Absolen el guàrdia urbà de Barcelona que va disparar a un sense-sostre perquè no hi ha acusació particular

L’Audiència de Barcelona ha absolt un guàrdia urbà que el novembre del 2020 va disparar un tret a l’abdomen d’un sense-sostre que suposadament l’amenaçava amb un ganivet al passeig de Sant Joan. El sense-sostre està il·localitzable, i per això l’acusació particular no ha pogut comparèixer. Com que només hi havia acusació popular, la Fundació Arrels, i la fiscalia no acusava l’agent, el tribunal l’ha absolt, com demanava la defensa del policia. Arrels demanava 10 anys de presó per intent d’homicidi amb l’agreujant d’aporofòbia, i recorrerà contra l’absolució.

Arrels ha afirmat que es tracta d’un cas d'”aporofòbia”. En primer lloc, considera que el fet que davant d’una trucada ciutadana s’activin les forces de seguretat i no els serveis socials evidencia que els recursos que es posen en marxa quan una persona dorm al carrer “no són els adequats per tal de millora la seva situació ni la de les seves veïnes”. L’associació reivindica que el sensellarisme “no és un problema de seguretat”.

Pel que fa a l’actuació concreta de l’agent, la consideren del tot desproporcionada i lamenta que a la persona no se la va considerar com a víctima “sinó que se l’ha revictimitzat”, equiparant-la a una persona perillosa “fruit dels prejudicis envers les persones sense llar”. Afegeix que conseqüència d’això és que se l’hagi considerat com a agressor i que la investigació s’hagi centrat en això, “descuidant el fet que l’home hagi acabat amb un tret en un òrgan vital”.

Arrels explica que va decidir de presentar-se com acusació popular per visibilitzar la situació de les persones sense llar i l’exposició a riscos que pateixen. A més, coneixien la persona i l’acompanyaven. L’entitat explica que esperaven que se la indemnitzés, ja que va ser víctima per la seva condició de persona sense llar.

Per a Arrels, es van vulnerar el dret a la dignitat i la integritat de la persona, amb una actuació “discriminatòria” per trobar-se en situació de carrer i posa en dubte que s’hagués actuat igual si la persona estigués en una situació diferent. També veuen vulnerat el dret a la vida i apunten que la persona ja tenia molts altres drets vulnerats pel fet de viure al carrer.

Davant d’aquest cas, Arrels ha demanat a la ciutadania que si veu algú dormint al carrer demani la intervenció dels serveis socials i no la de la policia. A l’administració li ha reclamat que activi protocols d’assistència social i no de neteja o seguretat. Finalment, ha considerat necessari més formació als cossos de seguretat sobre les persones que viuen al carrer, “per trencar prejudicis i deixar de veure-les com a un perill”.