Això és Palestina, Nathan Thrall ho explica

  • (I la guerra encara ho perpetua més)

Mercè Ibarz
08.06.2024 - 21:40
Actualització: 09.06.2024 - 09:04
VilaWeb
Un xaval llança pedres a l’exèrcit israelià a l’entrada al camp de refugiats de Bureij, a la franja de Gaza ocupada, 19.12.1987 (fotografia: Anat Givon/AP).

Per destacar la rellevància d’aquest llibre i de l’oportunitat de publicar-lo ara, faré una marrada i no començaré per l’Abed Salama del títol sinó per un altre dels seus personatges, Dany Tirza, coronel a la reserva que va liderar el pla estratègic per a l’exèrcit israelià durant tretze anys, també conegut com el “pare del mapa” de les negociacions a Oslo, el 1993. En aquells tractes, que de poc van servir i van causar l’assassinat del primer ministre Isaac Rabin a mans d’un israelià contrari als acords, militant del partit Kahane Chai, i que tenien l’oposició del Likud, partit que avui lidera el president Netanyahu, el coronel Tirza va delinear-ho tot, des de les àrees autònomes palestines segons els acords fins a les propostes posteriors per a un compromís final. Un home finalment decisiu en la configuració i alçament del mur de Cisjordània.

Com que els acords no van dur enlloc sinó a més enfrontaments, el que resta de “l’urbanisme”, diguem-ne, del militar Tirza és la topografia de la vida diària palestina. Ens ho explica amb precisió quirúrgica Nathan Thrall, periodista nord-americà resident a Jerusalem, a Un dia a la vida de l’Abed Salama. Anatomia d’una tragèdia a Jerusalem (Periscopi, traducció de Pau Gros), que merescudament li ha valgut el premi Pulitzer d’enguany, categoria de no-ficció. Escriu: Paral·lelament als mapes de la negociació “[Tirza] va dissenyar un sistema de passos subterranis i carreteres tortuoses per a ús dels habitants de les poblacions locals, a les quals estava prohibit accedir a les autopistes dels colons que travessaven les seves terres. A aquesta xarxa secundària per a palestins [també va planificar les anomenades ‘carreteres estèrils’, que no permetien l’accés als àrabs, dalt dels passos subterranis] se li va donar un nom que sonava benevolent, carreteres del ‘teixit de la vida’. En privat, els oficials israelians les anomenaven de manera més honesta; parlant amb l’ambaixador dels Estats Units a Tel-Aviv, que va resumir la conversa amb un notable diplomàtic, el subsecretari de defensa israelià les anomenava obertament ‘carreteres de l’apartheid”.

Palestina com no l’has llegida mai, això és aquest llibre. Periodisme que fa entenedora i vivaç una història complexíssima que compta amb centenars de llibres al món, però aquest segurament és únic en la seva espècie, per la voluntat de contar-ho des d’un fet mínim en aparença, mínim en unes terres dominades per les armes. Aquí no n’hi ha, a primer cop d’ull, però també n’hi trobarem. Un accident en una carretera difícil esdevé un micromon que ho representa tot. Una història del dia a dia, terrible i punyent.

L’autor treballa vida i història, la micro i la macro, dels territoris ocupats, amb prosa sòbria sense eufemismes i menys encara amb vocació de propaganda, ni tan sols de denúncia: els seus materials són prou eloqüents, parlen per ells mateixos. Ha entrevistat tots els personatges que es van veure involucrats en la tragèdia de l’Abed Salama i el seu fill que dóna peu al títol: l’autocar escolar que el 16 de febrer de 2012 va patir un cataclisme i un incendi espantosos, ple de nens d’excursió i una professora. Entrevistar en aquest cas vol dir recollir les històries de vida de cada protagonista, una feina d’anys i de molta confiança.

Va passar un dia de forta tempesta en una carretera dels voltants de Jerusalem, els nens eren palestins, no hi havia manera de saber a quin hospital havien traslladat els supervivents, sotmesos els familiars i els professionals de socors a totes les traves dels controls de l’exèrcit israelià, tràmits i obstacles burocràtics, amb ambulàncies i bombers que no arriben. Amb ben poc ajut israelià, per no dir que nul. Excepte quatre del vast panorama de personatges, seixanta-quatre, tots surten pel seu nom. Tot entrellaçat amb la història Palestina-Israel des dels límits del 1947, o sigui des del principi de tot.

Cada testimoni i cada protagonista s’explica des de la seva trajectòria, en la qual prenen estatura inevitablement la guerra, les intifades, les múltiples faccions polítiques palestines, el passat familiar posseïdor de terres i conreus colonitzats, sense evitar res al lector, ni les complexitats de la situació social i política ni les desolades escenes del rescat de les criatures i les conseqüències en la salut d’aquells que van ajudar a treure-les de l’autocar en flames.

La guerra actual a Gaza i a la Cisjordània del llibre no treu ni un pèl a la visió del present que des de casa veiem en imatges: tot ha empitjorat, sí. Les arrels són aquí, en aquest prodigiós reportatge que ens posa de cara al mirall del que creiem saber de Palestina. Una boníssima crònica per a detectar, també, les injustícies que ens envolten pertot arreu, els refugiats i nòmades d’aquest segle i tants altres exemples que tenim a mà. Palestina com a metàfora.

Nathan Thrall serà a Barcelona aquest pròxim dilluns 17 en conversa al CCCB amb Albert Elfa, corresponsal durant uns anys a Jerusalem, en la sessió “Anatomia de l’ocupació”. Llegir-lo és diria que obligat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any