Amb el seu estirabot, què busca el president d’Andalusia?

Juanma Moreno elimina l'impost de patrimoni i rebaixa el seu tram d'IRPF · Alhora fa una crida llaminera als empresaris catalans perquè canviïn de residència, gaudeixin del “turisme fiscal” i s'allunyin del risc independentista

Jordi Goula
21.09.2022 - 19:53
Actualització: 21.09.2022 - 19:54
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir, el president de la Junta d’Andalusia la va dir ben grossa. I molta gent li va respondre. “El ‘moderat’ Juanma Moreno diu als empresaris catalans que se’n vagin a Andalusia, que allà no pagaran impostos. D’aquí a pagar a la gent perquè hi vagi no falta gens. Imagina’t si això ho fes Catalunya.” “El president d’Andalusia ha demanat als andalusos que viuen a Catalunya que tributin a Andalusia i així compensarà la baixada d’impostos als rics d’allà. Ah! I que continuïn usant la sanitat pública i l’educació a Catalunya, que total, ja la pagaran els d’allà.” Són dues de les moltes piulades que van sortir ahir, arran de l’estirabot del senyor Moreno, en què barrejava naps i cols amb un interès prou clar: emmascarar l’objectiu de deixar la gent més rica d’Andalusia sense pagar impostos de patrimoni.

L’excusa era, per una banda, sostenir les idees fiscals del PP, com ja han fet Madrid i Castella i Lleó, i, per una altra, menysprear els catalans –això és inevitable–, aquesta vegada convidant-los a anar a fer una mena de turisme fiscal a casa seva, perquè pagaran menys diners en successions i patrimoni. De totes maneres, és clar que no s’adreça a tots els catalans: només a aquells que acumulen molts calers. I, de passada, els diu que hi traslladin les empreses, als qui en tenen, evidentment… tot sabent que tampoc no beneficia, ni de bon tros, tots els seus conciutadans.

El cas és que han fet comptes i s’han adonat que Andalusia perdrà 359 milions amb aquesta sisena rebaixa fiscal, però que els podria recuperar amb més contribuents per l’IRPF. Calculen que amb 7.200 nous declarants de l’IRPF es compensaria la pèrdua dels ingressos per l’impost sobre el patrimoni. Evidentment, no haurien de ser persones que tributessin en el tram baix de l’impost, sinó al contrari. Per exemple, uns quants catalans carregats de diners anirien bé. I de passada els recorda que, a més de pagar menys, poden estar ben tranquils: “Aquí no ens independitzarem mai”, afegeix.

A mi tota aquesta història em cansa molt. És com un Guadiana que va apareixent de tant en tant i ens obliga a explicar sempre la mateixa cosa. Sí, recordem una vegada més el model de finançament que tenim, i que ha tornat a situar Catalunya el 2020 per sota de la mitjana en recursos rebuts de l’estat, un cop els diners enviats per via dels imposts han transitat pels filtres corresponents. Catalunya, que és el segon territori que aporta més ingressos tributaris per habitant (Madrid és el primer, però mereixeria un capítol a banda) és el catorzè en recursos obtinguts. Els famosos 20.000 milions que regalem cada any. Mentrestant, hi ha unes altres comunitats, com Andalusia, que passen del tretzè lloc al desè. És a dir, que necessiten uns recursos addicionals de l’estat cada any per a anar fent. O, si voleu, que no generen prou diners per a pagar allò que gasten.

I una comunitat en aquesta situació es pot permetre el luxe de rebaixar imposts?, seria lògic de preguntar-se. Doncs segons el PP, sí. Amb una contradicció, perquè quan posa de referència Madrid menteix deliberadament. Madrid es Madrid i, a més, la capital del regne. I allà s’hi belluguen molts diners que no existeixen a la resta de l’estat espanyol, però que es comptabilitzen a la capital. No sé quanta gent rica es deu haver empadronat a Madrid aquests últims anys, per a pagar menys; tanmateix, potser si ho sabéssim ens quedaríem esmaperduts.

D’aquí ve que, en les xifres oficials de l’estat, Madrid sempre hi aparegui com la comunitat que més paga i menys rep. I sembla que els ciutadans madrilenys siguin els més solidaris. Són fal·làcies, de què ja hem parlat moltes vegades i, hi insisteixo, em cansen molt. Suposo que Moreno sap que Andalusia no es Madrid. I que a casa seva no es mouen tants diners de l’estat. Ni té el mateix atractiu per als empresaris, perquè el govern espanyol és on és. De moment, una cosa és segura: amb aquestes mesures afavoreix els seus conciutadans més rics, que s’estalviaran molts i molts diners. No en tinc dades oficials, però el nas em diu que no deu ser gaire gent la que fins ara pagava xifres importants en patrimoni i, abans, en successions. Tinc tan sols fonts de la premsa, que parlen de 20.000 persones que pagaven l’impost i algunes altres que rebaixen el nombre a 13.000. Recordem que Andalusia és la regió més poblada de l’estat espanyol, amb 8,4 milions de persones. Quants són sobre el total? Feu comptes.

Havent dit això, puc entendre que Moreno estigui preocupat. Malgrat els diners rebuts durant molts anys, Andalusia té avui encara la desocupació més alta, de gairebé el 19% (la mitjana estatal és el 12,5%). Té quatre províncies amb la desocupació superior al 20% i dues al 18%. Una xacra secular. El PIB per capita el 2020 (últim any conegut) era el setzè de les disset comunitats autònomes, amb 17.700 euros (la mitjana estatal era de 23.700). I amb aquesta darrera pensada no crec que vagi per bon camí, si vol esmenar la tendència. Amb la crida que fa, sap que no la canviarà. M’ha fet més aviat la sensació que vol millorar l’equip a còpia de jugadors amb contractacions milionàries, en compte de fer planter amb constància i d’estar disposat a canviar moltíssimes coses de l’estructura del club, que en frenen, de fa molts anys, el desenvolupament. I això en els esports potser pot funcionar, però en l’economia, no. I encara menys si cal sacsejar a fons una estructura social molt enquistada. Qui gosaria fer-ho?

I, per acabar, jo no veig pas gaire clar si la crida que fa Moreno als empresaris catalans va amb les empreses incloses. No ho crec, perquè, si fos així, encara faria volar més coloms. Fer venir una família és una cosa, però deslocalitzar tota l’empresa, que té un preu, n’és una altra. Potser per això es parla més d’empreses tecnològiques emergents. Empreses de futur, amb gent jove, més procliu al canvi geogràfic. És cert que amb el treball a distància es fan meravelles, i no dubto que algunes se’n vagin, però tothom sap que no és tan fàcil d’aconseguir un entorn acadèmic, empresarial i laboral consistent, on treballar i innovar és molt més eficient. Estic segur que tot això ja li ho han dit els qui l’aconsellen, però tots plegats també saben que parlar sorneguerament dels catalans i d’independència sempre és un punt a favor de cara al seu personal. Continuem on érem! El risc que afronta Moreno és que, segons com li surti la jugada, pot acabar de complicar una mica més la situació –fent créixer la frustració social– que, des de fa molts anys, es viu a Andalusia.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes