La ciutat de València viurà avui la que s’espera que siga una gran manifestació pel finançament just. La societat valenciana, amb la sola excepció del PP, ha entès aquests darrers anys de manera sobrada que la situació que viu és completament injusta. La majoria de les actuals comunitats autònomes de l’estat espanyol cauen dins la categoria ‘pobres i beneficiàries’ si comparem el saldo fiscal amb el PIB per capita. Hi ha unes poques que cauen en la casella ‘riques i beneficiàries’ (l’Aragó, la Rioja i el País Basc), unes altres poques que cauen en la casella ‘riques i contribuïdores’ (les Illes i el Principat, més Navarra i Madrid) i hi ha una de sola, una només, que cau en la casella ‘pobres i contribuïdores’ (efectivament, el País Valencià).

L’escàndol és monumental. El País Valencià, per una altra banda, és l’última de les comunitats autònomes de l’actual estat espanyol pel que fa a la distribució territorial de la inversió estatal per habitant. I combinant una cosa amb l’altra, l’evidència és incontestable: el País Valencià és el territori de l’estat més castigat per part de l’executiu espanyol. I això no és una dada abstracta. En la mesura que els principals serveis relacionats amb la societat del benestar, molt particularment la salut i l’ensenyament, són oferts per la Generalitat Valenciana, l’infrafinançament de la institució d’autogovern pròpia dels valencians es tradueix en pitjors serveis i drets per a la població, amb independència del color polític del ciutadà individual. El govern del PP castiga la Generalitat Valenciana, i castigant-la fa mal als votants de Compromís, el PSPV o Podem, però també als del mateix PP.

En part, això és una conseqüència del servilisme amb què es van comportar durant dècades els governs de la Generalitat Valenciana controlats pel PP. I també de la posició gens raonable d’una part de la societat valenciana, que diu que se sent orgullosa d’ofrenar noves glòries a Espanya mentre Espanya li fa la vida cada dia més i més difícil. Però si alguna cosa ha canviat i va canviant a fons, és precisament la percepció que la realitat és més dura que no se sent entonant un himne. I gràcies a la feina de la universitat, de la societat civil i també gràcies a l’esforç del conseller Vicent Soler –que per això el xiulaven tant ahir els diputats del PP a les Corts–, avui els valencians sabem de sobres que la nostra realitat no té gaire a veure amb aquell ‘Llevant feliç’ que ens han volgut vendre sempre, com si fos un infal·lible estupefaent. Com es veurà aquesta vesprada, bona part de la població valenciana ja sap que ser espanyola li ix molt car. I entendre això és la base de tot. De tot el que puga venir després.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]