Amb molta preocupació: cinc lliçons de la detenció de Montserrat Venturós

«La detenció de la batllessa de Berga és un salt repressiu endavant al qual cal fer front amb molta intel·ligència si no volem que tinga efectes contraproduents»

Vicent Partal
04.11.2016 - 14:39
Actualització: 04.11.2016 - 15:39
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

És indiscutible que la detenció avui de la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, és un salt endavant important en el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. Un jutjat, en aquest cas un jutjat local, ordena de detenir un càrrec públic perquè ha pres una posició política i perquè es manté fidel al compromís adquirit amb els electors i les decisions adoptades pel consistori. De tot això, crec que podem extreure’n –i hem d’extreure’n– unes quantes lliçons.

1. El govern i Junts pel Sí tenen un problema d’estratègia molt seriós: aclarir quin paper poden fer els funcionaris fins a la desconnexió, especialment els mossos
El full de ruta especifica que la llei de transitorietat jurídica no s’aprovarà fins al juny. Sense aprovar aquesta llei no és possible de demanar als funcionaris que desobeesquen ordres directes dels aparells de l’estat espanyol. Per dues raons. La primera: la desobediència només pot partir de la llibertat personal; ordenar a algú la desobediència és un contrasentit, especialment si se’n poden derivar repercussions personals. I la segona: si de cas, són els polítics que han de desobeir i no és just de carregar sobre les espatlles dels funcionaris una responsabilitat que correspon a uns altres.

Tot això dit, és impossible que aquesta tensió repressiva es puga aguantar d’ací al juny i, per tant, cal prendre decisions. Perquè si els mossos, com a policia judicial, avui porten la batllessa de Berga al jutjat detinguda, com ho faran per a no dur-hi la presidenta Forcadell quan els ho demane, com a policia judicial, el Tribunal Constitucional? Aquí hi ha un forat obert que algú hauria de pensar com es tapona.

2. Amb una agressió d’aquest abast, o hi ha unitat entre Junts pel Sí i la CUP o el procés cap a la independència perilla
És tan simple com això. L’aritmètica parlamentària no ha canviat i, per tant, els deu diputats de la CUP encara poden posar fi al govern quan vulguen. Semblava que, després del rebuig del pressupost, s’havia superat el moment crític i s’obria una etapa de col·laboració entre Junts pel Sí i la CUP, basada en l’interès comú de proclamar la independència l’estiu del 2017.

Però amb la detenció de Montserrat Venturós hem vist tornar tots els fantasmes del passat. No té trellat que el conseller d’Interior diga que la detenció ha estat feta pensant a evitar sobretot la mala imatge dels Mossos o que es condemne la reacció de la CUP pel boc gros, dient que és ‘infantil’ i insistint en el clixé de la CUP com a gent poc de fiar. I, en la mateixa mesura, tampoc no és lògic que la CUP es pregunte retòricament si el govern fa costat als tribunals espanyols i va contra l’independentisme o que parle intencionadament de ‘matinada’, quan la detenció s’ha fet més tard de les set del matí. Detalls a banda, una acció com aquesta d’avui havia d’haver estat pactada discretament en tots els detalls polítics, precisament per a minimitzar-ne l’impacte sobre la marxa del procés. No s’ha fet i per això som on som.

3. O identifiquem qui és l’adversari i ens comportem en conseqüència o no arribarem gaire lluny
La batllessa de Berga ha estat detinguda per una denúncia d’una organització espanyolista. I, sobretot, per l’existència d’una legislació antidemocràtica que permet fets com aquest. Aquest és el fet greu i determinant en el qual cal centrar la responsabilitat. En qualsevol país del món quan la repressió s’endureix més que mai els qui en són víctimes es tornen més disciplinats. O són arrasats. I el que hi ha en joc és saber quina batalla lliurem: la del parlament contra l’estat espanyol per a aconseguir la independència o la dels partits entre si per a guanyar les eleccions vinents? Si es respon a aquesta pregunta amb sinceritat, aleshores se’n desprèn una disciplina o una altra.

