Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La filòloga Aina Moll (1930-2019) té aquests dies un èxit de popularitat molt intens a Palma. El motiu és triple. D’una banda, ha aparegut la seva biografia, Aina Moll i Marquès, filòloga pionera i activista compromesa amb la normalització de la llengua catalana, a càrrec de la investigadora Pilar Arnau i Segarra. El treball ha estat editat per l’Ajuntament de Palma en la seva col·lecció de biografies de mallorquins, que també s’ha encarregat de publicar-ne una versió més reduïda en còmic, amb texts també de Pilar Arnau i il·lustracions de Margalida Vinyes. El tercer motiu és que el consistori ha anunciat que aquesta legislatura dedicarà un carrer de Palma a la filòloga.

Moll va obtenir en vida totes les grans distincions possibles que atorga la societat a les seves personalitats més destacades: la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el premi Pompeu Fabra, el Ramon Llull del govern balear, la medalla al Mèrit, la medalla d’Or de la ciutat de Palma, la del Consell de Mallorca… Però ha estat la publicació d’aquesta biografia i del còmic, que ha aconseguit que els focus s’hagin posat sobre una dona que va ser molt feliç quan un col·legi de Palma, l’Eugenio López, situat a la popular plaça dels Patins, va canviar el nom i va posar-hi el seu. “Per a ella, aquest va ser el més important de tots els reconeixements”, explica Arnau, que remarca la gran vocació pedagògica d’Aina Moll no només en l’ensenyament reglat –va ser una de les catedràtiques de francès més exigents de l’Institut Joan Alcover– sinó també en les seves classes clandestines de català i en una gran quantitat de conferències, xerrades i articles de divulgació que pretenien d’arribar al gran públic, una de les seves màximes obsessions a l’hora de difondre el català.

Però sense cap mena de dubte, el personatge d’Aina Moll va molt més enllà d’algunes de les dimensions públiques que més han transcendit, com per exemple, la seva tasca al capdavant de la normalització lingüística a Catalunya a partir de 1980. “Aina Moll va molt més enllà d’això, és pionera en molts aspectes. Per exemple, va ser la primera filòloga que els anys cinquanta va sortir a estudiar a Europa; amb vint-i-tres anys va obtenir beques per anar-se’n a la Sorbona de París, a Suïssa, a Frankfurt i a altres universitats. I en aquest sentit cal remarcar que va ser pionera en un món d’homes en plena Espanya franquista.”

El pas per la Universitat de Barcelona

Abans d’obtenir aquestes beques, Moll va rebre qualificacions altíssimes en els seus estudis de batxillerat i va passar per la Universitat de Barcelona. Va ser alumna de Martí de Riquer, però va tenir com a companys de promoció alguns dels grans filòlegs del país: Antoni Maria Badia i Margarit; Joan Veny; Joaquim Molas; Antoni Comas… La biògrafa explica: “He trobat cartes entre ells i es tenien molta confiança, a final dels anys quaranta i principi dels cinquanta la relació d’aquest grup d’estudiants era molt bona i, a banda de l’amistat filològica, feien excursions de diumenges en família i nombroses activitats culturals i d’esbarjo, com anar al cinema plegats, per exemple.”

Precisament, el període a l’estranger de l’any 1954 (Moll va fer tres estades a la Sorbona, a la Universitat d’Estrasburg i a Frankfurt aquell any) i el 1956 a Zuric és un dels més desconeguts de la seva vida. De fet, en el futur hi haurà noves sorpreses, perquè Arnau ha tingut accés a molt material que encara s’ha de classificar i endreçar. “La gran sorpresa va ser trobar una bona part de l’epistolari d’Aina Moll de quan era a l’estranger, que és l’època de la qual tenim menys informació i fins i tot hi ha cartes molt interessants amb son pare que s’hauran d’estudiar bé. Penseu que ella ho guardava tot i hi ha maletes plenes d’objectes personals, com per exemple les entrades del cinema i del teatre que veia a París. Era una dona que agafava estima a tot.”

El projecte de biografia no ha estat senzill per a la investigadora. Va néixer la primavera del 2016, quan ho va proposar al regidor Miquel Perelló, amb qui es va acordar de publicar l’obra a la col·lecció municipal. “Per sort, no vaig acordar cap data, perquè vaig començar a buscar la documentació i les entrevistes i ella ja estava malalta i no era fàcil aconseguir que ho recordés tot, anava perdent la memòria per l’edat i això va implicar cercar moltes fotografies, testimonis i documentació per fer el treball.”

Ningú no esperava que s’hagués de fer una segona edició del llibre pràcticament de manera immediata, sobretot per distribuir-lo la Setmana del Llibre en Català de Palma, que comença aquest dijous. L’interès creixent per la figura de la filòloga ha sorprès tothom. Arnau explica: “El que més m’ha cridat l’atenció, suposo que perquè jo llavors vivia a França i Alemanya, ha estat constatar la gran popularitat que va tenir Aina Moll a Catalunya, on se la recorda amb molta estima. Tothom té un record excel·lent dels vuit anys que va ser directora general de Política Lingüística.”

Pilar Arnau, amb bufanda vermella, presentà el text a l’Ajuntament de Palma amb els regidors d’Ensenyament i Cultura.

En aquest sentit, cal recordar que “va ser la seva feina i empenta la que va aconseguir la llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat, cosa que avui dia seria impossible i que va ser la base que va inspirar les lleis homòlogues a les Illes Balears i al País Valencià, i això és una feina fonamental”. Igual de fonamental com va ser crear tot d’eines i materials per a aconseguir l’extensió de la llengua i la seva popularització, entre les quals, el mètode Digui digui, amb el suport incondicional d’Isidor Marí i Miquel Strubell. “Varen ser molt innovadors i el mètode va ser molt popular.” Igualment populars van ser els seus articles sobre llengua que feia als mitjans de comunicació a Mallorca durant la campanya interinstitucional de normalització lingüística de les Illes, que va encunyar el lema “La llengua, feina de tots”.

Darrere quedaven els anys de dedicació a l’Editorial Moll, on va ser peça cabdal per a la redacció, composició i sortida a la llum dels darrers dos volums del Diccionari català-valencià-balear; en l’impuls a la biblioteca Raixa, entre moltes altres tasques; o els anys que va exercir com a catedràtica de francès, a partir de 1961, una tasca que la va dur a publicar tretze manuals d’ensenyament del francès. Cal destacar que aquesta feina, juntament amb les classes clandestines de català que impartia, va comportar que hi hagués una gran quantitat d’alumnes seves que es decidissin a cursar filologia i també que l’escriptora Carme Riera optés per escriure en català després d’haver-la tinguda com a mestra. Així mateix, va ajudar molt l’escriptora Maria Antònia Oliver –que ja havia optat per si mateixa per escriure en català– a acabar els seus estudis.

Aquesta primera biografia d’Aina Moll obre la porta a futures publicacions. Arnau explica: “Crec que estem en deute amb tota una generació d’activistes molt assenyats i formats els anys seixanta i setanta, com per exemple Josep Maria Llompart, o Aina Moll entre molts d’altres, que varen posar les base per a ser on som ara. Jo he escrit el llibre com un homenatge, perquè m’agrada donar a conèixer aquesta trajectòria, perquè són referents.” Ara bé, més enllà d’aquesta biografia divulgativa, Arnau pensa continuar treballant en la figura d’Aina Moll: “Necessito anys, perquè hi ha milers de documents que s’han de seleccionar, amb carpetes, sacs, bosses i un traster enorme ple de cartes perquè ho guardava tot, cada carta emesa i rebuda. Per exemple, hi ha les cartes amb Jordi Pujol, que són molt importants. M’agradaria editar aquests epistolaris per conèixer millor la història cultural d’aquest temps.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.