“No ha existit”: el final de recorregut de les causes contra els policies de l’1-O?

  • La llei d’amnistia inclou els policies investigats per les càrregues, però molts agents encara podrien ser jutjats i condemnats

Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Les càrregues de la policia el Primer d’Octubre van deixar un balanç de 1.066 ferits atesos i més de sis-centes denúncies. Els sis mil policies espanyols i guàrdies civils van actuar sense seguir els principis bàsics d’actuació, van colpejar de manera indiscriminada parts del cos no autoritzades, incloent-hi la cara, i van causar fractures, traumatismes crànio-encefàlics i afectacions en òrgans interns d’alguns votants.

Tanmateix, la manca de col·laboració de bona part de les institucions espanyoles ha estat un obstacle important per a depurar responsabilitats. Tot i això, sis anys més tard, hi ha unes quantes causes encara obertes, amb més d’un centenar de policies espanyols i guàrdies civils investigats o processats. Però ara, bona part de l’esforç en l’àmbit judicial podria acabar en no res.

La llei d’amnistia registrada al congrés espanyol preveu, entre més qüestions, que siguin amnistiats els actes que hagin estat declarats o que estiguessin tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable vinculats al referèndum. Tot plegat extingiria les causes contra els organitzadors, manifestants, ex-alts càrrecs o batlles encara investigats, però també serien eximits de responsabilitats penals els policies que van reprimir. De fet, haver-hi inclòs els policies és una qüestió controvertida: hi ha represaliats que s’hi oposen i també els sindicats policíacs, que consideren un “insult” que siguin equiparats amb l’independentisme.

Després de sis anys, encara no hi ha cap policia condemnat, tot i que hi ha unes quantes causes que són a punt d’arribar a judici. Les de Barcelona són les més avançades. El jutjat d’instrucció número 7 ha enviat a judici quaranta-set policies per les càrregues en un centre de votació de la ciutat i l’Audiència de Barcelona també ha confirmat que envia a judici cinc agents per haver fet perdre l’ull a Roger Español.

També resta pendent de judici la causa contra un policia pel cas d’Enric Sirvent, l’home que va patir un atac de cor a l’escola del barri de la Mariola, a Lleida. En canvi, van més endarrerits al jutjat d’instrucció número 4 de Mataró, en què vint-i-quatre ciutadans van denunciar les càrregues a Dosrius i Canyamars (Maresme). En aquest cas, encara manca la interlocutòria de la jutgessa, que ha de decidir si l’arxiva o envia quaranta-sis agents a judici.

Per part seva, el jutjat d’instrucció 2 de Girona ha decidit aquesta mateixa setmana l’arxivament les acusacions contra vint-i-set policies espanyols que van carregar en col·legis de la ciutat i d’Aiguaviva. La jutgessa ha considerat que no hi va haver un excés en l’actuació policíaca i que, si hi va haver lesions, va ser perquè no van poder actuar de cap altra manera. Tot i això, encara hi ha recorregut, i els advocats han avançat que hi presentaran un recurs. De manera semblant, una gran part de les causes han estat arxivades, però n’hi ha algunes que resten pendents de recurs, com ara la de les càrregues de la Ràpita (Montsià), les de Callús (Bages) –que és al TC espanyol– i les de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) –al TEDH.

Com pot afectar-les l’amnistia?

La llei d’amnistia, tal com és redactada ara mateix, tindria efectes diferents en les causes, atès que les convencions internacionals subscrites per l’estat espanyol estableixen que els delictes de tortures, tractes inhumans o degradants han de restar fora de qualsevol procés d’amnistia. Aquest seria el cas de Barcelona, on el jutge instructor ha considerat que els fets, tant en la causa que afecta els quaranta-cinc policies com la de l’actuació contra Roger Español, també poden ser constitutius de tortures i contra la integritat moral. Això fa que el judici pugui tirar endavant tot i l’amnistia i que els agents no se’n puguin beneficiar si finalment són condemnats per aquests delictes.

En canvi, més complicat d’esquivar és en el cas de Dosrius i Canyamars. L’advocada Montse Parera, de l’Associació de Juristes pels Drets Humans, considera que, tal com és redactat el text registrat, els afectaria de ple, atès que s’ha especificat que restarien fora dels efectes de la llei els “actes dolosos contra les persones que haguessin produït un resultat de mort, avortament o lesions al fetus, la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d’un sentit, la impotència, l’esterilitat o una greu deformitat”, i en aquest cas no es compliria cap d’aquests supòsits, perquè hi ha lesions com ara contusions i un nas trencat.

En una línia semblant, l’advocat Albert Carreras, portaveu de Voluntaris Drets de Defensa Girona, explica que, tal com ha anat la instrucció, i l’actitud de la fiscalia i el jutjat i del ministeri de no col·laborar amb documentació i dades –cosa que no ha permès d’esbrinar la cadena de comandament ni el sistema per a basar la unitat d’actuació dels policies–, la causa ja tenia poc recorregut, però amb el text de la llei d’amnistia creu que es tancarà del tot: “Aquí s’esgotarà el recorregut penal de la causa.”

David Casellas, advocat defensor principal dels agredits durant el Primer d’Octubre al Bages, explica que allí tampoc s’ha estimat que hi hagi cap cas de tortures i que hi han anat recorrent fins on han pogut, però que els tribunals han anat tancant totes les causes. Creu que el recorregut hauria estat el mateix amb amnistia o sense: “No influirà en res.”

Els efectes abans de ser aprovada

La llei d’amnistia sembla haver tingut un efecte no previst abans d’haver-se aprovat i tot. En el cas de Dosrius, Parera explica que després de sis anys, i amb la instrucció acabada, ara solament manca que la jutgessa faci una interlocutòria i decideixi si ho arxiva o ho porta a judici. És una decisió que té sobre la taula d’ençà de fa molts mesos i que, tal com l’explica, “no poden ser dos folis, sinó una resolució molt motivada i substanciada”, un afer complex, altament mediàtic, al qual cal dedicar moltes hores i, a més, segur que serà objecte de recurs, per un part o l’altra. De manera que sospita que la jutgessa esperarà a veure què passa amb la llei d’amnistia abans de fer res.

De fet, la setmana passada ja es va suspendre un judici per la tramitació de la llei d’amnistia perquè el jutge va considerar que, amb el text actual, si era aprovada, hauria estat inútil de fer-lo, amb l’alt cost material i personal que implica un judici.

L’endarreriment de la causa també és evident en el cas d’Enric Sirvent, que d’ençà del mes de març espera que l’Audiència de Lleida fixi una data de judici. Anna Llauradó, advocada de la família, explica que en principi també s’hi inclourien els policies i que és possible que s’endarrereixi tot esperant l’aprovació de la llei d’amnistia.

Per la seva banda, Albert Carreras és del parer que l’arxivament la setmana passada de la causa també ha estat arran del debat de l’amnistia: “Nosaltres entenem que aquí hi ha una decisió judicial amb clares connotacions polítiques.” Considera que és molt complicat de justificar, sense un judici, un eximent complet després de sis anys d’instrucció, i creu que ho han fet així perquè no volen que es digui que els policies s’han beneficiat de la llei d’amnistia. Tot i això, ara han presentat un recurs contra l’arxivament, que preveu que es podria resoldre d’ací a un parell de mesos, és a dir, molt abans de l’aprovació definitiva de la llei.

I ara, què?

Els advocats de les causes en què no s’han demostrat tortures o atemptats contra la integritat moral coincideixen a dir que és un final de recorregut. Una possibilitat, tal com explica Carreras, podria ser una esmena a la llei que no solament deixés fora de l’amnistia els actes dolosos més greus, sinó tots els que tinguessin com a resultat lesions. Però entén que abans caldria analitzar-ho bé, per evitar que tingués efectes no desitjats sobre uns altres encausats.

Diu que esperaven que algunes causes com la seva restarien al marge de la llei d’amnistia, però entén que durant la negociació de tota la llei és una qüestió que no s’ha delimitat prou. Tot i això, personalment, i no com a portaveu, remarca que ho troba un pas endavant important, atès que molts acusats, amb causes pendents, podran recuperar la normalitat.

David Casellas explica que, una vegada tancada la causa penal, no es va plantejar obrir-ne una altra d’un punt de vista administratiu, i que no veu cap més via per a demanar responsabilitat; i Montse Parera diu que, de fet, els efectes de l’amnistia són que allò no va passar; s’esborra tot i no hi ha cap via més per a reclamar una indemnització a l’estat espanyol, ni res semblant. De manera que així poden acabar la gran majoria de causes del Primer d’Octubre: “No ha existit.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any