Però cap dels dos grups no hauria de passar per alt que ells només gestionen els vots dels ciutadans i que de les eleccions del 27 de setembre va emergir un mandat excepcional per a proclamar la república catalana l’estiu del 2017. Trencar un mandat tan extraordinari reclama circumstàncies molt extraordinàries. No es pot posar en joc la majoria independentista cada setmana. Això no és seriós i és indigne de l’esforç fet per tants votants i per tanta gent que no ha parat de treballar per la independència de fa anys.

4. El desafiament a l’estat ha de ser col·lectiu o serà impossible de gestionar-lo cas per cas
Fa dies que vaig demanar com podríem evitar que l’ofensiva repressiva de l’estat fes perdre al moviment independentista la capacitat d’anar sempre a l’avançada, una capacitat que ha estat decisiva fins avui. Crec que tot això que passa aquestes hores pot aportar-hi una idea: la desobediència sempre ha de ser col·lectiva i multitudinària, per a protegir els qui l’acompleixen. En pose un exemple: tan bon punt s’ha sabut la detenció de Montserrat Venturós, l’Ajuntament de Sabadell ha despenjat la bandera espanyola i de seguida el PP ha denunciat l’equip de govern al jutjat. És evident que si la reacció hagués estat coordinada i cinc-cents o sis-cents ajuntaments haguessen despenjat la bandera espanyola tots alhora el gest hauria tingut una significació molt diferent i unes conseqüències ben diferents. Per què no es fa així? Per què cadascú va a la seua, tenint com tenim tants i tants organismes que ho coordinen tot? Gestionar la repressió ara d’una persona, ara d’una altra és un infern que desgastarà el país, el govern, el parlament i la relació entre Junts pel Sí i la CUP. Gestionar repressions col·lectives, en canvi, fa pujar el nivell de la confrontació política.

i 5. La gestió del temps i de les emocions és fonamental
Sempre ho és, però en un procés tan complicat com el que ara duu a terme a Catalunya ho és i ho serà d’una manera molt especial. Les xarxes socials no es poden controlar i els grups polítics no poden controlar què hi diuen els militants. Però fóra bo que tothom, quan passen coses tan greus com la que ha passat aquest matí, tingués la capacitat de controlar les emocions i gestionar de manera adient el temps. Ja és tot prou greu per a agreujar-ho encara més deixant anar sense límits i sense responsabilitat les emocions, les fílies o les fòbies de tothom.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Rafa
Rafa
04.11.2016  ·  14:16

Només un petit incís al punt 3. A on es diu: “I, sobretot, per l’existència d’una legislació antidemocràtica que permet fets com aquest.”
Que jo sàpiga, no hi ha cap legislació a Espanya (de moment) que prohibeixi penjar estelades. El que si hi ha són intents de criminalitzar el símbol més potent que tenim els independentistes.

Josep
Josep
04.11.2016  ·  18:19

La independència s’ha de merèixer. Actituds com aquestes em fan creure que potser no, i que és precisament per això que no s’ha aconseguit mai en tres-cents anys.

Gerber
Gerber
04.11.2016  ·  19:00

Molt ben dit, Vicent Partal! Comparteixo les teves preocupacions. Espero que la gent i, sobretot, els nostres politics, prenen nota.

Shaudin
Shaudin
04.11.2016  ·  19:20

Absolutament d’acord amb cada punt.

Núria
Núria
04.11.2016  ·  19:55

A mi el que em preocupa profundament són les posicions dels ens polítics & cia (ens entenem, eh!).
Em refereixo a la pregunta del punt 4 de l’editorial: “Per què cadascú va a la seua, tenint com tenim tants i tants organismes que ho coordinen tot?”. Si tots els ajuntaments & cia, adherits i/o promotors del procés d’independència, haguessin actuat cohesionats no estaríem a on som, lluitant per herois individuals i perdent de vista l’estratègia essencial en la conquesta del nostre Estat. Com diu aquest article “Gestionar la repressió ara d’una persona, ara d’una altra és un infern que desgastarà el país, el govern, el parlament i la relació entre Junts pel Sí i la CUP”. Ens ho mereixem?… No és això companys, … després de tant esforç …
També, a més a més, cal reflexionar molt seriosament sobre el punt 3. Jo em pregunto: Cal qüestionar, als partits & cia, si és que els i tremolen les cames i estan nerviosos pel naixement del nou partit dels “comuns-podem”(?) i d’aquí venen, en bona part, les situacions indignes que estem visquem?.
Després de tant esforç companys … NO ens mereixem això!

salvador
salvador
04.11.2016  ·  20:04

Mentre es maten JxS i la CUP per si son llebrers o conillers, el Sr. Domenech ,la Sra. Colau, el Sr. Dante Fachín i el Sr. Iceta van fent la seva feina i quan els independentistes se’n donin compte ja tindran la majoria a la Generalitat.

