Alceu el nivell

«L'independentisme massa sovint sembla un moviment que ha perdut el control del calendari i només funciona reactivament»

Vicent Partal
16.04.2020 - 05:21
Actualització: 16.04.2020 - 07:21
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A l’editorial d’ahir vaig apuntar que, d’un punt de vista polític, em semblava poc sensata la polèmica per les 1.714.000 màscares. I que no em semblava creïble que ningú, enmig d’aquesta complexa situació que vivim, tingués l’humor de dedicar-se a fer quadrar les xifres per humiliar el Principat. Més tard, en els comentaris dels subscriptors, Oriol Roig ja aportava els càlculs necessaris per a comprovar que, efectivament, això de les 1.714.000 màscares no era cap provocació sinó pura coincidència.

La polèmica ens l’hauríem estalviada només aplicant una mica de prudència i sentit comú. A l’hora d’acceptar una hipòtesi, si hi ha dues respostes raonables és més sensat de decantar-se per la més senzilla, la famosa navalla d’Occam. El simple fet que les dades quadren no solament al Principat sinó a totes les autonomies deixa poc marge de discussió. Tornem a Occam: és més senzill de pensar en la coincidència del 1714 que no pas creure’s que algú, per manipular les dades del Principat, haja hagut de manipular també totes les dades de totes les autonomies amb la finalitat d’insultar d’una manera tan sibil·lina Catalunya, sense ni tenir la seguretat que, després de tanta feina, ens en donaríem per assabentats.

L’episodi, però, suscita la necessitat d’exigir més rigor a la classe política, catalana i independentista en aquest cas. Personalment, em crea molta inseguretat i gens de confiança que el conseller responsable de la policia reaccione d’una manera tan precipitada i no mostre la calma, la serenitat i l’autocontrol que requeriria una feina tan difícil com la que té. Ni la capacitat analítica. I em preocupa també de constatar que una part de l’electorat es crega un argument tan poc consistent i el defense a peu i a cavall.

A peu i a cavall fins i tot després de demostrar-se que hi ha una explicació plausible que defuig la humiliació intencionada. Ahir em vaig discutir amb unes quantes persones que insistien a dir que, encara que la xifra fos casual, al final d’alguna manera era el reflex d’una mentalitat perversa instal·lada a Madrid. Amb això feien gala d’un victimisme trist i entristidor que estic convençut que no ajuda gens el projecte ni la nació. Ni a ells mateixos, val a dir.

Quan l’altre dia jo reclamava la necessitat de ‘tornar urgentment a l’etapa més audaç, preparada, brillant i transgressora de l’independentisme’, implícitament em volia referir també a la necessitat de recuperar aquell rigor personal, aquella decisió, aquella força interior que l’octubre del 2017 va fer aparèixer l’independentisme davant la societat com un moviment victoriós, creïble i segur d’ell mateix.

Dissortadament ara, excepte en períodes concrets o en persones concretes, l’independentisme massa sovint sembla un moviment que ha perdut el control del calendari i només funciona reactivament, empobrit en l’anàlisi i molt coix en el debat. En compte de proposar, es limita a protestar amargament. En compte de fer, s’ofèn espectacularment. En compte de decidir, s’embolica en polèmiques. I això, paradoxalment, en el moment en què l’estat és més afeblit i, per tant, en el moment en què les condicions per a poder-lo trencar són més clares –i ho seran cada dia més.

En vista d’això, hi ha una decisió personal a prendre. I cadascú ha de triar entre restar atrapat en la queixa fàcil i la impotència o fer i empènyer, amb la confiança i el coratge personals, amb ganes de guanyar i decidit a fer-ho.

És cert que el problema principal, gairebé tot el problema ja, el tenim situat en les institucions –no hi ha cap símptoma que la força i la voluntat del carrer haja minvat i la poderosa reacció contra la sentència o l’acte de Perpinyà en són les darreres proves. Però cal recordar que sense ser forts i exigents un a un, i amb un mateix, en el dia a dia, difícilment podrem bastir un enfortiment col·lectiu suficient per a tornar-ho a fer. I aquesta vegada de manera definitiva.

Això és així, però la força que necessitem, i aquesta exigència, reclama també, tingueu-ho clar, no deixar-se entabanar personalment amb polèmiques de curtíssima volada i alçar, personalment, el nivell del debat i la discussió política, més amunt i més enllà d’on volen els aparells dels partits i part de la premsa que en depèn. Que és tant com dir fer a l’inrevés d’allò que alguns polítics i alguna premsa han fet amb la polèmica aquesta de les màscares.

 

PS1. Des d’avui Andorra és el primer territori del nostre país en autoritzar un cert, només un cert, retorn a la vida normal. La gent podrà eixir de casa en hores concretes, alternant els dies parells i senars segons la numeració de l’edifici, no més enllà de dos quilòmetres i portant la màscara.

Mentrestant a Catalunya ahir es va posar en marxa una nova metodologia de càlcul d’afectats i morts, que pot causar una certa sorpresa però que està ben explicada i és un pas endavant, molt positiu, en la direcció de superar la confusió que regnava fins ara i clarificar quins són els efectes reals de la pandèmia sobre la societat. Us expliquem aquest canvi en aquest article i us recordem que totes les novetats les podeu rebre cada nit a les deu al vostre correu amb el Report Diari sobre el Coronavirus –només cal demanar-ho ací.

PS2. Igual que vàrem fer la setmana passada, demà divendres a les sis de la vesprada emetrem en directe un debat dels subscriptors de VilaWeb amb l’economista i periodista Jordi Goula, per parlar dels efectes econòmics de la crisi. Goula ha estat fent cada dia una feina magnífica de dissecció d’aquests efectes, que podeu llegir en la secció ‘La píndola‘.

El debat el podreu seguir en vídeo en directe des de VilaWeb, Youtube o Facebook i després el podreu recuperar a la carta.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.04.2020  ·  22:14

No ens podem entretindre en detalls. L’adversari no ho fa. Ha pres una decisió i la manté, tot i que ja es veja que és literalment suïcida. Quan anar a remolc de les actuacions del govern de Madrid ens mata, cal canviar de rumb. I triar-ne un de propi. I si un no es veu amb cor, és un bon moment per apartar-se i deixar algú altre més capacitat, o més audaç o millor informat o format que se’n faça càrrec.
El govern del Botànic no és res de l’altre món. Més bé autonomista que res. I, malgrat això, ha aconseguit disposar de més recursos per a lluitar contra el virus que el del Principat. I ho ha aconseguit apartant-se de la línia de Madrid i anant pel dret a adquirir material necessari. A més a més de recolzar-se en la societat civil del País Valencià. El que cada vegada sembla més intolerable són aquells laments de l’estil “no ens ho permeten”. O som majors d’edat o no ho som. I si no ho som, el millor és dir-ho quan abans millor. Així, cadascú sabrà a què atindre’s.

Victor Serra
Victor Serra
15.04.2020  ·  22:14

Totalment d’acord . Amb la quantitat de coses importantíssimes que fan malament el Govern i l’Estat espanyols, enredar-se amb la tonteria del número de mascaretes és d’una poca intel.ligència preocupant. T’agraeixo Vicent que ho defensis tant clarament. Sé que és difícil fer-ho en front de determinades persones.

Gabriel Aparício
Gabriel Aparício
15.04.2020  ·  22:22

L’aportació d’Oriol Roig és bona i cal tenir-la en compte. Però no és definitiva. Si tu vols que el resultat siga 1714 i que siga fruït exacte d’una divisió, ho pots fer amb una senzilla equació 1714=M*C/E. Si saps que Catalunya té C habitants i Espanya en té E, les mascaretes totals que has de repartir són M=1714*E/C. Jo açò tampoc deixaria de pensar que és factible. Tot i això, estic d’acord que no és un tema del qual s’haja de fer cavall de batalla.

jaume vall
jaume vall
15.04.2020  ·  22:27

No només això, sinó que enlloc de victimisme patètic, una mica d’ironia, o de sarcasme. Si us plau, tampoc no demanem que siguin Churchills, però home. Enlloc de la cara transcendent com si haguéssin mort un familiar, una vegada dit amb cara de pòquer, podia haver dit “D’acord, i si ens en sobren 1978, els hi tornarem, i si ens en sobren 1898, també. Potser les necessitaran” O alguna cosa així. És a dir, no queixar-se, sinó tombar-s’hi i posar sal on els pugui picar.
No ho sé, tampoc no hauria de ser tan difícil de tenir algun bon assessor lingüístic /comunicador, i deixar de semblar un català emprenyat.

Un senyor que ha de manar els mossos, els brimos, que sembla que no se’n surt. I que té la pell fina per una provocació que potser no ho era. I que enlloc de posar-hi sarcasme i posa victimisme…. Ja vam quedar ahir que potser no és una persona simple, potser hi toca. Però aleshores hauria de semblar que no és simple i que hi toca.
I qui diu en Buch, diu la majoria.
Francament, si no aconseguim mantenir un confinament seguint les directrius de l’OMS, i no aconseguim treure els presos polítics seguin les directrius de l’ONU i els Drets Humans, la propera vegada que em demanin el vot per “desafiar l’estat espanyol” els enviaré a passeig.
Perquè si volem de ser súbdits per esdevenir ciutadans, però els teòricament nostres, també ens tracten com a súbdits, doncs que vols que et digui.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
15.04.2020  ·  22:30

Potser tens raó la xifra pot ser casualitat però fa molta pudor i venint de qui ve jo mateixa em vaig escandalitzar per la mala fe que hi vaig veure.

joan rovira
joan rovira
15.04.2020  ·  22:36

D’acord, però sense recordar diàriament no solament la premsa, ni VilaWeb que se’n fa un tip de parlar de política, sinó els interessats que s’han volgut posar al capdavant; és a dir, polítics, sindicats, empresaris, col·legis professionals -advocats, enginyers, arquitectes, economistes, premsa, etc.-, universitats, administracions locals, organitzacions, societat civil, etc.; és impossible que avancem ni un mil·límetre del sotmetiment estèril en el qual viu immers i enganyat aquest país.

-Per què no s’explica que el sistema colonial és propi d’estats que ensenyen a agenollar-se sense poder-se aixecar per tal de controlar a l’individu?
-Per què no s’explica que un individu amb por vol la protecció d’un cacic amb disfressa de militar, sotana, toga o corona?
-Per què no s’explica que els partits colonials espanyols de qualsevol coloraina són la veu de la disfressa que tenalla el creixement individual i col·lectiu?
-Per què no s’explica que els partits catalans fan de facilitadors o intermediaris dels negocis clientelars?
-Per què no s’explica que la Generalitat de Catalunya no decideix gairebé res ni ara ni abans?
-Per què VilaWeb mitjançant en Jordi Goula no explica de manera clara el volum de negoci que crea Catalunya, que se’n va Madrid i sobre el qual no podem decidir res?
-A banda de l’espoli dels 16.000 milions € + 16.000 milions € d’evasió fiscal?
-Segons les dades, el dèficit acumulat en infraestructures els últims deu anys arribar als 28.000 milions €?
-Que en quaranta-quatre anys només la Generalitat ha pogut fer un Eix Transversal de poc més de 200 km d’autovia i reforçar l’eix Llobregat d’una distància similar que valen només el 30-40% del que detrauen en un any?
-I una línia de metro de 40 km, que equival quan s’acabi a un any d’espoli fiscal. I en portem quaranta-quatre!
-Que Catalunya amb un PIB equivalent al 75% d’un alemany té 7,89 llits UCI que en relació, als 29,2 llits UCI d’Alemanya, representa el 27,9% dels alemanys.
-Que no controlen res de les infraestructures de costes, ports, aeroports i ferrocarrils. Perquè són de l’estat amb els nostres diners.
-Que els partits polítics que votem no pinten res perquè únicament gestionen el que queda. I a la tarda pacten a les entitats externalitzades com AMB, CZF, Turisme, Fira, etc. o, Diputacions, a les ordres dels lobbys.
-Que els partits espanyols controlen l’AMB, que engloba 36 municipis en un territori de 636 kilòmetres quadrats amb 3,2 milions d’habitants i suposa el 65% del PIB de Catalunya i el 13 % del PIB espanyol. No la vota ningú.
-En definitiva que tot aquest entramat serveix per a dues coses bàsicament. Primera, perquè uns quants facin d’intermediaris dels esforços fiscals dels catalans en nom del catalanisme autonòmic i uns altres de l’espanyolisme centralista. Segona que al matí discuteixen als ajuntaments i el parlament i, a la tarda, fan els que els hi demanen les oligarquies espanyoles, catalanes i internacionals. Per això, no tenim habitatge social, precarietat laboral, infraestructures de baixa qualitat, les corones metropolitanes que controlen les esquerres d’esquena als interessos dels ciutadans. En definitiva, un país explotat, centralitzat al voltant de les plusvàlues de Barcelona, vulnerable, sotmès i resignat.

Per acabar una endevinalla per entendre com funciona aquest país tan bandejat per aquests personatges, encara que sembli mentida, reals:
Un exsecretari d’un partit polític català pot ser lletrat del Parlament de Catalunya?
Un expresident de la Generalitat de Catalunya pot ser ministre del Govern d’Espanya?
Un exconseller de la Generalitat de Catalunya pot ser coordinador de Foment a Catalunya?
Un exdiputat del Parlament de Catalunya pot ser director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia en el Ministeri de Transició Ecològica de l’estat espanyol?

(N’hi ha per triar de cada partit un munt; únicament he posat un exemple de cada amb els personatges que aparentment han deixat la política, alguns treballen mentre altres van encara en cotxe oficial. Hi ha llista d’espera)

Josep Salart
Josep Salart
15.04.2020  ·  23:02

Doncs senyor Partal, una de les darreres entabanades I de curtíssima volada ha estat el Tsunami.

Algún día vostès ens donaran més informació. Ep sense comprometre a ningú, clar, però al menys, quan ens tornim a demanar per posar-hi la cara, saber més del tema.

Ramon Sans
Ramon Sans
15.04.2020  ·  23:07

Las siguientes elecciones a la Generalitat, cuando acabe la epidemia , serán un examen de gestión de lo ocurrido, y la comparación no será con Madrid, sino con Valencia y Las Baleares.

Material , aviones , mascarillas , gestión de residencias desde primaria como se hizo en ses Illes (ahora por fín parece que hay un protocolo de blindaje en Cat gracias en parte a OPen Arms) y queda algo muy importante :

La gestión de los días de colapso… y DENUNCIAS en los tribunales contra el president Torra y la Consellera Alba Vergés que ya han empezado a calentar motores por los Hospitales de campaña.

Les deseo mucha suerte, pero los partidos independentistas están muy peleados entre ellos mientras los unionistas se ayudan en TODO para ir contra la Generalitat … mientras TV3 parece que esté cerrada y todas las estatales informan sin problema …vamos mal .

Gemma R.
Gemma R.
15.04.2020  ·  23:17

Bé jo no em flajalaria tant amb el tema mascaretes. Estem fins dalt d’ aquest règim xulesc i maltractador, i a mí em sembla perfecte que el conseller pequés de massa que no pas ho hagués fet de massa poc, com hem fet sempre. Si volem guanyar, hem de mostrar que hem canviat, que ja no estem per aguantar les seves tonteríes. I també em sembla perfecte que la gent el recolzés. Ja n’ hi ha prou home. No han volgut que els presos polítics es confinéssin a casa, posant-los en risc d’ una manera inhumana. Us imagineu que qualsevol d’ ells o elles li estés perillant la vida ara? I nosaltres amb el fuet perquè el conseller va agafar unes dades equivocades? No van voler confinar Madrid ,ni que ho fés Catalunya per si la Generalitat acabava gestionant la crisi millor que ells, demostrant com l’ agost 2017, que podem ser un Estat. I ens han tret competències en sanitat i seguretat per la mateixa raó. A cost de vides, a cost del terrabastall econòmic q d’ això se’n derivarà, tant és. Ells no es refíen de nosaltres, perquè sempre creuen que ho podem fer millor i deixar-los en ridícul, i com que nosaltres sabem com són, no ens refiem d’ ells. I aquest episodi no és més que la constatació d’ aquesta realitat. No ens volguem perfectes. Potser fer evident aquest fet, dés de fora s’ enténen millor les coses. No hi ha mal que per bé no vingui.

En tant que individualment ens hem d’ empoderar i auto-exigir-nos creativitat, és cert. Hem de parar de queixar-nos de la poca autonomia que ens queda, dels pals a les rodes que posa ER i Pdcat a la independència , i de lo sol que està el President Torra. O els que ho critiquen tot i tampoc aporten res. Ningú de nosaltres estem essent propositius.

Però hi ha una cosa que la història sabrà explicar millor dés de la perspectiva que qualsevol analista o psicòleg contemporàni. Perquè el Consell per la República no té ja 1.000.000 de persones registrades? La de coses que podriem haver debatut tot i confinats! Us imagineu el poder de tots els comentaristes de digitals, de postejadors de Facebook, de piuladors de Twitter, de gent de tot tipus parlant entre sí a gran escala, repensant la societat que ha de sobreviure al COVID19 com ha de ser? Per ón passa el futur? Quin és el model d’ Estat que podría fer front a reptes com el que vivim, i els que están per venir. Què hauriem de prioritzar, com teixir xarxes capaces d’ organitzar-se tant x una manifestació, com per un desnonament, com per un desastre natural, com per aixecar els petits negocis que salvin treballadors, protegint així el teixit productiu i de serveis pròpi, i amb ells la gent? Com també x organitzar crowfoundings x avançar en qualsevol objectiu sigui científic, tecnològic o social. Tenim un poder a les mans que menyspreuem i és realment la clau de volta. Si no ens deixen ser un Estat, no ho demanem més. Fem un Estat digital caram! I de la vida virtual a la real, hi ha un petit pas minúscul, que si que coneix el gobierno Español i nosaltres ignorem. 0 perquè va fer si no el 155 digital? En què pensava un govern d’ esquerres fent això?

Si Mahoma no va a la muntanya… No haurà d’ anar la muntanya a Mahoma? Pensem-hi.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
15.04.2020  ·  23:39

“The great nations have always acted like gangsters and the small nations like prostitutes.”

Stanley Kubrick

M. Dolors Boadas
M. Dolors Boadas
16.04.2020  ·  00:01

Catalunya s’ha de deixar de lamentacions per falta de competències, i tirar pel dret, no esperar el permís del govern Espanyol per tot… Els valencians ho han fet i compren directamente el material sanitari que necessiten

Jordi Torruella
Jordi Torruella
16.04.2020  ·  00:19

Culpar als altres dels teus mals és indicatiu d’immaduresa.
I això és el que tenim al davant del govern de la Generalitat. Polítics galtes que aboquen totes les culpes a Madrit.
Cal dimissions per la negligència del govern efectiu que ens ha portat a la inefectivitat total. Supeditats a les ordres de Madrit.
Si no saben/volen prendre partit quan la vida de la ciutadania està en perill, us penseu que faran res per fer efectiva la República? Són tots una colla d’escalfa cadires.
El poble està sol. Ànims i força.

francesc felip
francesc felip
16.04.2020  ·  00:29

D’acord amb la Gemma R. No entenc el silenci sobre el Consell per la República (ni tampoc sobre el MHP Puigdemont). Potenciem-los fins a formar un Govern fort a l’exili. No tenim absolutament res més. Perque insisteixo en que el tripartit el tenim al caure. Ens deixem assimilar o no ?. Ho deixem tot per a la següent generació ?.

Empar Valls
Empar Valls
16.04.2020  ·  00:31

Sospito que estan passant moltes coses positives rere les cortines, que aniran destapant d’altres coses.
Canviarà la manera de fer política i de fer l’economia, però no passarà d’un dia per l’altre, però sí en un any.
Crec que qualsevol teoria o estratègia que formulem ara quedarà obsoleta.
L’únic que podem fer, és mantenir la nostra voluntat i confiança de viure en llibertat i sobirania, tant política com econòmica, i estar a l’aguait per aprofitar les oportunitats que vindran amb formes que no ens esperem.
Paciència i confiança.

Berta Carulla
Berta Carulla
16.04.2020  ·  00:54

Subscric el comentari del sr. Jaume Vall

Excepte en un punt:

“Una provocació que potser no era…”

Si realment els sortí 1714 (que en veritat a mi me la bufa perquè he exhaurit els bons pensaments i sentiments i tota confiança i paciència i consideració etc … doncs només pel fet de mantenir-la i no variar-la per tal que no fos aquesta i enviar-la tal qual és ja una provocació.

Pels que es deixen provocar, és clar. Llàstima.
A mi no m’enganxarien, pel que a ells respecta sóc una roca de granit i a molt estirar els podria caure sobre el cap.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
16.04.2020  ·  01:09

Celebro l’editorial , director. Gràcies.
I no demanaré la dimissió de Buch perquè no ens podem permetre un altre canvi a la cúpula del departament més sensible de la nostra tocada autonomia política en un moment tan greu com l’actual.
Però sí que proclamo tan fort com puc que un hooligan com ell, que cada dia practica la xenofòbia pública de referir-se al “Gobierno del Estado español”, escarnint l’idioma de tants conciutadans enmig d’un discurs totalment en català, i que un dia fa la baixesa de posar-se a comentar sobre els 1.714……quan no té res a veure amb la seva feina, mai més hauria d’estar en un càrrec com el que ostenta.
Vergonya. No ens ho mereixem de cap manera.

Concepció Bou
Concepció Bou
16.04.2020  ·  01:10

Hi ha molta gent que en aquesta ocasió s’ha sentit defensada pel conseller Buch, perquè d’humiliar en saben molt, i les ganes de fer-ho a la més mínima ocasió no les dissimulen gens. Per tant, venint d’on podia venir, no és estrany que la sola possibilitat d’una nova burla fos suficient per despertar l’ira de la gent d’aquest país. Gat escaldat…
Una altra cosa és la polèmica de si era veritat o no, o de si el conseller Buch ho havia d’haver fet així o aixà.
Per descomptat, estic d’acord que s’ha d’alçar el nivell del debat.

Maria José Ventura
Maria José Ventura
16.04.2020  ·  01:12

Crec que l’editorial d’avui és el primer amb el qual no estic d’acord. Moltes proporcionalitats matemàtiques (quan ho vaig estudiar se’n deia “regla de tres”), moltes llistes de % i tal i tal… Deu ser que també recordo el que deia el meu professor de filosofia deia que diem d’ alguna cosa que és metafísica quan ultrapassa el domini de l’experiència sensible, de la realitat fenomènica. Resumint: que sí, que hi ha algoritmes que ho fan quadrar tot per justificar -arrodonint a l’alça- les 1.714.000 unitats. I olé!

Joan Torres
Joan Torres
16.04.2020  ·  02:14

Aquests darrers dies estic observant un gran nerviosisme dels unionistes catalanas sobretot, es veu clarament en els atacs de tota mena que fan al president Torra començant pels comuns, la Colau sobretot està que que bota ultimament contra el govern i el president Torra i tot el que fa olor a català, la Albiach, Coscubiela, etc etc tota la fauna dels comuns, també el PsoE de Catalunya estan molt nerviosos, l’Iseta, la Granados, Zaragoza va a mil per hora,etc etc atacant sense cap mirament al govern , fins i tot ara es posen contra el metge Oriol Mitjà de forma malvada i amb tota la mala llet que porten aprofitant un pamflet tóxic , unionista com el Periodico amb la tropa de periodistas-soldats a sou de les clavegueres de l’estat , i tot es per la desastrosa política que porten amb la gestió d’aquesta pandemia, estan tota aquesta colla de botiflers enrabietats perqué se’n adonen que no se’n sortiran de cap manera i per aixó arremeten continuament contra la Generalitat, la Colau treu foc pels queixals i es incapaz de fer un comentari i que no tire merda contra la Generalitat i contra Torra, també els treu de polleguera quan el conseller Buch repeteix continuament aixó ” el gobierno del estado español ” i per a reblar el clau només falta que Rufian els faci costat. Em pregunto com Junqueras aguanta que el portaveu d’Esquerra Republicana sigui algú que ha reconegut publicament que no es independentista, senyors d’Esquerra que pasa amb Rufian, com encara el mantenen a un partit que presumeix de ser el mes independentista de tots ? I ja no vull dir res de Tardà que desde que va insultar als votants independentistas me va caure tant abaix que ni vull saber res d’ell.

