Les proves que presenta Israel no demostren que Hamàs fes ús de l’hospital d’Al-Xifa

The Washington Post · Louisa Loveluck, Evan Hill, Jonathan Baran, Jarrett Ley i Ellen Nakashima

Jerusalem. La campanya va començar setmanes abans que Israel enviés tropes a l’hospital d’Al-Xifa.

Les afirmacions del portaveu israelià eren molt específiques: que cinc edificis hospitalaris eren implicats del tot en les activitats d’Hamàs; que els edificis s’erigien sobre túnels subterranis emprats pels militants per coordinar els atacs contra Israel i, finalment, que als túnels s’hi podia accedir directament pels hospitals. Les afirmacions eren basades en “proves concretes”, segons que explicà el portaveu de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), Daniel Hagari.

Després d’haver assaltat el complex el 15 de novembre, les FDI van publicar un seguit de fotografies i vídeos que, segons que al·legaren aleshores, demostraven aquestes afirmacions

“Els terroristes van venir ací per coordinar les seves operacions”, va dir Hagari en un vídeo publicat el 22 de novembre en què guiava els espectadors per un túnel subterrani sota Al-Xifa.

Però les proves presentades pel govern israelià no demostren que Hamàs hagi fet servir l’hospital de centre de comandament i control, segons una anàlisi de The Washington Post a partir de fotografies sobre el terreny, imatges per satèl·lit i les publicades per l’exèrcit israelià. Això, segons que expliquen experts en dret humanitari, suscita dubtes importants sobre si els danys causats a civils per l’operació militar israeliana contra l’hospital –consistent a encerclar, assetjar, i, en darrera instància, assaltar la instal·lació– eren proporcionals a l’amenaça percebuda.

Concretament, l’anàlisi de The Washington Post demostra que:

• Les sales d’Al-Xifa connectades a la xarxa de túnels descoberta per les tropes de les FDI no contenien proves d’haver estat emprades per milicians d’Hamàs amb finalitats militars.
• Cap dels cinc edificis hospitalaris identificats per Hagari no sembla que estigués connectat a la xarxa de túnels.
• No hi ha cap prova que acrediti que és possible d’accedir a la xarxa de túnels des dels hospitals.

Hores abans que les tropes de les FDI entressin al complex d’Al-Xifa, l’administració de Biden va desclassificar anàlisis de la intel·ligència nord-americana que reforçaven les afirmacions d’Israel. Després de la incursió, els funcionaris israelians i nord-americans han mantingut les seves declaracions inicials.

“Tenim plena confiança en la intel·ligència […] que indica que Hamàs feia servir Al-Xifa com a centre de comandament i de control”, deia un alt funcionari de l’administració nord-americana –que parlà amb la condició d’anonimat– a The Washington Post la setmana passada. “Hamàs havia retingut ostatges al recinte hospitalari fins poc abans que Israel hi entrés.”

El govern dels Estats Units encara no ha fet públic cap dels materials desclassificats, i l’alt funcionari nord-americà tampoc no compartí amb The Washington Post la informació que havia de sustentar aquesta afirmació.

“Les FDI han publicat proves extenses i irrefutables que apunten a l’abús del complex hospitalari d’Al-Xifa per part d’Hamàs amb finalitats terroristes”, va dir un portaveu de les FDI a The Washington Post.

Preguntat si es publicarien més proves que sustentessin aquesta informació, el portaveu es limità a dir: “No podem proporcionar informació addicional.” El 24 de novembre, l’exèrcit d’Israel va anunciar en un comunicat que havia destruït el túnel sota els terrenys de l’hospital; les seves forces se’n van retirar poc després.

“Abans, estava convençut que aquestes operacions tenien lloc a Al-Xifa”, diu un alt membre del Congrés dels Estats Units a The Washington Post, que també parla amb la condició d’anonimat. “Però arribats a aquest punt, crec que haurien de tenir-ne més proves”, afegeix.