Per cert: la CUP ja te una bona excusa (absolutament infundada doncs la policia autonòmica depen de dos “patrons”: els mandos i els jutges” i m’agradaria saber qui de vosaltres, si fos una força d’orde públic desobeiria una orde directa d’un jutge jugant-se la feina i la carrera) per no aprovar els pressupostos.

salvador
salvador
04.11.2016  ·  21:04

El conseller de Interior no el vec el home adecuat, per fer front a la crisis que es prepara. Anirè el 13 de Novembre a donà suport a la Presiente, però ja es hore que la Generalitat que planti la canye.

Jordi
Jordi
04.11.2016  ·  21:55

El que em sorprèn cada vegada és que els actors polítics independentistes no ho tinguin, conjuntament, tot previst. Perquè això que està fent ara l’Estat espanyol era perfectament de preveure fa molt i molt de temps. Només una criatura no ho hagués previst.

Ah, i anem amb compte, tots plegats, perquè de segur que hi ha molta gent pagada per l’estat que es dedica, a les xarxes socials, a atiar el foc de les baralles entre independentistes. No ens hi deixem arrossegar.

Josep Maria
Josep Maria
04.11.2016  ·  22:05

Totalment d’acord amb els teus 5 punts Vicent.
Proposo que l’AMI impulsi la visualització de l’atac als càrrecs electes municipals , tot suggerint als seus associats de penjar a tots els ajuntaments “banderes europees amb crespó negre”, i així fent veure a la Unió Europea com un Estat membre vulnera la llibertat d’expressió que se suposa que és un valor a preservar.
Hem de fer una resistència passiva creativa que posa en evidència els dèficits democràtics d’aquest estat que els vulnera permanentment.

Jordi
Jordi
04.11.2016  ·  22:06

Jo també comparteixo les teves preocupacions Vicent. Sembla que els partits independentistes no saben quina és la prioritat actual. Menys mirar-se el melic i més tenir una visió de llarga distància.

Jordi
Jordi
04.11.2016  ·  22:16

Completament d’acord amb tota l’editorial. Personalment, estic una mica desconcertat. D’una banda Puigdemont i Junqueras aparenten una completa tranquil·litat i ens diuen que no caldrà cap èpica especial (res de places Maidan) i que tot estarà a punt per quan arribi el moment, però mentre tant el pla és rebre hòsties sense parar, entre octubre i juny?
D’altra banda, la situació de la detenció era perfectament previsible i esperable. Cóm és que entre el Govern i la Cup no tenien pactada una resposta?
Això em fa pensar que o bé són més matussers del que aparenten o bé tot és teatre, són millors que Maquiavel i ens sorprendran amb algun doble mortal carpado amb tirabuixó.

Josep viñas
Josep viñas
05.11.2016  ·  00:15

És evident que l’independentisme té un problema gran que és la manca d’unitat. Quan semblava que Junts pel Sí i la CUP s’havien entès per implementar un full de ruta que ens hauria de portar a la desconnexió, ens trobem de nou davant del desordre i la manca de direcció. Cadascú va a la seva.
El fet antidemocràtic de la detenció de la Montserrat Venturós, un atac frontal contra els nostres elegits per la part de l’autoritat de l’Estat, és aprofitat per una part de l’independentisme per culpabilitzar els mossos i el propi govern.
S’ha de donar suport a la batllessa de Berga. No podem acceptar un acte repressiu d’aquesta magnitud, d’acord, però mirem qui és l’instigador real del conflicte i responem units a la injustícia.
La desobediència ha de ser una cosa de masses, i ben planejada per donar resultats. Petits actes esporàdics són poc efectius i només provoquen el desànim perquè a la fi difícilment tenen èxit.

