Abdelbaki es-Satti. Al fons, un cotxe malmès per l'ona expansiva de la deflagració a la casa d'Alcanar on Satti va ser trobat mort.

Abdelbaki es-Satti. Aquest és el nom que sembla que explica per què onze joves es van radicalitzar en tan poc temps i van cometre l’atemptat a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. L’home que fins fa quatre dies era l’imam –l’encarregat de presidir i dirigir l’oració col·lectiva a les mesquites– de Ripoll, podria ser l’ideòleg de la matança i un dels organitzadors. Ahir es va confirmar que un dels dos cossos trobats a la casa que va explotar a Alcanar és el de Es-Satti. Allà la cèl·lula hi emmagatzemava més d’un centenar de bombones i explosius com ara triperòxid de triacetona (TATP) –més conegut com ‘la mare de Satanàs’, per a provocar una massacre més gran de la que van provocar.

Abdelbaki es-Satti tenia quaranta-cinc anys. Era el membre més vell de la cèl·lula i sembla que va actuar de reclutador. Nascut a Tetuan, al Marroc, va arribar a Ripoll fa més d’un any. Durant uns quants mesos va ser l’imam d’una mesquita de la localitat fins que va ser acomiadat per desavinences. Això no va obstar perquè l’altra comunitat islàmica de Ripoll el contractés: ‘És molt complicat de trobar un imam en aquesta zona i ell se’n podia encarregar. No ens feia mala impressió’, diu Ali Yassine, el president de l’entitat. ‘A més, en les pregàries no era pas dur i invocava els valors de l’islam’, assegura.

Però el mes de juny va dir als membres de la comunitat que se n’aniria tres mesos al Marroc i la mesquita va prescindir dels seus serveis: ‘Li vam dir que era impossible estar tant temps sense imam.’ Tothom li va perdre la pista, tret del seu company de pis, que ha dit a la policia que dimarts, un dia abans de l’explosió a Alcanar, havia estat l’última vegada que l’havia vist.

Sembla que a Ripoll va establir amistat amb uns quants dels joves sospitosos identificats pels mossos: els germans Driss i Moussa Oukabir, Mohammed Hychami, Younes Abouyaaqoub i Said Aallaa, aquest últim de Ribers de Freser, a pocs quilòmetres de Ripoll. L’imam hauria aprofitat la seva influència com a imam per a establir una relació estreta amb els joves. Així ho va posar en evidència la declaració de Driss Oukabir als mossos, segons que publica el diari Ara: ‘Ha estat el fill de puta de l’imam’, sembla que va dir Oukabir en relació amb la radicalització dels joves. Driss Oukabir és germà de Moussa Oukabir, abatut a Cambrils. També sembla que va revelar als mossos que el comportament del seu germà havia canviat aquests darrers mesos. Alguns altres testimonis recollits per l’Ara expliquen que els joves sovintejaven la casa de Satti, però que això no els havia alertat.

Fins aquí no es pot assegurar que Satti intentés difondre el fonamentalisme entre les seves comunitats. Tampoc no se sap la importància de la seva breu estada a Vilvoorde, a Flandes, una localitat que durant anys va ser un dels focus més importants de gihadisme. Hi va residir només tres mesos perquè no tenia permís de treball: ‘Explicava que venia d’Espanya i a la mesquita li van dir que per a donar-li la feina calia que portés un certificat d’antecedents penals. Podem dir que evitava de lliurar el paper amb evasives. Deia que no calia, que per què no confiaven en ell’, explicava a El País aquest cap de setmana Mimoun Aquichouch, imam de la mesquita de Vilvoorde.

Els antecedents penals
Si no volia mostrar els seus antecedents segurament és perquè anteriorment havia passat quatre anys a la presó de Castelló de la Plana per tràfic d’haixix i per qüestions relacionades amb estrangeria, segons que va informar Europa Press. Va ser sorprès el 2010 en un ferri entre Ceuta i Algesires amb un carregament de droga. Aquestes fonts han precisat que va ser condemnat a quatre anys de presó el 2010, condemna que va complir fins l’abril del 2014, tal com va confirmar el conseller de Justícia, Carles Mundó. Tanmateix, resten moltes preguntes per a respondre i saber amb exactitud des de quan Es-Satti predicava al fonamentalisme, com va entrar en contacte amb Estat Islàmic i de quina manera va influir sobre els joves.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]