06.02.2017 - 12:22
Sobre l’obertura de col·legis: “He dit que era responsable de tot, si dic de tot, d’això també”
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS)
L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha afirmat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li està jutjat per desobediència i prevaricació que va ser seva la “iniciativa política” de la consulta sobre la independència de Catalunya el 9 de novembre del 2014 i del seu govern, i que és el responsable de tot.
En l’última pregunta del seu advocat, Xavier Melero, sobre si també va ser el responsable d’obrir els instituts, Mas ha afirmat que és “el màxim responsable de la idea del procés de participació” i d’haver substituït una consulta sobre la independència suspesa pel TC per un procés participatiu en el qual van participar 2,4 milions de persones.
Després de concloure la seva resposta, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha intervingut per puntualitzar que no havia respost la pregunta concreta, i Mas ha contestat de forma taxativa: “He dit que era responsable de tot, si dic de tot, d’això també”.
Mas, que només ha contestat les preguntes de la defensa en el judici en el qual seu al banc dels acusats, ha asseverat: “Vull deixar clar que les directrius venien de la Presidència de la Generalitat i de mi mateix, els altres membres del Govern van seguir aquestes directrius, això afecta Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs”.
L’expresident català ha recordat que la iniciativa d’impulsar el 9N tenia “unes arrels profundes clares, i estrictament democràtiques”, i ha fet un repàs als esdeveniments polítics des que va avançar les eleccions al novembre del 2012.
Mas ha puntualitzat que des d’un principi es va dir que la consulta no era vinculant ni tindria conseqüències jurídiques, per la qual cosa posteriorment es van convocar unes eleccions autonòmiques de manera legal per conèixer la posició dels catalans, la qual cosa va suposar en el Parlament “una majoria a favor de la independència de Catalunya”.
Respecte a les valoracions de la consulta, ha ressaltat que la junta de fiscals de Catalunya van considerar que no hi havia indicis de delicte i que en unes declaracions públiques el 8 de novembre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va afirmar que el que s’anava a celebrar l’endemà no era un referèndum ni res que se li semblés i no tenia cap efecte.
Davant la suspensió del TC, Mes ha explicat que va haver de contraposar “dos deures”, el d’escoltar la petició de la ciutadania i d’un procés que estava en marxa i el d’atendre una resolució del TC.
“L’altre haver d’era un deure major pel mandat parlamentari i la crida de la ciutadania”, ha indicat Mas.
“Vaig entendre que davant la impossibilitat de suspendre, de la indefinició de la suspensió del TC i davant el que passava al país, el meu haver d’era que aquesta jornada es pogués celebrar en condicions de normalitat democràtiques”, ha subratllat.
AVÍS DE BARRIENTOS
Sobre si va tenir coneixement de les denúncies que es van presentar el dia de la consulta en els jutjats de guàrdia, Mas ha declarat que en veure com es desenvolupava el procés participatiu es van donar compte que actuaven “correctament” i s’ha preguntat per què, si era tan evident que això era un delicte, el TC no va fer res per fer complir la seva providència.
Aquesta pregunta retòrica ha fet que Barrientos li recordés que no és objecte de la seva declaració formular preguntes, que només ha de respondre-les, i Mas ha respost que no anava a fer preguntes però sí afirmacions: “El TC a cap moment va fer res per fer complir la notificació”.
Ha insistit que l’actitud de la Fiscalia de guàrdia, no va actuar per parar la consulta ni va realitzar cap actuació: “Cap actuació vol dir cap”, ha reblat.
VOLUNTARIS IMPRESCINDIBLES
Mas ha assegurat que els 42.000 voluntaris que van participar en la consulta del 9 de novembre del 2014 “van ser element i peça clau imprescindible de l’organització del 9N” i sense ells hagués estat materialment impossible.
Ha explicat en el judici que, després que el TC suspengués el 29 de setembre varis preceptes de la Llei autonòmica de consultes i la convocatòria de la consulta popular, va haver-hi un canvi de format en el qual l’administració “ja no tenia capacitat per ella mateixa de dur a terme el procés participatiu”.
Segons ha dit, sobretot volien fer “una cosa seriosa i que s’entengués a tot el món”, i que, davant un procés d’alta complexitat organitzativa i logística, o s’apuntava molta gent o no s’hagués pogut dur a terme.
Així, ha dit que en cap cas s’hagués pogut dur a terme la consulta “sense la participació dels 42.000 voluntaris”, i ha recordat que, al principi, quan va demanar la participació de voluntaris per organitzar la consulta, va dir que necessitaven 20.000.
Sobre l’organització de la consulta, ha explicat que tenien un gran compromís per fer-la perquè era la voluntat “d’una bona part del poble de Catalunya”, per la qual cosa van seguir sense renunciar al seu objectiu i canviant el format que el TC havia posat en qüestió.
La Fiscalia –que no ha pogut preguntar durant la sessió d’aquest dilluns– pensa, en canvi, que Mas va articular “una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada pel TC”, generant l’aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava en mans de voluntaris, segons consta en el seu escrit d’acusació.