salvador
salvador
05.11.2016  ·  10:19

A veure si d’una vegada per a totes acabem amb la DEMAGÒGIA. Si el que s’ explica en aquest article ho sabia fins jo mateix,, que no soc Llicenciat en Dret, molt més ho saben els polítics de la CUP i els seus advocats. Fins i tot és més o menys el que va dir en Joan Tardà en una conferència pronunciada en El Casal de Mollet el passat 3 d’octubre quan li varen preguntar quina podria ser la responsabilitat del mossos. El mossos tenen dues dependencies: la policial i la judicial. No hi ha mosso d’esquadra que desobeeixi una ordre judicial. Pregunteu-vos vosaltres mateixos que feríeu en el cas d’estar en aquesta situació i mireu al que os exposaríeu.
I aquí tenim l’habilitat de convertir un tema que te al PP com a únic responsable, en un dard contra el mossos simplement perquè aquests estan dirigits per un senyor del PDCat, que per cert, no ho està fent malament. Ja ni ha prou.
Llegiu si en teniu ganes aquest molt bon article de EL PERIÓDICO (diari que no té la meva simpatia per cert) i assabentem-nos tots plegats de que li pot passar a un mosso si desobeeix una orde judicial malgrat li ordeni el President de la Generalitat
Demano al president Puigdemont que no esperi als pressupostos i convoqui eleccions. No es pot viure sota el xantatge permanent de la CUP. Perquè l’únic que aconseguirà serà que la gent independentista de centre i de centre dreta ens cansem i pleguem. I sense nosaltres no hi ha independència possible. Si es guanyen les eleccions a per totes. I si es perden doncs a acceptar la derrota. El que no és possible es que l’aigua i l’oli continuïn barrejats.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/pueden-mossos-desobedecer-orden-judicial-5609118

Josep Maria
Josep Maria
05.11.2016  ·  15:37

“..es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años”. Manuel Azaña.

Ara, doncs, ja toca i penso que jugaran la bomba de desunir-nos i fer trontollar la nostra moral. Hem de tenir en compte que mai juguen a mitges tintes.
Hem d’estar preparats perquè ens caiguin proves, denúncies i mentides (bombes del 2016) de gran tonatge.
Ens cal seguir amb la idea de un nou País lliure, sense la corrupció endèmica de segles en el que la nostra cultura mil.lenària pugui ser cosa del dia a dia.

“Cataluña fué ocupada por Felipe IV, Felipe V, Espartero, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a..” Manuel Fraga (PP, AP)

Joan
Joan
05.11.2016  ·  19:52

He d’aprendre les lliçons que es desprenen després de la detenció de Venturós. En primer lloc cal tenir ben clar quin és l’objectiu essencial d’aquesta detenció i les que vindran: la desunió del moviment independentista. Les sentències, les imputacions i les resolucions són només una capa de fum per amagar el seu veritable objectiu.
En segon lloc, veig que la detenció en sí calia fer-la cuidant molt les formes i havent pactat un acord entre JxS i la CUP de com calia fer-ho. Sort que no van emmanillar a Venturós però jo en pregunto si tot aquest sainet es pot tornar quan es vagi a detenir a Coma o a la resta d’implicats.
En tercer lloc, és penós que quan hi ha un desencontre, hi hagi polítics independentistes que comencin a dir que hi ha molt mala maror i que donin a entendre que si hi ha tant enfadament, els pressupostos se’n poden ressentir. Aquesta possibilitat caldria que fos desmentida ràpidament per la CUP.
En quart lloc, no acabo d’entendre la passivitat de l’AMI. És lògic que cada municipi actuï con cregui convenient però si hi ha aquesta organització existeix, és perquè proposi accions i no es limiti a existir sense actuar. La direcció que té ara la veig molt aturada.
Convindria que totes aquestes qüestions fossin clares, pactades consensuades entre els grup independentistes abastant totes les possible casuístiques i que fets com els que hem viscut aquestes dies no es repeteixin. I això és urgent.

Antoni
Antoni
07.11.2016  ·  00:22

Oblidem d’una vegada la CUP, i fem eleccions !!!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes