El jutjat penal número 11 de Barcelona ha absolt els cinc ex-membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O que van ser jutjats el mes passat. Són Jordi MatasTània VergeMarc MarsalMarta Alsina i Josep Pagès. La fiscalia, en l’informe final, mantenia les acusacions –desobediència i usurpació de funcions– i les penes de dos anys i nou mesos de presó. El tribunal ha desestimat totes les acusacions.

El president del Tribunal Constitucional espanyol reconeix que els síndics de l’1-O no van desobeir

Els cinc síndics de l’1-O van al·legar en el judici que només s’havien reunit una vegada, el 7 de setembre de 2017, abans que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) suspengués la Sindicatura Electoral. “Fer un referèndum no és un delicte”, van dir, adduint que la convocatòria d’aquestes consultes ja va ser despenalitzada. En els arguments, la jutgessa diu que no s’acredita el delicte de desobediència greu, perquè els acusats no van ser advertits ni notificats personalment, perquè no consta que redactessin les resolucions per a desenvolupar acords de la sindicatura, ni que després de les resolucions del TC persistissin en la seva actitud i perquè no van ser ells els qui van designar els síndics de demarcació (ho van fer membres de grups parlamentaris). “No s’acredita que donessin instruccions ni ordres ni que es tornessin a reunir” una vegada van renunciar al càrrec, quan reberen les amenaces de multes coercitives del TC.

Diu, en resum, que no hi ha constància que cap d’ells fes cap de les accions que tenien encomanades com a síndics tan bon punt el TC va fer públic l’advertiment. Un advertiment que no els va arribar de manera personal. I, arran de la manca de proves, els absol d’aquest delicte.

Els cinc fets més greus del judici inversemblant als síndics de l’1-O

Sobre l’acusació d’usurpació de funcions que també feia la fiscalia, diu la jutgessa:  “No s’ha acreditat que els acusats duguessin a terme actes d’ordenació i regulació o d’impuls de processos electorals que pogués haver-hi prevists en la Sindicatura Electoral.” I afegeix que no consta pas que “duguessin a terme tasques ni que s’atribuïssin funcions organitzatives i disciplinàries pròpies d’un funcionari públic amb caràcter persistent.”

Amb aquesta sentència s’acaba, ara com ara, un calvari que ha durat més de tres anys per a tots cinc síndics, d’ençà de la querella inicial de la fiscalia, del setembre del 2017. El procediment s’ha allargat i s’ha ajornat unes quantes vegades aquests anys, i durant tot aquest temps la fiscalia en cap moment no ha volgut retirar unes acusacions que han estat criticades i denunciades a escala internacional. Nombroses organitzacions internacionals van denunciar que era un atemptat contra la llibertat acadèmica. Així ho resumia Tània Verge, una de les síndiques, en aquesta entrevista a VilaWeb: “És un atac a la llibertat acadèmica perquè cap de nosaltres no exercia un càrrec públic. No ens dedicàvem a la política, érem professionals de l’àmbit del dret i de la ciència política. Transferir coneixement és part integral i indestriable de l’àmbit acadèmic, a més de la docència i la recerca.”

Aquesta sentència pot ser objecte de recurs a l’Audiència de Barcelona.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.