01.03.2017 - 18:52
Els dos màxims comissaris van decidir que la mesura era correcta encara que va deixar en coma un mosso
BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS)
El director dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, ha negat en el Parlament que la decisió de deixar en llibertat un detingut fins que comparegués davant el jutge després d’atropellar un agent a Rubí (Barcelona) tingués motivació política o personal.
La decisió va generar crítiques entre la base del cos policial en no entendre que es deixés lliure algú que acabava de deixar en coma un agent, i Batlle ha subratllat en la Comissió d’Interior que la posada en llibertat es va decidir entre els més alts comandaments de Mossos precisament per la gravetat dels fets.
Ha insistit que el comissari cap de Mossos, Josep Lluís Trapero, “no coneixia aquesta persona. Cap afiliació, afinitat o vincle polític ni de cap altre tipus va influir en la decisió, que només va ser per motius policials”.
Per això, ha criticat el “comportament enormement injust” cap al comissari en cap, que va ser el blanc de les protestes d’agents i sindicats, i li ha reiterat el seu suport.
Batlle ha afegit que es va decidir deixar-lo lliure en creure la versió de l’home, que havia estat confós amb un delinqüent reincident per uns agents de paisà que el van voler identificar: va voler fugir perquè creia que no eren policies sinó delinqüents que li volien fer mal.
“ABSOLUTES FAULES”
Batlle ha carregat contra els sindicats de Mossos que van difondre en xarxes socials i missatgeria electrònica “absolutes faules” i que es van dedicar a intoxicar, generant perplexitat en el col·lectiu, ha dit.
Ha explicat que els fets es van produir el 15 de desembre sobre les 18.00 quan dos agents de paisà van confondre un home amb un pres fugat amb 11 requeriments pendents: el van abordar en un pàrquing per identificar-lo i ell va fugir, emportant-se un d’ells damunt del capó i causant-li ferides quan va caure uns 800 metres després.
La versió de l’home va ser diametralment diferent, ja que va interpretar que l’abordaven dos falsos policies que el volien matar, i va fugir per una “por insuperable”, per la qual cosa després va presentar un ‘habeas corpus’ per la seva detenció, que li va ser denegat.
Batlle ha dit que a comissaria, a les 2.38 hores del dia 16, una vegada fetes les diligències policials, es va deixar sense efecte la detenció perquè la persona no tenia antecedents, van creure la seva versió que creia que el volien matar, tenia domicili conegut i donava la garantia suficient que pensava presentar-se davant el jutge aquell mateix matí, com així va ser.
La decisió es va prendre després que el comissari en cap del cos i el comissari en cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central –Ferran López– “determinessin que era la mesura que calia adoptar” si precisament es donaven els anteriors requisits.
Va ser el comissari en cap de coordinació central el que va transmetre aquestes instruccions, a través de la cadena de comandament, als caps de la regió i de la Comissaria General d’Investigació Criminal que va assumir la investigació.
ALTA EL 13 DE GENER
L’agent ferit va ser donat d’alta el 13 de gener, si bé segueix de baixa però es recupera favorablement, segons el director dels Mossos, que ha assegurat que tant ell com Trapero l’han visitat en diverses ocasions.
Batlle, que ha comparegut a petició de JxSí i Cs, ha precisat que el 16 de desembre es van activar els serveis jurídics de la Direcció general de la Policia per comparèixer com a acusació particular i que el dia 19 el departament va comparèixer formalment en la causa, encara que finalment els dos agents van preferir dotar-se d’una defensa pròpia i van demanar la vènia.
CRÍTIQUES PARLAMENTÀRIES
Els grups de Cs, PSC i PP han posat l’accent a les zones d’ombra que genera aquesta actuació, en la qual veuen “errors”, i han demanat aclarir per què la decisió la va prendre el màxim comandament del cos, què la va motivar i si va ser l’adequada.
El diputat del PSC Carles Castillo ha considerat que des de la Direcció de Mossos “van tenir una excessiva empatia” amb el detingut ja que, encara que el mosso que es va emportar per davant en el capó hagués estat un delinqüent, això no justifica una acció tan exagerada.
Des de Cs, Jean Castel ha lamentat l'”opacitat” de Batlle i ha considerat que quan es va demanar un ‘habeas corpus’ i es va denegar, els Mossos no haurien hagut de deixar el detingut en llibertat perquè és un assumpte judicialitzat.
Alberto Villagrasa (PP) ha interpretat que la posada en llibertat va demostrar que es qüestionava l’actuació dels agents i ha defensat que va haver-hi agents de base que es van manifestar perquè no entenien què passava i perquè van creure que alguna cosa es va fer de manera irregular.
En canvi, Joan Josep Nuet (SíQueEsPot) ha considerat que es va encertar amb aquesta decisió perquè la persona identificada no era un delinqüent sinó un innocent.
Per últim, el diputat de JxSí Lluís Guinó ha aplaudit la voluntat de “transparència” del director general dels Mossos en comparèixer en la Comissió d’Interior.
