar presó en renunciar a acusar-los de malversació
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
La Fiscalia manté la seva petició de deu anys d’inhabilitació per exercir càrrecs públics electes i funcions de govern per a l’expresident de la Generalitat Artur Mas pels suposats delictes de desobediència greu en qualitat d’autor i de prevaricació per l’organització de la consulta del 9N, en la recta final del judici al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC).
El fiscal Emilio Sánchez Ulled, en les seves conclusions en la quarta i penúltima sessió del judici a la sala civil i penal, ha ratificat íntegrament les seves conclusions i les ha elevat a definitives.
Així, també segueix demanant nou anys d’inhabilitació per a la llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i per la qual era consellera d’Ensenyament, Irene Rigau; en tots dos casos, per desobediència greu comesa per autoritat pública com a cooperadores necessàries i prevaricació administrativa.
Aquestes són les penes que demana el Ministeri Públic si els dos delictes es consideren en concurs ideal, és a dir, si es considera finalment que un d’ells és necessari per cometre l’altre.
El Ministeri Públic considera que, si el tribunal optés per imposar per separat les penes de tots dos delictes –en aquest cas no es considerarien en concurs ideal–, les condemnes totals serien de nou anys i sis mesos per a Mas, i de vuit anys i set mesos tant per a Ortega com para Rigau, a més d’una multa.
ACUSACIÓ DEL FISCAL
L’escrit d’acusació del fiscal –previ al judici i que ara ha ratificat– acusa Mas d’articular “una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió” acordada pel TC, i de fer-ho emparant-se només en la seva voluntat i continuant els treballs, encara que amb la convenient discreció –afirma la Fiscalia–, i per a això suposadament es va concertar amb les altres dues acusades.
“Eren plenament conscients que amb això infringien l’obligat acatament a les decisions del TC”, segons el fiscal, que els acusa d’aparentar que la gestió del 9N quedava exclusivament en mans dels voluntaris sense participació del Govern.
La Fiscalia conclou que Mas, “intencionadament i sense una altra empara que la seva mera voluntat”, va desatendre el mandat del TC i va incomplir l’obligació que, com a convocant, tenia de deixar sense efecte la consulta del 9N, segons l’escrit d’acusació.
Ortega, com a vicepresidenta del Govern, va seguir exercint el control públic i la coordinació de tota la preparació de les votacions, immediatament per sota de Mas, i va ser “impulsora directa de les principals actuacions administratives” per al 9N, sempre segons el fiscal.
En el cas de Rigau, Fiscalia considera que va posar a la disposició de la consulta els mitjans de la Conselleria d’Ensenyament i es va servir dels caps dels serveis territorials d’aquest departament per garantir que els directors dels centres de Secundària prestessin el suport necessari.
ACUSACIÓ POPULAR
Les conclusions definitives de l’acusació popular, encapçalada pel Sindicat Professional de Policia i l’Unió Federal de Policia, renuncien a acusar Mas, Ortega i Rigau d’un delicte de malversació i a demanar pena de presó per a ells.
El seu advocat, Antonio Alberca, ha puntualitzat que prenen aquesta decisió després que el TSJC deixés fos el delicte de malversació en obrir judici oral.
D’aquesta manera, l’acusació popular –en què també participen Manos Limpias, l’Asociación Arca Ibèrica i un particular– demana 10 anys d’inhabilitació per desobediència greu i prevaricació administrativa pels tres acusats, en considerar que van permetre les activitats de preparació de la consulta i actes vinculats a ella i que no van suspendre els contractes per a la seva celebració malgrat la decisió del TC.