Josep-Francesc Massó
Josep-Francesc Massó
16.04.2020  ·  02:34

Potser sí que va ser una casualitat, però tenint un ministre de sanitat català a Madrid, podien haver tingut una mica més de tacte.

O és que el Sr. Illa És tant inepte com sembla?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
16.04.2020  ·  03:15

Al nostre país tenim un problema que ve de molt lluny: hi ha una elit, formada per polítics, determinats grans empresaris, i famosos-mediàtics, que ho decideix tot, deixant-nos a la resta de la població el trist paper de fer de claca, amb el consegüent malbaratament d’energies i de talent perquè a molta gent impressionantment vàlida se li tallen totes les vies, des del científic que no pot treballar perquè no és famós fins al músic que acaba plegant perquè sap que mai no se’n sortirà. A què ve tot això? Doncs que ens hem passat tota la Revolució dels Somriures simplement seguint líders, i aquest és el nostre Gran Problema ara que els líders ens han fallat. Cal autoorganitzar-se i no esperar que des del Parlament o els grans cenacles ens resolguin res (que no, que no ho faran). Hem de començar a tenir idees nosaltres, la gent del carrer. I un problema gros és que som com el Titanic a 600 metres de l’iceberg: canviar de rumb portarà el seu temps perquè el vaixell és massiu, i ens trobarem en problemes greus en no res.

Ignasi de
Ignasi de
16.04.2020  ·  03:36

A Catalunya ens corresponia el 16,05 % i n’han enviat el 17,14 ,% de les mascaretes. Una altre cosa cosa terrible és que s’hagin amagat la meitat de les defuncions. I encara en ballin quasi mil. Com es poden prendre decisions adequades amb dades falsejades…..dimissions si us plau!

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
16.04.2020  ·  03:44

Un senyor que ha de manar els mossos, els brimos, que sembla que no se’n surt.

(Sr Buch, DIMISSIÓ) ja fa temps que es va demanar, però el Sr Torra no té la iniciativa que va tenir amb Exteriors..

O és que el Sr. Illa És tant inepte com sembla? Doncs francament, crec que sí

Francesc Rosés
Francesc Rosés
16.04.2020  ·  04:17

Que el senyor Buch fa temps que hauria d’estar apartat del govern, em sembla que no ho dubta gairebé ningú. De què ens queixem ara? D’un 1714? Aquest senyor que ara es fa l’ofès és el que protegia feixistes davant d’independentistes. És qui atonyinava a tort i a dret a ciutadans pacífics. I estem parlant de 1714?!

El nivell dels nostres polítics és tan baix que no ens els mereixem. Amb tot el que està passant, segueixen amb actituds partidistes, preocupats només perquè no es noti la seva mala gestió. Decebut també pel silenci des de l’exili. Algú preguntava com és que no hi ha un milió de persones apuntades al Consell “per” (que no “de”) la República. Aquesta pregunta se l’haurien de fer els polítics a veure si són capaços de veure allò que és obvi.

I no, després de tot el que està passant, de les morts degudes a una mala gestió d’allà i d’aquí, de les actituds partidistes, de la munió de mirades curtes que maten, no passarà res. Ningú no demanarà responsabilitats i si algú les demana, els nostres polítics ignoraran les reclamacions. Però si després de tot el que ens ha fet Espanya encara no hem estat capaços de reaccionar! Què més ens han de fer tots plegats perquè diguem prou?

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
16.04.2020  ·  06:40

Sr. Partal, ja fa dies que vostès també fan aigua. Sí , sí…; va ser moooolt casual. I anant aguantant…

Joan López
Joan López
16.04.2020  ·  07:10

Catalunya desde ahir dona las dades reials de morts per covid-19. La pregunta es ho farà tothom? Si no més ho fem nosaltres les estadístiques posaran a catalunya a cap davant de l’epidemia. Farà al mateix la resta de espanya? I del mon? ancara creieu que a la xina només van ser 3300 als morts?

Carles Serra
Carles Serra
16.04.2020  ·  07:36

Gràcies Vicent, no sé si valía la pena dedicar-hi el temps tota una editorial amb el número de les masqueretes que el gobierno progresista y de Izquierdas ens ha fet arribar; el gran drama ja bé de base, la nostra colonització com a País, sense oblidar la repressió que ens ha portat els nostres polítics a la presó, exili i arruïnar-los; Com ha societat des de el 1714 que ens espolia’n i ens deprimeixen.
Els que més varen en penya per arribar l’1-O com en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, varen ser els primers que el govern del PP amb la resta de partits PSO€-Cs…..els varen fotre a la presó; També caldria esmentar tota la humiliació que els hi varen fer pasar, a ells i tota la seva família.
Però tants anys de colonització (300 anys) hi ha gran part d’aquesta societat que ja ho troba bé i normal; També els mitjans de comunicació ajuden a tenir aquesta mentalitat de submissió; Ja em diràs Vicent, segons una enquesta de la Universitat de Barcelona sobre la credibilitat dels mitjans que publicava VilaWeb, el segon diari amb més credibilitat era La Vanguardia; no vols caldo, doncs..
Un dels electors el Sr. Josep M. Armengol, li retreu amb Sr.Buch que faci un discurs totalment en català desprecian la resta de ciutadans, quan la situació del català, també degut aquesta colonització no es reconegut internacionalment ni té els mitjans per poder protegir-lo,tota aquesta situació està comportant que el català una part de la societat no el trobi útil ni necessari pel seu dia dia i com a llengua, està amb una situació d’extermini, només cal sortir el carrer i veure aquesta puta realitat, sobretot en el Bajo Llobrega.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
16.04.2020  ·  08:11

Si no tirem pel dret, no farem res de res.
Supeditats en aquest govern espanyol nefast.
I l’oposició igual de penosa.

Marià Puig
Marià Puig
16.04.2020  ·  08:23

Em quedat en ridícul . Fins i tot un nen de primaria veuria que lo de les 1714 es una casualitat i si no, la millor arma davant d’aquestes tonteries, es ignorar-ho. I l’altre més important encara, es que no puc entendre com des de fa tants mesos , que han servit per demostrar-ho una i un altre vegada que no serveix per el càrrec , no han fet plegar a en Buch. Ell, no dimitirà per propia voluntat, ja s’ha vist. Ocupa un lloc molt delicat i ha de ser una persona molt preparada, intel·ligent i amb molt i molt de seny. Hi ha algú ?. Pot ser que aquesta es la qüestió .

Albert Miret
Albert Miret
16.04.2020  ·  08:28

Comparteixo -com deia ahir- que això no és important, però si una cosa no és important, tampoc ho és la seva discussió ni la seva defensa.

Josep Segura
Josep Segura
16.04.2020  ·  08:29

El coronavirus ha matat el procés. Si més no, el primer cicle del procés. Les seves diferents mutacions genètiques des de l’Octubre 2017, l’han anat afeblint tant que ja no li queda esma. La mostra d’aquesta degeneració és la patètica reacció del màxim responsable del cos auto-repressor del moviment que ell mateix hauria de defensar.
El següent cicle ha de venir ara. La gran crisi econòmica que ens ve al damunt hauria de ser la palanca definitiva de la ruptura. Només que abans caldrà fer molta neteja a casa del material genètic degradat i, a partir d’ara, completament obsolet.

Roser Giner
Roser Giner
16.04.2020  ·  08:35

Estem envoltades de gent mediocre en tots els àmbits politics. #BuchDimissio s’ha demanat mil i una vegades. No té cap capacitat política per enfrontar-se a situacions com aquesta. Ja ho ha demostrat. No volem escoltar més protestes ni veure llagrimetes, volem rigor, control de la situació, confiança. Avui escoltant a la senyora Merkel, ha donat aquesta confiança i rigor a la seva gent. Aquí tot són incerteses i a veure-les venir. Només la gent que treballa a peu de canó, a les trinxeres, saben molt bé el que han de fer i lluiten i et donen la confiança que la gent demana.
Ara més que mai es veu que som una autonomía, ni més ni menys.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.04.2020  ·  08:36

CAL?

En moments tan dramàtics no veig aquest foc creuat entre l’editorialista i alguns comentaris (segurament el meu)… Alcem el nivell, sí.

Només per acabar-ho. La interpretació de la xifra 1714 era un tema polític, per això avui l’editorial parla de victimisme (mai m’hi he sentit!) dels que defensàvem la hipòtesi d’intencionalitat. No hi fiquem la ciència per justificar posicions polítiques i que ningú s’enfadi…

La navalla d’Occam, només cal anar a can Google, s’utilitza per justificar moltes coses. En l’àmbit científic té un significat precís, però aplicar-ho a la política, que més aviat és un art que no pas ciència, és poc rigorós. Sobretot en la política espanyola!

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
16.04.2020  ·  08:54

No m’agrada l’editorial d’avui. No me n’agrada el to. I, independentment de si es considera que el coi de tema aquest fa riure o fa plorar, no m’agrada que, posats a dedicar-hi una editorial sencera, no es verifiquin els números de l’Oriol Roig d’ahir. Anant, com jo he fet, a la web de l’INE, a la web de la Moncloa o, inclús, a la de mitjans espanyols com Diario.es o la Sexta, els 10,5M totals de mascaretes no són tals ni la població espanyola és la que deia l’Oriol Roig. Ja ho apuntava ahir mateix un altre subscriptor (Juan Martín Alegria). Insisteixo, si es dedica tota una editorial sencera a renyar el personal, almenys dedicar un paràgraf o mig a contrastar i explicar les dades, que potser sí que els periodistes teniu accés a fonts més contrastades que els lectors que només tenim a l’abast webs com la de l’INE o la Moncloa. A mi personalment, a aquestes altures de la pel·lícula, les derivades d’aquesta discussió em són igual i no m’interessen especialment, però en canvi hagués agraït un apunt periodístic amb un contrastat de xifres. Serà de curta volada, però a Vilaweb sempre ens heu ensenyat que coses com aquesta justament defineixen el periodisme. Salut.

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
16.04.2020  ·  09:12

Sr. Partal, començaré dient que per a mi no és casual el tema de les mascaretes. Casualitat és que et toqui la loteria i mai l’encertes.
Dit això, estic totalment d’acord en que aquest és un problema del que no tindríem que preocupar-nos.
Podria ser que com diu aquella dita catalana de que “Qui no té feina el gat pentina”?
Perquè, que estem fent de pråctic per la qüestió de fons que crec que molts de nosaltres voldríem: la Independència per fer la República i un país millor i més digne?
Quan acabi aquesta pandèmia i puguem eixir al carrer anirem tots a exigir als nostres polítics, i no parlo només del govern, que fins aquí hem arribat i obeeixin el mandat de l’1-O?
O ens quedarem esperant com a xaiets que ens convoquin a unes noves eleccions i ens demanin de votar uns partits incapaços de posar-se d’acord i que pensen tan sols en els seus interessos partidistes?

jordi Rovira
jordi Rovira
16.04.2020  ·  09:12

Sí que cal! És del tot estratègic mirar de no entrar en el model “arguments de demolició”. Intentar alçar un nou estat resulta molt difícil davant els processos accelerats de descomposició social i econòmica del model precedent. Només em ve al cap la posició dels revolucionaris marxistes de finals del XIX, imaginant Anglaterra enlloc de la retrògrada Rússia. Per tant, té raó l’editorial. Dit això, en mig d’aquest desgavell, hi haurà d’haver una part del discurs a la contra. I en aquest, l’independentisme trepitjarà merda. Em sembla versemblant pensar que també ens tocarà passar per una cara poc presentable. Si París bé val una missa, Catalunya ha de poder aguantar la descomposició que sembla vindrà.
I que personalment no pugui oblidar els cops de porra d’uns drogadictes que es dediquen a l’ordre públic, ni la falta de control de seu superior, el senyor Conseller; tampoc em priva de posar els problemes en ordre de prioritat resolutiva.

Jordi Torres
Jordi Torres
16.04.2020  ·  09:25

Segons el meu entendre, aquest debat té dues parts ben diferenciades:

1) És cert o no que l’estat espanyol ha manipulat l’enviament de material sanitari amb l’intenció d’humiliar els sentiments dels catalans?
2) Què n’hem de fer d’això?

La navalla d’Occam selecciona la hipòtesi més senzilla com a certa, i jo no tinc clar que el pur atzar sigui més senzill en aquest cas (probable numèricament) que la possibilitat de que existeixi una instància administrativa espanyola amb capacitat de decisió sobre l’enviament de material, que havent vist que els números ja hi estaven a la vora, els hagi arrodonit per a fer un mal acudit.

En qualsevol cas el que ens hauria de preocupar és 2). Hi hagi intencionalitat o no, nosaltres no hem de reaccionar com ho ha fet el conseller Buch. Aquí coincideixo amb l’editorial. És una polèmica estèril on només hi tenim coses a perdre. El termòmetre ‘Colau’ així ho indica, especialista com és a aprofitar qualsevol errada de l’independentisme per caricaturitzar-la al màxim. Li ha faltat temps.

Així doncs calcem-nos, li hem ensenyat al ‘Bully’ espanyol que som molt reactius i protectors de la nostra simbologia, vorejant fins i tot la paranoia, així que de totes bandes ens cauran ara casualitats numèriques estranyes, aquestes sí, intencionades. I els unionistes hi sucaran pà. El que hem de fer doncs és alçar la vista i anar a la nostra.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
16.04.2020  ·  09:31

Ho sento , no em crec que això va de matemàtiques , és maldat i una gran ignorància del que és la història , els sentiments i l’empatia. Maldat pura i dura.

baldo oliva
baldo oliva
16.04.2020  ·  09:34

No vull entrar en controversia, i el que ara escric és només per fer un exercici mental. El fet q els numeros quadrin al dividir per comunitats no vol dir res, si volien fer-ho es faria al reves, primer es defineix el 1714 per Catalunya i despres es calcula el total de mascaretes q es volen comprar.
Podem pensar q no estan per mandangues… però jo per defecte no m en fio del regne d’espanya.
Altre cosa, i estic molt i molt d acord amb l article, es el nivell q esta donant l independentisme. Es uns vergonya q el presos politics hagin quedat a la preso aquests dies, o q la Generalitat denuncii uns nanos per les protestes d’octubre, obq el Tsunami hagi estat una pataleta enlloc d un moviment profund. Masses coses a criticar com per entretenir-nos en coincidencies de numeros i fer un “numeret”. Dit això, potser q també sabéssim valorar el President Torra o la consellera Verges, crec que ho estan fent bé, o com millor poden

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
16.04.2020  ·  09:46

Veig que es parla molt del Pais Valencia i les Illes que ho han fet millor que nosaltres, els catalans, diuen, pero……si Catalunya ho ha intentat l’han deixat?, ningú pensa de quin partit son els governs d’aquestes dites comunitats. Si no recordo malament el primer avio per al Pais Valencia va aterrar a Zaragoza desprès sembla que ja no, es casualitat?………Els ports i aeroports de les Illes tancats, es casualitat?
Sr. Partal estic d’acord amb Vostè pero mantenir el cap i els nervis a lloc en aquest moment es molt dificil pero també es cert que es imprescindible.
Des de fora pero, sobretot, des de dins tot ens va a la contra. Espavilem!!!!!!!

Jordi Isern
Jordi Isern
16.04.2020  ·  09:53

Si l’Oriol Roig té raó, per què la Comunitat de Madrid, que té un milió menys d’habitants que Catalunya, té més mascaretes? A més l’Oriol Roig fa els comptes tenint en compte una dada falsa: parla de 10,5 milions de mascaretes quan són 10 milions.

David Badia
David Badia
16.04.2020  ·  10:07

No estic d’acord avui amb el seu editorial Sr. Partal, crec que es va fer quadrar la xifra amb tota la mala bava.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
16.04.2020  ·  10:09

Avui m’estendré més, però el meu comentari d’ahir era molt escuet i deia exactament això que diu l’editorial d’avui (la majoria dels meus comentaris van sempre en aquesta direcció; penso sincerament que no m’expresso prou bé i intento millorar-ho). Molts dels lectors es van afanyar ahir a comentar la polèmica que es tractava a l’editorial i avui estan d’acord amb no respondre a les provocacions. Una mica contradictori tot plegat trobo. Per mi, no respondre a les provocacions hauria significat ni tan sols fer l’editorial i un cop fet, ni molestar-se a comentar sobre la polèmica en si. Articles com el d’avui o el del Barnils de diumenge han trigat massa a sortir, i això és perquè el victimisme està molt arrelat a la nostra societat i és la nostra resposta automàtica apresa (com el reflexe del genoll quan et piquen amb el martellet al metge).

Crec senyor Partal, que s’equivoca quan diu “que el problema principal, gairebé tot el problema ja, el tenim situat en les institucions.” Jo sempre he defensat que aquestes són un viu reflex de la seva societat. El problema principal no és la disposició, sinó la mentalitat. El problema de fons és el que diu vostè després: “hi ha una decisió personal a prendre. I cadascú ha de triar entre restar atrapat en la queixa fàcil i la impotència o fer i empènyer, amb la confiança i el coratge personals, amb ganes de guanyar i decidit a fer-ho.”

Això, que sembla molt senzill explicat, no ho és tant a la pràctica, perquè és un canvi de paradigma total. De formes molt subtils, inclús els més crítics caiem de quatre grapes en la queixa victimista i també, perquè no dir-ho, en un pacifisme que emmascara la por, per altra banda normal en un poble tan maltractat com el nostre. Són masses anys. És una identitat sencera basada en el victimisme i qualsevol psicòleg mínimament decent podrà confirmar que una identitat no es pot canviar així com així. Val més boig conegut que savi per conèixer.

Un exemple pràctic: què fem quan vinguin eleccions? Fem vàlida la premissa de seguir votant a tot i arreu a canvi de suportar el lideratge d’uns polítics que, a part de treure rèdits de la llagrimeta, han deixat molt clar que no es veuen capaços d’aquesta fermesa que se’ns demana a nosaltres? Per tant som nosaltres els que hem de ser ferms, valents i determinats per poder exigir fermesa, valentia i determinació. I aquí faig una petita apreciació: aquesta fermesa no es tracta tant de demostrar com d’injust és l’estat espanyol – cosa que tant nosaltres com els nostres polítics sí que fem molt bé – sinó de desafiar-lo de forma pro-activa. Trobo aquest matís importantíssim.

P.D: crec que la reacció del Buch és un cas molt clar de “desplaçament.” Es passa el dia fent el xaiet amb Madrid i atonyinant els seus com a conseqüència, doncs intenta fer el milhomes en una cosa que sap totalment intrascendent i que creu que el farà quedar bé davant el català emprenyat.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
16.04.2020  ·  10:13

Sí, sr. Partal ¿cómo hemos podido caer tan bajo que somos incapaces de ponernos de acuerdo sobre una sencilla regla de tres con los datos de población del INE (que son los que maneja la Corte del Reino) y el número de mascarillas que ha recibido, una por una, cada comunidad autónoma, datos que son públicos? En lo que sí espero que estemos de acuerdo es que, por una vez, en 300 años, desde la Corte del Reino nos han enviado más de lo que nos tocaba, eso sí … mascarillas. Seguro que el autonomismo procesista lo celebrará con lo de “menos da una piedra”.

Sí, sr. Partal ¿cómo hemos podido caer tan bajo que durante estos dos años y medio de reloj no haya habido ni una sola entrevista a los líderes políticos y sociales haciendo las preguntas que molestan, insisto que molestan, las preguntas que hacen titubear, incluso ruborizar al entrevistado, a saber ¿qué ocurrió en los meses de octubre, noviembre, diciembre, enero de hace dos años? ¿cómo explican ustedes los líderes el lamentable espectáculo con el que nos restriegan la boca un día sí y otro también? ¿creen ustedes que los de a pie nos merecemos tanto menosprecio? ¿no hemos estado nosotros suficientemente a la altura? ¿por qué no se interpela sin ambages con un inequívoco espíritu crítico a los que nos tienen atados de pie y de manos? Ocasiones ha habido a patadas.

Sí, sr. Partal ¿cómo hemos podido caer tan bajo que tenemos a un President de Govern vergonzosamente maniatado por los suyos, los suyos propios y cómo es posible que el periodismo, el cuarto poder, no grite todo lo alto que haya que gritar para dilucidar de una santa vez cuáles son las verdades entre bambalinas y que los ciudadanos de a pie tenemos derecho, un derecho fundamental, a conocerlas? ¿será porque entre poderes se esconden unos a otros las vergüenzas?

Sí, sr. Partal ¿cómo hemos podido caer tan bajo que a fecha de hoy no es que no tengamos una hoja de ruta sino que nos tienen más perdidos que a un pulpo en un garaje y que eso hay denunciarlo, no tibiamente, con lamentos y quejas y obviedades de ni chicha ni limoná?

Sí, sr. Partal “Alcem el nivell … tots”.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
16.04.2020  ·  10:49

ALCEM EL NIVELL !!!
Us ho demano: ALCEM EL NIVELL, polítics catalans

…però preferiu seguir dins dels vicis dels règim polític del 78 i la seva estructura de partits amb llistes tancades.. preferiu pensar en la vostra poltrona (espanyola).

Jaume Palau
Jaume Palau
16.04.2020  ·  11:03

Apreciat Partal: Com li vaig dir al també apreciat Antoni Bassas pel seu article al Ara, i sense treure’s la raó de fons, crec que hauríem també d’entendre la enorme pressió a que estan sotmesos els nostres polítics que com molt diuen no son Churchill’s, i fer-nos càrrec de les seves febleses. A la vegada li recordava al Antoni i que s’oblidava de cridar l’atencio sobre la mala educació del representant de la Ser al interpel·lar e insultar al Conseller. No em val la corporació gremial per silenciar les males pràctiques periodístiques. Aprofito per seguir encoratjant la feina de tots els col·laboradors de VilaWeb.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
16.04.2020  ·  11:44

El tema de les mascaretes (1714000) em sembla massa anecdòtic i superflu com per perdre-hi més temps. No discutiré si la reacció del conseller Buch ha estat precipitada. Ningú pot discutir la pila d’humiliacions que els catalans hem patit, sobretot en els darrers dos anys, per part de polítics espanyols, mitjans d’informació de l’estat i una part entusiasta de la població que els hi va aquest tipus de marxa. Això és indiscutible i tangible. Una darrera proba ens la mostra avui el nostre diari https://www.vilaweb.cat/noticies/un-regidor-del-pp-amenaca-arran-desitjant-los-que-acabin-com-guillem-agullo/
No és que tinguem la pell fina, és que hem rebut molt i, en aquest context, l’aplicació del principi de la navalla d’Occam, l’explicació més senzilla, la més probable, no era tan clara en un primer moment. En Vicent reclama ‘tornar urgentment a l’etapa més audaç, preparada, brillant i transgressora de l’independentisme’, …’ recuperar aquell rigor personal, aquella decisió, aquella força interior que l’octubre del 2017 va fer aparèixer l’independentisme davant la societat com un moviment victoriós, creïble i segur d’ell mateix’. No és això una mitificació d’aquells fets?. No crec que la gent hagi perdut ni un gram de decisió, de força i de ganes. No cal fer un altre cop un relat històric del que va passar perquè tots ho vam viure. Hi ha un detall que és significativament determinant: l’estat espanyol ha derrotat les institucions catalanes. Som aquí, orfes.

Antoni Roca
Antoni Roca
16.04.2020  ·  11:53

Ho lament, senyor Partal, però en aquesta ocasió no compartesc les seves opinions i, sobretot, les crítiques.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
16.04.2020  ·  12:06

Ho sento molt, potser si son fotesses lo de la xifra, però jo que he conviscut molts anys amb els espanyols i espanyoles de la “meseta castellana” i se lo malvadament recargolats que poden arribar a ser, lo sàdics, cruels i venjatius que encara son, -sobre tot elles-, estic totalment d’acord amb qui pensa i opina, que no ha sigut pura casualitat. Son els reis de la manipulació, -fins i tot manipulen las paraules del seu diccionari-, de la picaresca, del odi visceral. Per això hi ha gent a Catalunya, càndidament, que com això no ho farien mai, doncs diuen, “es pura casualitat”, i no, en l’ADN els hi perviu el sadisme torturador de la “santa Inquisición”, o es que no ho he vist i comprovat amb el judici-farsa al proces ?..us calen més proves potser. La candidesa de molts catalans no te límits, en tenim una clara mostra quasi a diari, res ens encèn prou com per fer la revolució que cal als carrers, -i ara ja no serà per por a tenir morts, oi?-…. us agrada viure sota Espanya i la seva tropa de tota mena?,….sembla que si,…… tenim por de estar a la alçada que pertoca, per empenya a aquesta gent que es vol fer seva casa nostre?,..sembla que si…Catalunya es una terra on hi cap TOTHOM, no s’ha de fer fora a ningú que respecti las nostres normes i las nostres lleis,….però NOSTRES, no de cap altre país del mon, se me enfot, si es creuen que casa nostre es seva per dret de conquesta, això es com un ferro que era recta, i varen torçar, i ara per adreçar-lo cal fer la mateixa força sense pors ni miraments i/o complexes……s’ens pixen a sobre quant volen, amparats en las seves armes, per tant som un poble sotmès i subjugat, i a sobre totes i tots ells, van sempre amb un somrriure irònic, prepotent i desafiant,…..hi pensem fer-hi res mai?….per que ells tenen molt clar dues coses, -com a mínim-, “hay que españolizar Cataluña” de un tal Wert, i “hay que llenar Cataluña de gente española” de un tal Calvo Sotelo, i com no tenim pebrots a fer-hi lo que cal, doncs ara ja diuen que en tenen de tancar no només a presons, van més enlla, ara ja en reserves, com els indis de Nord Amèrica…….i nosaltres seguim ajupits, dubitatius, treien ferro a lo que diuen i fan,..i mentre ells van avançant, i naltros cada cop més desvalguts, i més minvats, som allò que en castellà en diuen, “un quiero y no puedo”….però això si, som un poble que morira amb orgull, l’orgull d’aquell rei moro de Granada, que plorava haver perdut allò que no va saber defensar….fantàstic!!!!…m’agradaria llegir que diuen els llibres d’aquí cinc cents anys de una terra anomenada Catalunya…..

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
16.04.2020  ·  12:34

Estic completament d’acord, cal més prudència i sentit comú que com diuen és el menys comú dels sentits.
No crec que l’independentisme hagi perdut força i moltes de les coses que estan passant encara el reforcen més, però la situació no fa propici , ni pel confinament ni per la presa de poder d’actuació de la Generalitat per part del govern espanyol que sigui possible manifestar-nos ni prendre segons quines decisions.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
16.04.2020  ·  12:48

Hay que ser mucho mas contundentes y mas claros …

He vivido unos cuantos años en Barcelona y me he dado cuenta de la podredumbre autoritaria de España no por el relato de los independentistas catalanes sino por mi misma experiencia y haber tenido ocasión de vivir unos tres años en la España profunda … Y esto no puede ser …

Así que he descubierto por mi mismo la “cultura” del horror y de la bestialidad del autoritarismo en las casas, en los juzgados, en la ignorante bestialidad de la policía nacional y de la guardia civil … Todo esto está escondido y hay que poner a la luz del sol.

Hay que hablar claramente de la podredumbre del fascismo … Esto si queremos que la lucha de Catalunya para la Libertad sea entendida a nivel internacional.

Hay que decir claramente que La lucha contra la podredumbre autoritaria del fascismo es una lucha universal de toda la humanidad

y hay que decir que esta lucha contra la podredumbre autoritaria del fascismo está a la base de la vitalidad, la fuerza del independentismo de Catalunya y su capacidad de salir ganando.

Hay que esforzarnos cada uno de nosotros a ser mas claros, a ir cada vez mas en profundidad y a ser mas intransigentes en defender nuestra Libertad … La indolencia y la indiferencia son los medios a través de los cuales se difunde la plaga de la represión y del fascismo que hay que combatir y vencer …

Hablar claro quiere decir hablar abiertamente de fascismo cual ideología caracterizada por prevalecer con los otros y en la sociedad con la mentira, el engaño, la violencia y la suciedad mental, en fin con los medios de la destrucción.

Hay que fortalecer los valores de la integridad intelectual y física del individuo y de la sociedad … La Libertad, la creatividad, la inteligencia …

España es un país podrido por el autoritarismo … Quiere decir que el fascismo, ideología de la vejación, del atropello, del sometimiento y del prevalecer con la destrucción de todos los valores morales, intelectuales es la autentica y única “cultura” de un país disgustoso … A todos los niveles, desde el hogar domestico ahogado por la supremacía del más repugnante machismo hasta llegar a la vomitiva falsedad y suciedad mental del “Tribunal Supremo”.

Hay que aprender cada vez mas a ser mas contundentes contra esta lacra que humilla, mortifica y destruye todas las capacidades vitales del individuo y de la sociedad en progresar y evolucionar.

La lucha contra la España podrida de autoritarismo es una lucha a favor de unos valores universales que pertenecen al bien de toda la humanidad.

Ramon Tubau
Ramon Tubau
16.04.2020  ·  12:57

Té moltíssima raó sr. Partal, ara veig que jo també formo part dels milers de catalans malpensats. Com a exemple, i com va quedar ben clar en el judici, l’1O els pobres policies només es van defensar de la brutalitat de les muralles humanes i nosaltres tossuts que tossuts, sempre amb la teoria de la conspiració, quan d’Espanya es tracta.
( El Rey Juan Carlos: “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición…” i nosaltres odi que odi).
També caldria llegir el discurs radiofònic que l’eminent intelectual castellà Ernesto Gimenez Caballero va fer el 1939; un discurs que sintetitza l’amor que tradicionalment Espanya ha tingut envers Catalunya des de temps immemorials: “… porque tu, Cataluña, ¡nos pertenecias!, ¡y a nadie más! Y sentimos el derecho ¡de hacerte llorar! Porque te queríamos. […].
Certament sr director de Vilaweb, no tenim perdó de Déu!… que ens castigarà amb les flames més roents de l’infern… Ñ.

Raimon Galiana
Raimon Galiana
16.04.2020  ·  13:22

No sé on dir-lo, com tu eres el director t’ho dic ací.

Les dades que doneu sobre morts, ingressats, UCIS, altes, estan barrejades amb les noves infeccions i tot és un embolic.

Les defuncions són una informació concreta.

Els ingressats, les UCIS i les altes són informacions hospitalàries.

Les noves infeccions són determinats en l’evolució de la pandèmia i el que marquen com està anant. Eixa és la informació més determinat per saber com va. Cal donar informació històrica i actual d’açò separada de defuncions i hospitals.

Totes les informacions barrejades i embolicades ja les donen tots els cretins portaveus. Vosaltres sou periodistes, no altaveus del cretinisme.

Gràcies.

JORDI GUIMET
JORDI GUIMET
16.04.2020  ·  13:37

el independentisme no ha perdut el calendari, la gent del carrer sempre estem atents donant la cara però els polítics triadors i covards que tenim, no fan la feina que se’ls hi va manar, NO HAN ENGEGAT LA REPÚBLICA, espero que a les properes eleccions desaparexin tots, que es quedin a casa per inútils.

Jaume Gras
Jaume Gras
16.04.2020  ·  13:46

Francament dedicar dues editorials a aquesta anèctoda em sembla una mica exagerat. El nivell dels nostres politics no es demostra per raons de tipus estètic, exclussivament. Crec que una imbecilitat provinent d’una autoritat que ens fot cada dia 50 milions d’euros – quants morts s’haguessin pogut evitar – s’ha de contestar. Ras i curt. És una acció necessària. Gairebé de la més elemtal diplomàcia. Sobretot si es diu que som República. Si això ho tenia que en Buch o s’havia de presentar una queixa a l’ambaixadora Cunillera, no ho sé pas. Per a mí no té cap mena d’importància. El Conseller Buch, no és dels més hàbils per rebatre aquest tipus d’insult (és un insult, no us capiga cap mena de dubte) tot i que amb la referència de 1939, exclussivament, i en plan sarcàstic, hagués quedat encara molt millor. La propera vegada li sortirà millor.
Entenc que cadascú veu la intesitat de les agressions segons li convé o les pateix. També pot ser discutible, com la reacció del Conseller Buch, que l’opiniò de tres polítics totalitaris de “segona fila” necessités una extensa editorial al respecte. Potser fora bo demanar explicacions i disculpes als de “primera fila” i sobretot als socis de Govern. Especialment al senyor Rufian, per saber si aquestes declaracions són també de Polònia, però no la de broma sino de la de debó. La dels anys pretèrits (ignoro si ha dit ni piu). Per cert, també trobo a faltar algun comentari sobre l’article del vice-president del Govern a les presons españoles gestionades per la Generalitat.
El fet que l’hagi escrit en un altre diari no li treu cap valor a la seva opiniò. Per cert, el vice-president no para de demanar l’Estat propi. Ho repeteix manta vegades. Com ho feia l’Astut Mas i tothom en malfiava. Estat Propi deu ser un Estat en el qual ens hi trobem tan a gust…que ens el fem propi. És genial !!! Això si que és nivell!. Ja fa temps que molta gent comença a veure de què va tot plegat. Per cert, tampoc se’n parla gaire de les accions juríques de la Generalitat contra les persones que estan a la presó preventiva. M’agradaria saber si no són de fiar per merèixer aquest tracta…..o és un demostració més de la nova manera de fer polïtica, o alguna jugada mestre que se’ns escapa. Salut i sort.

Roser Caminals
Roser Caminals
16.04.2020  ·  16:17

Deixeu-me reforçar els comentaris de Gemma R i Francesc Felip.

Mentre no hi hagi suport majoritari a una formació transversal com el Consell per la República o una iniciativa similar, persistirà la paràlisi. En Puigdemont i en Torra no es poden tirar a la piscina sols.
No ens enganyem: a l’espai Vilaweb es troba el cor dur de l’independentisme, però a la perifèria encara hi ha molta gent que creu que arribarem a la República a base de taules de diàlegs i pactes autonòmics.

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
16.04.2020  ·  17:10

Malgrat que ahir l’Oriol Roig va evidenciar la realitat, avui seguim entortolligats en el tema. Cal? No som capaces de aixecar el cap i fixar la mirada més enllà? Així no anirem enlloc que és el que més temo.

Joan Ortí
Joan Ortí
16.04.2020  ·  19:49

El gran salt qualitatiu o el nou paradigma del futur de Catalunya es que desprès d’aquesta pandèmia, la gent que ha pivotat les grans manifestacions de Catalunya en els darrers anys, ara, haurà d’implicar-se directament en la política.
Trasllado un paràgraf de l’entrevista a John Ralston Saul (pensador, polític i filòsof més influent del Canadà) i que va publicar Vilaweb….” Tot això requerirà ara un esforç enorme de la ciutadania, no de manifestar-se als carrers, sinó d’implicar-se realment en la vida política, en la vida pública. Necessitem un impuls enorme dels individus en la vida política amb una visió diferent de què és la responsabilitat, d’allò que jo he anomenat individualisme responsable…”
Catalunya necessita per la seva transformació i per poder desenvolupar un canvi real, dins del que queda del segle XXI la nostra societat, que tots nosaltres, fem un profund canvi d’actitud, hem d’empoderar-nos del concepte públic i mantenir els valors mes profunds i mes estimats de la humanitat, dins d’una concepció de cooperació profunda.

No pot ser que fem grans manifestacions, feministes, jubilats, 11 de setembre, la marxa blanca del mon de la sanitat, gran manifestació d’universitaris i del mon de l’ensenyament i deixar el marc polític institucional igual com estava, això representaria simplement el dret de protestar, i on porta això? al immobilisme polític i al continuisme del sistema polític del 78.
Tots i cada un dels ciutadans emprenyats hem d’articular, hem de crear una nova política.
Òmnium i l’ANC com a moviments cívics son uns extraordinaris i magnífics exemples del que pot fer la ciutadania. Però ara s’ha de fer un salt mes enllà. S’ha d’aglutinar tota la força de la gent i fer el salt a la política.
La política ha de ser una altre cosa totalment diferent de com l’hem viscuda fins ara.
Catalunya està farta de no poder construir el seu propi model de país i a mes emprenyada de veure’s controlada per algú com l’estat espanyol que no ha tingut mai cap model de res.
Agafem una referència de temps, partim del 1800, en aquests docents vint anys quin model concret o en quines matèries concretes s’ha construït i s’ha mantingut alguna cosa important a Espanya? En el camp de l’ensenyament?, en el mon universitari?, del mon científic, del mon industrial, del mon rural i de la agricultura, model de sanitat, de sistema de seguretat social. No cal que s’esforcin no trobaran cap model que s’hagi construït i s’hagi mantingut com un referent de cap model o de cap d’exemple de país.
I la prova la tenim amb l’esperpèntica posada en escena en les rodes de premsa del “mando único y autoridad competente”.
És una gravíssima falta de respecte a les famílies dels milers i milers de morts que la “cúpula del mando único”, s’atreveixi a comunicar que han detingut a una persona que havia agafat 30 quilos de taronges.
Monarquia, oligarquia, militarisme, Ibex35, tot plegat, han situat a Espanya com a pitjor país Europeu. La Roja ha guanyat la Champions!!, quin orgull.
El poble de Catalunya ha de posar-se al davant per agafar d’una vegada per totes el camí cap a la independència.

Oriol Roig
Oriol Roig
16.04.2020  ·  20:58

Avui no pensava constestar, pero per alusions… Perdoneu l’extensio i avorriment (o no) del comentari en si.
Hi ha diverses maneres de referir-se als 10,5 milions de mascaretes als webs del gobierno:
– 10,5 millones: https://www.mscbs.gob.es/gabinete/notasPrensa.do?id=4859
– 10 millones: https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/interior/Paginas/2020/120420mascarillas.aspx
– Mas de dies millones: https://www.mscbs.gob.es/gabinete/notasPrensa.do?id=4861
Hi ha molts mitjans, “afectos al regimen” i no que parlen de 10,5 millions de mascaretes. Puc entendre parlar de 10M, 10.5M i 10M+ com maneres comprensibles de referir-se tots a la mateixa quantitat sense que ningu menteixi.
Dades de poblacio del Instituto Nacional de Estadistica: https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2853#!tabs-tabla
Al link dels “10 millones” n’hi surten molts dels numeros reals enviats. La majoria quadren amb el que els correspon per poblacio (arrodonint al miler per dalt o per baix). Els del Principat, Pais Valencia i Balears quadren. Hi ha comunitats que donen el numero exacte, per altres parlen de “mas de medio millon” o “casi 300000”. Son comunitats no sospitoses d’independentisme. Als vascos els han donat 1000 mascaretes mes de les que “els toquen”. No tinc dades de Ceuta i Melilla. Madrid es un cas atipic; n’hi toquen 1.487.801 i n’hi donen 1.416.000. Tot i aixo, hi ha un desquadre entre el 10.5M que fa que els numeros “quadrin” i la suma dels numeros publicats coma enviats segons el link dels “10 millones”. Si aquest desquadre prova o no mala intencio o mala gestio, no ho se.
Podria continuar avorrint-vos posant el full de calcul i comparant les dades enviades a les CC.AA., pero no ho fare. Si algu creu que els numeros no estan ben fets, que perdi el temps com ho he fet jo. Consti que aixo no ho he fet per deixar be al gobierno. Comencant pel Presidente i seguint per la majoria de ministres, em semblen una colla de sangoneres incompetents. M’hi vaig posar amb la intencio de provar a en Partal que els numeros eren “manipulats”. Els numeros son els que son.
Si algu ha triat 10,5M perque els numeros surtin com han sortit, no ho se. Si ho sabes, estaria remenant les cireres enlloc de comentant com a lector d’un diari digital.
Al respecte del Conseller Buch, crec que hauria d’haver plegat fa temps. No per aixo darrer, sino per haver enviat els mossos a hostiar manifestants pacifics ja fa molts mesos. I si ell no va donar l’ordre, hauria de plegar per incompetencia i haver permes que passes i no depurar responsabilitats. Aixo es el que passaria a qualsevol govern serios.
I ara, fem sal…

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes