15.10.2025 - 21:50
Hores després de l’alto-el-foc entre Israel i Hamàs, veiem com el procés avança, tot i els incompliments. Incompliments com l’entrada d’ajut humanitari a Gaza, que Israel ahir limitava molt; els assassinats a Palestina, que continuen, segons les autoritats de Gaza; o el retorn dels cossos d’ostatges israelians, alguns dels quals es van lliurar sense que l’ADN correspongués amb els ostatges, segons Israel. A Gaza, l’alegria pel retrobament amb els presoners alliberats es barreja amb l’amargor pel fet molts d’ells no tornen a casa sinó a l’exili. Un dels protagonistes principals d’aquest fràgil alto-el-foc és Hamàs, i un repàs a la premsa àrab d’aquests dies permet de veure per què Hamàs ha arribat a confiar en Donald Trump, les conseqüències que pot tenir això per a ells i les esquerdes internes que tenen.
“Confiant en Trump: Per què Hamàs es va arriscar a alliberar els ostatges de Gaza” és una de les peces publicada al diari saudita Al-Arabiya, que recull un teletip de Reuters. Uns quants membres d’Hamàs, sota anonimat, expliquen que són una idea i dos detalls els que els fan confiar en Trump. La idea és que creuen que Trump és l’únic, i encara, que pot fer quadrar a Netanyahu. I els dos detalls que els van convèncer: primer, la trucada humiliant que Trump va obligar a fer a Netanyahu davant la premsa, on el president israelià demanava disculpes a Catar per haver-los bombardat, en l’intent d’assassinar membres d’Hamàs. I, en segon lloc, el dia que Trump, fa uns mesos, va obligar un avió israelià a fer mitja volta, quan ja era en ple vol anant cap a l’Iran. Aquests dos detalls sembla que van convèncer Hamàs que Trump podia aconseguir que Netanyahu fes cas.
Per a Hamàs també va ser important veure cara a cara Jared Kushner, gendre de Trump, i Steve Witkoff, màxims negociadors dels Estats Units que van reunir-se amb el màxim negociador d’Hamàs, Khalil al-Haya, durant 45 minuts el 8 d’octubre, quan van afirmar que Trump compliria la paraula. Aquesta trobada, el diari New Arab l’explica aquí, citant Axios, el diari impulsat per ex-treballadors i fundadors de Politico.
Però Hamàs no les té totes. “Hamàs va acceptar d’alliberar els ostatges sense que hi hagués cap pacte sobre la retirada total d’Israel”, es llegeix a la peça. “Els dirigents de Hamàs són ben conscients que la seva decisió pot sortir malament, segons que diu un dels responsables. Temen que, un cop alliberats els ostatges, Israel pugui reprendre la campanya militar, com va passar després de l’alto-el-foc del gener, en què l’equip de Trump també havia participat activament.”
La majoria de presoners palestins alliberats no són d’Hamàs
L’acord entre Israel i Hamàs inclou l’alliberament de 250 presoners històrics palestins que complien cadena perpètua, uns 2.000 palestins empresonats durant la guerra de Gaza, i el retorn de cadàvers palestins. Aljazeera ha publicat els noms dels 250 presoners alliberats, dels quals 157 són membres de Fatah, 65 d’Hamàs i la resta de faccions petites. Dels 250 presoners, 96 tornen a casa, però 154 s’envien a l’exili, a tercers països. A més a més, Israel alliberarà 1.718 palestins que van ser empresonats durant la guerra. Aquests dies també es van retornant cossos de palestins morts.
Hamàs no governarà, però no es desarmarà?
L’alto-el-foc també podria significar la fi d’Hamàs com a partit de govern de Gaza, segons una font d’Hamàs pròxima al comitè negociador del grup, que va dir diumenge a l’AFP que no participaria en el govern de Gaza després de la guerra. “Per Hamàs, el govern de Gaza és un tema tancat. Hamàs no participarà gens en la fase de transició, cosa que significa que ha renunciat al control de la franja, però continua essent una part fonamental del teixit palestí.” Ahir, efectivament, el president egipci va anunciar que Hamàs havia acceptat de no governar la franja i havia acceptat la llista de quinze tecnòcrates que governaran provisionalment Gaza. Tot i això, el ministre d’Afers Estranger egipci, Badr Abdelatti, va explicar que Hamàs col·laboraria “en la creació d’un comitè administratiu palestí encarregat de la gestió quotidiana”.
El diari Arabiya afegia: “Tanmateix, sembla que no hi ha discrepàncies entre els dirigents respecte del desarmament, que el grup ha considerat durant molt de temps una línia vermella […] Un altre responsable d’Hamàs, que també s’acull a l’anonimat per parlar de qüestions delicades, ja havia dit abans a l’AFP que el desarmament d’Hamàs era ‘fora de qüestió’.”
Assassinats entre Hamàs i clans rivals
Una altra conseqüència de l’alto-el-foc per a Hamàs és que, sense bombes caient, Hamàs pot tornar a patrullar pels carrers, ni que sigui provisionalment. I segons que informa Aljazeera, hi ha hagut enfrontaments mortals entre Hamàs i clans rivals. “Diumenge, hi va haver enfrontaments entre un clan armat i les forces de seguretat d’Hamàs, que van causar vint-i-set morts, pel cap baix, entre els quals vuit membres d’Hamàs, segons el Ministeri de l’Interior de Gaza”, deia Aljazeera. I afegia: “Atrapat enmig del foc hi havia el periodista palestí Saleh Aljafarawi, de vint-i-vuit anys, que cobria els enfrontaments al barri de Sabra, a la ciutat de Gaza, entre una “milícia armada” –segons que han dit fonts de seguretat a Aljzeera en àrab– i Hamàs”.
En aquesta peça de Conversation i en aquesta altra d’Aljazeera es fa un resum dels diferents clans que s’enfronten a Hamàs després de l’acord d’alto-el-foc, i que ara podrien aprofitar la possible feblesa d’Hamàs per fer-hi més pressió.
Hamàs, qüestionat a la televisió
Per acabar, de la mateixa manera que Netanyahu és qüestionat per una part de la societat israeliana, i per molts membres de l’OTAN, Hamàs també és qüestionat al món àrab. Però no és fàcil saber-ne la magnitud. Un petit exemple es va viure fa cinc dies, quan la televisió dels emirats va entrevistar el membre d’Hamàs Mousa Abu Marzouk. L’home va interrompre irat l’entrevista quan li van dir que el 7 d’octubre havia de significar l’alliberament de Palestina. És el mateix Mousa que, en una entrevista a The New York Times, va declarar que no hauria donat suport al 7 d’octubre si hagués sabut la destrucció que comportaria, tal com recorda el periodista saudita Tariq Al-Homayed, molt crític amb Hamàs i les seves accions. I que ara creu que mostren esquerdes internes.