El fet que un aliat dels Estats Units ataqui un complex que alberga centenars de pacients malalts i moribunds i milers de persones desplaçades no té precedents en aquestes darreres dècades. L’assalt soabre Al-Xifa va causar el col·lapse de les operacions de l’hospital. A mesura que les tropes israelianes s’hi acostaven i els combats s’intensificaven, l’hospital va anar quedant sense combustible i sense subministraments.

Abans que les tropes entressin al complex, els metges van cavar una fossa comuna per a 180 persones. El dipòsit de cadàvers ja havia deixat de funcionar. Uns dies més tard, quan els metges de l’OMS van arribar-hi per evacuar els qui encara eren dins l’hospital, explicaren que el centre s’havia convertit en una “zona de mort”. Com a mínim, 40 pacients –incloent-hi quatre nadons prematurs– havien mort els dies previs a la incursió, segons les Nacions Unides.

Aquestes darreres setmanes, més hospitals de Gaza han estat atacats per Israel amb un patró molt semblant al de l’atac contra Al-Xifa, cosa que el converteix no tan sols en un punt d’inflexió del conflicte sinó també en un cas d’estudi del respecte d’Israel per les lleis de la guerra.

Estatus protegit?

El complex mèdic d’Al-Xifa era l’hospital més avançat i més ben equipat de Gaza. Tan bon punt Israel va començar la seva dura campanya d’atacs aeris a l’enclavament, Al-Xifa es va convertir en el cor del feble sistema de salut de Gaza, i també en un refugi per a desenes de milers de ciutadans de l’enclavament que temien de ser assassinats a casa seva.

Les instal·lacions mèdiques tenen una protecció especial –fins i tot en temps de guerra– que perden tan sols quan s’utilitzen fora de la seva funció mèdica per cometre accions contra l’enemic, tal com explica Adil Haque, professor de dret a la Universitat de Rutgers.

Sense més informació sobre la intel·ligència israeliana i els seus plans de batalla, l’estatus legal de les operacions militars d’Israel contra Al-Xifa continua obert.

Tanmateix, en la sessió informativa del 27 d’octubre, Hagari no va deixar cap dubte sobre què pensaven, les forces israelianes, que trobarien al complex, i va mostrar un vídeo fet amb ordinador amb milicians d’Hamàs fent la ronda per una planta de l’hospital connectada a un entramat d’habitacions subterrànies amb portàtils i dormitoris.

Si bé el túnel subterrani descobert per les forces israelianes després de l’atac apunta a una possible presència d’Hamàs sota l’hospital en algun moment, no demostra que el grup hi operés cap node de comandament durant la guerra.

La compareixença de premsa del 27 d’octubre, vista pel personal com una excusa per a atacar el centre, va desfermar el pànic a Al-Xifa. Poc després, les telecomunicacions a l’enclavament van caure. “Després d’això, van començar els bombardaments contra els edificis que envolten Al-Xifa”, recorda Ghassan Abu Sitta, un cirurgià palestino-britànic que treballava a l’hospital aquella nit. “Les bombes queien molt a prop, i l’edifici tremolava amb molta violència”, afegeix.

A començament de novembre, milers de civils aterrits van quedar atrapats dins l’hospital, quan l’operació militar d’Israel va aïllar el recinte del món exterior. I dos nadons prematurs, pel cap baix, van morir l’11 de novembre quan l’hospital es va quedar sense electricitat per a alimentar-ne les incubadores, segons que explica el personal.

Unes quantes dotzenes de pacients més van morir a l’UCI els dies següents. La Mitja Lluna Roja Palestina, per la seva banda, va dir que aquells dies no havien pogut enviar-hi ambulàncies per a evacuar els ferits.

Durant les primeres hores del 15 de novembre, les FDI van dir que duien a terme una “operació precisa i dirigida” contra Hamàs en una àrea específica del complex, i que havien matat una xifra indeterminada de milicians fora del complex abans d’entrar-hi.

A darrera hora del matí, els metges i els funcionaris del Ministeri de Salut de Gaza van dir que les forces israelianes tenien el control total de l’hospital. Les tropes israelianes, segons que explicaren, havien anat d’habitació en habitació per interrogar el personal i els pacients, a alguns dels quals havien demanat que anessin a reunir-se al pati –no gaire lluny de la fossa comuna on els morts dels dies anteriors havien estat enterrats sense cerimònia.

The Washington Post ha analitzat imatges de satèl·lit i fotografies publicades a les xarxes socials per cartografiar els danys a l’hospital i localitzar aquest cementiri improvisat, que es troba just a l’entrada est del complex.

“Va ser una operació militar que Israel va dur a terme de manera molt precisa per minimitzar les víctimes civils”, diu l’alt funcionari de l’administració dels Estats Units.

Quan els cooperants de l’OMS van arribar a l’hospital el 18 de novembre, metges i pacients els van suplicar que els ajudessin a establir un pas segur per a abandonar el centre.

Mentrestant, a l’UCI unes quantes dotzenes de nadons prematurs llanguien. Dos d’aquests nadons, segons que expliquen els metges, es van morir abans que els vehicles d’evacuació de l’OMS hi arribessin.

Les proves comencen a sortir a la llum

Les FDI van publicar tota mena de fotografies i vídeos que mostraven suposades proves de l’activitat militar d’Hamàs tant dins com sota de l’hospital.

Menys de 24 hores després de l’entrada de les forces israelianes al complex, les FDI van publicar vídeos en què apareixia el portaveu, Jonathan Conricus, en una unitat de radiologia. Rere una màquina de ressonància magnètica, Conricus assenyalava una bossa amb un rifle d’estil AK i un carregador.

Les fotografies publicades per Israel aquell mateix dia mostraven totes les armes recuperades a l’hospital: uns dotze rifles d’estil AK, a més de carregadors, granades i armilles antibales.

The Washington Post no ha pogut verificar de manera independent a qui pertanyien les armes, ni com van arribar dins la unitat de radiologia.

Durant els dies següents, van aparèixer més proves que apuntaven a possibles indicis d’activitat militar sota la instal·lació. El 16 de novembre, Israel va publicar imatges que mostraven l’entrada a un túnel en una cantonada nord-est del complex hospitalari, prop de la unitat de cirurgia.

Les imatges de satèl·lit indiquen que l’entrada era prop d’un edifici que l’exèrcit israelià havia enderrocat.

Més tard, Israel va publicar vídeos en què apareixien soldats –i Hagari mateix– explorant la xarxa de túnels amb què connectava l’entrada. S’hi veia un túnel llarg que s’estenia cap a l’est i cap al sud, sota la unitat de cirurgia especialitzada; una altra secció es dirigia cap al nord, lluny del recinte hospitalari.

The Washington Post va cartografiar l’extensió del túnel tot geolocalitzant els punts que l’exèrcit israelià havia excavat a l’interior d’Al-Xifa i analitzant els vídeos que n’havia publicat, fotograma a fotograma, per determinar la direccionalitat i la longitud de la xarxa. A continuació, The Washington Post va superposar les rutes del túnel en el mapa publicat per les FDI el 27 d’octubre, que segons Israel mostrava tota l’extensió de la infrastructura de comandament i control d’Hamàs.

No sembla que cap dels cinc edificis assenyalats per les FDI connecti amb els túnels, i tampoc no hi ha cap prova que assenyali que es podia accedir als túnels des de l’interior de les sales de l’hospital, tal com havia afirmat Hagari.

En una secció sota l’edifici de cirurgia, dos petits banys, una pica i dues sales buides es connectaven al túnel. Hagari va dir que les habitacions i el túnel treien l’electricitat, l’aigua i l’aire condicionat d’Al-Xifa. Una d’aquestes habitacions, explicà Hagari, funcionava com a centre d’operacions.

Tanmateix, les habitacions no mostraven proves d’haver estat utilitzades recentment, fos per a finalitats mèdiques o per a finalitats militars. No hi havia senyals que indiquessin que algú hi hagués estat feia poc, com ara escombraries, restes d’aliments, roba o més articles personals.

