El president del Tribunal Constitucional espanyol reconeix que els síndics de l’1-O no van desobeir

Juan José González Rivas va dir en una entrevista d’una revista especialitzada que havien complert els requeriments “de manera escrupolosa”

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
12.04.2021 - 14:57
Actualització: 12.04.2021 - 16:57

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La fiscalia vol empresonar Marta Alsina, Marc Marsal, Josep Pagès, Tània Verge i Jordi Matas per haver estat membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O. A l’acabament del judici contra ells en un jutjat penal de Barcelona, la fiscal va mantenir la petició de pena per a tots, bo i acusant-los d’usurpació de funcions (dos anys de presó) i desobediència greu a l’autoritat (nou mesos de presó). Els acusa d’haver desobeït les resolucions i advertiments del Tribunal Constitucional espanyol de no impulsar accions per a dur a terme el referèndum. I, tot i que la fiscalia diu que van desobeir i demana presó, i malgrat que han passat un calvari de més de tres anys fins que no s’ha fet el judici, resulta que el president del TC mateix, Juan José González Rivas, va dir el setembre del 2018 que els síndics de l’1-O havien complert “de manera escrupolosa els requeriments del tribunal”.

González Rivas ho va dir en aquesta entrevista a la revista oficial del Consell General del Notariat espanyol, Escritura Pública. Hi feia una defensa de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional espanyol que el 2015 el PP va imposar amb la seva majoria absoluta i que va permetre que el tribunal tingués poder coercitiu, unes noves atribucions pensades per a aturar la pretensió de l’independentisme de fer la desconnexió amb Espanya passant de la llei a la llei.

I el mecanisme més polèmic li permetia d’executar sancions contra càrrecs públics o inhabilitar-los directament. Un fet insòlit i que ultrapassa allò que és tolerable en un tribunal de garanties d’un estat de dret. Ho van fer una sola vegada, precisament contra els membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, amb una multa estratosfèrica: 12.000 euros diaris, que podien arribar a ser 30.000. L’endemà de la publicació al BOE d’aquella amenaça, els síndics renunciaven al càrrec. La sindicatura es va haver de dissoldre. Però, tot i haver-se dissolt i no haver arribat a funcionar, el procés judicial contra tots els membres va continuar fins avui, que el judici ha quedat vist per a sentència.

I això malgrat que el president del TC mateix afirma que no van desobeir. Així ho explicava González Rivas: “Pensem, per exemple, en la possibilitat que es dóna al Tribunal Constitucional espanyol de fer complir les seves resolucions mitjançant la imposició de multes coercitives als qui pretenen desatendre-les. Tan sols s’ha fet servir una vegada aquest recurs, amb les persones que ocupaven càrrecs no reconeguts a l’anomenada Sindicatura Electoral de Catalunya, un organisme creat per la llei suspesa i posteriorment declarada inconstitucional que convocava un referèndum en aquesta comunitat autònoma. Aquestes multes coercitives van propiciar que les persones en qüestió complissin de manera escrupolosa els requeriments del Tribunal Constitucional.”

I hi ha encara un altre element que qüestiona la persecució judicial contra ells. El TSJC, a la sentència en què condemnava per desobediència el conseller Bernat Solé per haver permès el referèndum a Agramunt quan n’era batlle, deia textualment que la sindicatura electoral “mai no va arribar a ser operativa”.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies