14.03.2024 - 16:31
|
Actualització: 14.03.2024 - 17:36
Els diputats de Junts tot just sortien al pati del congrés espanyol, somrients, amb Míriam Nogueras al capdavant, i s’hi ha abraonat el núvol de periodistes que cercaven les primeres reaccions a l’aprovació uns minuts abans de la llei d’amnistia al ple. Hi havia una sensació d’alleujament, després d’haver superat unes setmanes de vertigen d’ençà del seu “no” a una llei que aleshores entenien que no cobria els investigats per terrorisme i traïció. Els periodistes empaitaven Nogueras i, enmig del brogit, la diputada d’ERC Teresa Jordà s’ha obert pas fins a la portaveu de Junts, l’ha saludada i s’han abraçat amb força, somrients i aclucant els ulls: alegria i alleujament. Una treva breu entre els uns i els altres en aquell pati fred; un parèntesi de cortesia (i d’escenificació, sí, malgrat la sinceritat de l’abraçada) just abans de començar la cursa electoral vers el 12 de maig. Perquè l’amnistia s’ha aprovat amb el retruny de tambors electorals, l’endemà de l’anunci del president Aragonès, i amb un fantasma que sobrevolava l’hemicicle en tot moment i que ho condiciona tot: el president Puigdemont.
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha estat qui n’ha parlat més; qui l’ha assenyalat com la persona de qui depèn la continuïtat d’una legislatura espanyola que comença a trontollar per les rèpliques del terratrèmol del cas Koldo, per la possibilitat que les responsabilitats sobre les irregularitats es vagin escampant i arribin a Pedro Sánchez mateix. “Sánchez depèn d’allò que digui Puigdemont i d’allò que faci Ábalos. Això que resta d’ara endavant és una agonia, no una legislatura. Pedro Sánchez es mantindrà només si Puigdemont vol”, deia Feijóo, i s’adreçava a un escó buit, el del president espanyol. Perquè Sánchez ha estat absent durant tot el debat sobre la llei d’amnistia, i només ha aparegut just al final, per a poder votar.
Feijóo ha anat més enllà, i s’ha endinsat en un terreny electoral que tothom ha trepitjat en algun moment o un altre, tret curiosament d’ERC i Junts, que amb prou feines s’hi han referit en aquesta mena d’armistici temporal dins les parets del congrés espanyol. Deia el dirigent de PP: “Les eleccions catalanes marcaran l’inici del final d’aquest govern; quan Sánchez els deixi de ser útil, el deixaran caure.” Patxi López, amb Sánchez absent, ha parlat en nom del PSOE, i ha fet una defensa breu i apassionada de la presidenta del congrés, Francina Armengol, acorralada pel contracte de màscares a la trama de Koldo quan presidia el govern de les Illes, i ha desfermat l’ovació de la bancada socialista, mentre els diputats del PP i Vox cridaven “Koldo, Koldo, Koldo…”. A López se li notava una altra vegada la manca de convicció a l’hora de defensar una llei d’amnistia que no fa pas gaire temps repudiava; defensant una agenda de la reconciliació del govern de Sánchez passant per alt, és clar, les promeses del president de fer portar davant la justícia espanyola Carles Puigdemont. I ha acabat fent campanya: “El 12 de maig es donarà resposta a si els catalans volen ser al 2017 o al 2024, i nosaltres guanyarem aquestes eleccions i vostès no surten ni a les travesses”, deia adreçant-se a Feijóo.
Feijóo avisa Junts d’ERC i el PSC
El dirigent del PP feia un advertiment a Junts sobre l’actitud dels socialistes: “Alerta, senyors de Junts, que amb aquestes eleccions el PSC i ERC han volgut enganyar-los perquè l’amnistia no arribi a temps, i que ja no sembli que tots ballen la seva cançó.” De fet, reblava un argument que avui, abans no comencés el ple, feien córrer fonts de Junts: que el PSOE i ERC han coordinat les seves agendes amb l’avançament de les eleccions perquè es fessin (12 de maig) abans de l’amnistia (entrada en vigor a final de maig), per mirar d’impedir així que Puigdemont pogués ser candidat. Perquè segons aquestes fonts ERC necessitava una excusa per a avançar les eleccions i dificultar així la candidatura de Puigdemont.
Aquest argument no es veia pas tan clar avui al matí fent un repàs a la premsa de Madrid, si més no per part del PSOE, per a qui l’avançament de les eleccions podia ser un maldecap afegit, amb la renúncia a presentar pressupost espanyol enguany anunciada ahir. La batalla entre ERC i Junts no s’aturava pas fora del congrés espanyol, malgrat els gests i una certa complicitat exhibida dins, com quan la majoria de diputats d’ERC han aplaudit un moment brillant de la intervenció del diputat de Junts Josep Maria Cervera, quan ha tret de polleguera els diputats de la dreta i l’extrema dreta: “Deien que aquesta llei d’amnistia era feta a mida dels independentistes. No s’equivoquin: és feta a mida de la repressió que els defensors de la sacrosanta unitat d’Espanya, sovint amb la complicitat de la bancada de l’esquerra, han aplicat […]: una repressió aplicada amb comptes falsos a mida, amb investigacions prospectives a mida, amb informes policíacs a mida, amb clavegueres de l’estat a mida, amb notícies falses a mida, amb detencions a mida, amb mitjans de comunicació a mida, amb policies i guàrdies civils a mida, amb rei a mida, amb multes a mida, amb fiances a mida, amb espionatge a mida, amb infiltrats a mida, amb sedició a mida, amb malversació a mida, amb traïció a mida, amb jutjats a mida, amb jutges a mida, amb judicis a mida, amb sentències a mida…”
I els diputats ja no podien més, “a mida, a mida, a mida”, reien nerviosos i corejaven les paraules, i Cervera els ha etzibat: “Se’ls fa llarg? Més llarga se’ns ha fet la repressió a nosaltres.” Les diputades Jordà i Bassa aplaudien amb força, i després feien el mateix amb la seva diputada Pilar Vallugera, que ha celebrat: “Avui sí que podem dir que és un gran dia”, i ha advertit de les poques ganes que puguin tenir alguns jutges d’aplicar la llei i ha deixat anar aquest petit missatge entre línies adreçat a Junts: “Nosaltres ja pensàvem que incloïa tothom i tots els fets, i va per la gent de la Jonquera, de l’aeroport, i no ho fem per gent concreta que pot liderar partits.” Puigdemont i el seu retorn, una altra vegada.
Junqueras, a la tribuna de convidats
Però mentre no torna, qui s’ho mirava de la tribuna de convidats estant era Oriol Junqueras, indultat i encara inhabilitat. També hi havia, entre més gent, Jaume Asens, candidat ara de Sumar a les europees i un dels artífexs de l’amnistia. Però que Junqueras fos avui a la tribuna del congrés espanyol per a aplaudir i celebrar dempeus l’aprovació de la llei d’amnistia és una imatge insuportable per a la dreta espanyola que hi era present. “Vostès volen convertir el congrés en un cau de fugitius, i n’hi ha prou de mirar a la tribuna principal de convidats, on avui hi ha un delinqüent condemnat i indultat per aquest govern”, bramava el dirigent de Vox Santiago Abascal, que proclamava la traïció a Espanya per part de Pedro Sánchez, que “ha venut la sobirania d’Espanya”, i que “avui el Marroc i els separatistes són els que decideixen els diners i el destí dels espanyols, el rei del Marroc i el pròfug traïdor”.
Si quan va entrar la llei al congrés espanyol el desembre hi havia un aire tràgic i de trencament d’Espanya per part del PP i de Vox, amb aquelles paraules de Feijóo comparant aquella tarda amb l’assalt al congrés de Tejero i la seva tropa el 23-F, avui l’ambient era més resignat. Enfadats i enfurismats, però resignats a assistir, d’ací a un parell de mesos, a l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia. Perquè saben que la sort de la legislatura dependrà d’unes eleccions catalanes que s’hauran acabat de fer en les quals avui encara hi ha la incògnita de la candidatura de Puigdemont, de la seva investidura, del seu retorn de l’exili. Una incògnita que els crema, perquè allò que els espanta és que un dia o un altre aquell que s’assegui a la tribuna principal de convidats sigui ell, “el pròfug traïdor”. Encara que no ho arribi a fer mai, però tan sols que tingui l’oportunitat de fer-ho.