“Aquesta habitació va ser evacuada, i se’n va extreure tot l’equipament, suposo que quan van saber que entraríem a l’hospital”, diu Hagari al vídeo.

Però el portaveu aclaria si Israel sabia quan va ser que Hamàs havia fet servir els túnels per darrera vegada, ni tampoc quan els havia abandonat definitivament. Les FDI no han respost a les sol·licituds de The Washington Post sobre la qüestió.

“Si no acabes trobant allò que vas dir que trobaries, és normal que es qüestioni si vas avaluar correctament el valor militar i la legitimitat de l’operació”, diu Geoffrey Corn, professor de dret a la Universitat de Texas Tech i antic assessor legal de l’exèrcit dels Estats Units. I afegeix: “En darrera instància, la gent es preguntarà si l’avaluació dels avantatges militars de l’operació era raonable, ateses les circumstàncies.”

En una declaració del 18 de novembre, Hamàs va considerar que el discurs d’Israel sobre Al-Xifa formava part d’una “campanya de mentides flagrants”. El grup no ha respost a la sol·licitud de The Washington Post sobre el suposat ús dels túnels per part dels seus milicians.

L’endemà d’aquesta declaració, l’exèrcit israelià va publicar una prova addicional: imatges de càmera de seguretat que mostraven milicians armats que dirigien dos ostatges per l’hospital el 7 d’octubre. No era clar si els ostatges –un dels quals anava ferit– van ser portats a l’hospital per rebre tractament mèdic o bé per a unes altres finalitats.

La presa d’ostatges és un delicte, segons el dret internacional. Però, segons que explica Haque, l’ús indegut de l’hospital cinc setmanes abans de l’assalt de les FDI no afecta la legalitat de l’operació.

Els hospitals com a objectius militars

Els experts van advertir del precedent que l’operació havia establert tan bon punt la pols es va començar a assentar sobre Al-Xifa.

“Crec que correm el risc que, a partir d’aquesta operació, Israel intenti ‘pre-justificar’ futures operacions contra hospitals. Els hospitals no podem esdevenir objectius militars si les proves que Israel presenta són com les que ha presentat en el cas d’Al-Xifa”, explica Brian Finucane, antic assessor legal del Departament d’Estat dels Estats Units.

Al començament de l’operació militar contra Al-Xifa, el 15 de novembre, gairebé la meitat de les principals instal·lacions mèdiques del nord de Gaza havien estat malmeses pels atacs israelians, segons una anàlisi posterior de dades d’Insecurity Insight, un grup de recerca sense ànim de lucre.

D’ençà d’aleshores, molts hospitals han rebaixat el ritme d’operacions fins al punt que amb prou feines són funcionals, atès que els atacs aeris continuen i les baixes no fan sinó augmentar.

El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va dir diumenge que estava “espantat per la destrucció efectiva” de l’Hospital de Kamal Adwan, al nord de Gaza, que havia causat la mort de vuit pacients, pel cap baix, i havia deixat el complex fora de servei.

Després d’haver arrestat el director de l’hospital, Ahmed al-Kahlot, Israel va publicar un vídeo d’interrogatori en què Kahlot admetia ser membre d’Hamàs i deia que l’hospital era sota el control de les Brigades Izzedine al-Qassam, l’ala armada del grup. En resposta, el Ministeri de Salut de Gaza va dir que la declaració s’havia fet “sota la força de l’opressió, la tortura i la intimidació” per a “justificar els successius crims d’Israel, especialment contra el sistema sanitari”.

Dimarts, el grup va dir que les forces israelianes havien pres el control de la instal·lació. Homes i nens de més de 16 anys, inclosos els metges, van ser conduïts fora del recinte i despullats, lligats i interrogats. Encara hi havia dotzenes de pacients a les sales, segons que afegí l’organització, però els subministraments d’anestèsia i d’oxigen ja s’havien esgotat.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb