Featured Video Play Icon

El Parlament de Catalunya ha aprovat les conclusions de la comissió del procés constituent, malgrat les amenaces del Tribunal Constitucional espanyol. El resultat de la votació ha estat de 72 vots a favor i 11 en contra. El PSC no ha votat i el PP i Ciutadans han sortit de la cambra. El debat i aprovació s’ha pogut fer després d’una forta pugna entre els grups per la inclusió del punt a l’ordre del dia.

Amb aquesta votació, el parlament aprova un ‘mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per a activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent’.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) no vol que l’aprovació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent es tradueixi en un enfrontament directe entre la seva institució i el parlament. Segons fonts del tribunal, el criteri predominant era d’esperar que l’advocat de l’estat o la fiscalia registressin alguna petició i, aleshores, debatre si cal aplicar al Parlament de Catalunya els mecanismes coercitius establerts després de la reforma de la llei del TC per als casos d’incompliment de sentència. De moment no hi ha cap ple programat fins al setembre, tot i que el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, té potestat per a convocar-lo d’urgència quan ho consideri adient. Aquesta opció és la que s’ha imposat d’ençà de l’aprovació de la reforma de la llei del TC, que els magistrats van rebre com una maniobra del govern espanyol de traslladar a la seva taula responsabilitats que no li pertocaven.

El debat sobre les conclusions
El debat sobre les conclusions de la comissió del procés constituent ha començat amb la presència del president de la comissió, Lluís Llach, que ha recordat que havia assumit el càrrec després de la mort de Muriel Casals, ‘una persona més adient’, ha dit. El diputat ha recordat els experts que han intervingut en les reunions de la comissió –Joan Subirats, Ferran Requejo, Jordi Matas, Antonio Abat Ninet– i posteriorment ha cedit la paraula a la portaveu del grup, Marta Rovira.

Vegeu la intervenció de Llach:

La representant de JxSí, Marta Rovira, ha afirmat que no hi havia cap ‘model de talla única’ per als processos constituents. Tanmateix, ha especificat que el català ha de ser ‘de base ciutadana, obert, transversal, participatiu i integrador’. Rovira també ha desgranat les tres fases del procés constituent. En primer lloc, la fase de participació ciutadana. En segon lloc, comença la desconnexió i el període constituent. I, finalment, hi ha la ratificació popular. Rovira ha volgut recordar que el parlament tenia una oportunitat d’or –’l’oportunitat la tenim ara, no d’aquí a vint anys’– per a dotar-se de sobirania i ‘modernitzar el país’. En cap cas, ha assegurat, no s’ha de demanar permís a l’estat espanyol perquè ‘hi ha un mandat democràtic obtingut a les urnes’.

Vegeu la intervenció de Marta Rovira:

La cap de l’oposició, Inés Arrimadas, ha declarat: ‘Avui és un dia trist per la democràcia. El govern continua sense propostes per als problemes de la gent, entestat a parlar sempre sobre la independència.’  Ciutadans, ha dit, va promoure una comissió ‘més important’ que la del procés constituent: la comissió contra la corrupció. La CUP la presideix i Arrimadas ha acusat els diputats d’aquest grup d’estar més interessants en la independència que no pas en la lluita contra la corrupció. Aquesta acusació ha indignat els diputats de la CUP. Tot seguit, ha preguntat a la CUP i JxSí: ‘Què en volen fer, de Catalunya?’ Segons ella, amb aquest ‘cop a la democràcia’ s’actua contra de la majoria dels catalans.

El dirigent del PSC, Miquel Iceta, ha declarat que el parlament no havia d’aprovar les conclusions sobre el procés constituent, perquè a la comissió no hi havien assistit dos grups parlamentaris i només es van acceptar les conclusions dels partits independentistes. Segons Iceta, a més, les conclusions aprofundeixen la declaració del 9-N, tombada pel TC. ‘Només les volen aprovar [les conclusions] per desafiar al tribunal’, ha dit. Segons ell, aquesta aprovació ‘produeix una derogació de facto de l’estatut i contradiu la constitució [espanyola]’. Ha acabat la intervenció anunciant que el PSC no participaria en la votació.

El portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha assegurat que amb la votació de les conclusions s’escenificava ‘el primer capítol de la qüestió de confiança [de Puigdemont]’. Ha criticat que es parlés d’un procés participatiu, perquè, a parer seu, tenia un final predeterminat. ‘És un procés dirigista’, ha reblat. Després ha demanat al govern per què no complia la declaració del 9-N, si realment volia desobeir. Finalment,  ha dit que els processos constituents o ‘es pacten o són fruit d’una insurrecció, però la via catalana de les mocions i la fe no porta enlloc. És una estafa política’, ha dit.

Pel PP, Xavier García Albiol, ha titllat de ‘farsa’ i ‘irregularitat’ el debat sobre les conclusions. Les conclusions són ‘un cop al TC’ –ha dit–, perquè trenquen l’ordenament jurídic establert. El moment més tens de la intervenció ha estat quan ha fet aquesta amenaça: ‘Aquesta provocació no sortirà de franc. No em mirin amb aquesta carona, senyor Puigdemont, senyor Junqueras. Aquesta provocació no els sortirà de franc.’ Segons ell, els independentistes vulneren les llibertats dels qui no combreguen amb les seves idees. Ha acabat la intervenció dient: ‘Es posa en risc l’autogovern.’

La diputada de la CUP, Gabriela Serra, ha estat l’última d’intervenir. Ha recordat que és ‘una radical i independentista’, i que la interlocutòria del TC és signada un 19 de juliol: ‘La mateixa data en la qual aixafàvem els feixistes als carrers de Barcelona.’ Per ella, la unilateralitat és la manera de posar fi al ‘processisme i al règim del 78’. Ha recordat que la declaració del 9-N ja parla de no supeditar-se al govern espanyol i el TC. ‘Deixin d’amenaçar-nos perquè nosaltres no tenim por’, ha palesat.

Ací podeu veure la intervenció de la diputada de la CUP Gabriela Serra per a defensar les conclusions del procés constituent:

Heus ací els onze punts que ha aprovat el parlament:

«1. Actualment, no hi ha cap marge d’acció per al reconeixement del dret de decidir del poble català en l’interior del marc jurídic constitucional i legal espanyol. L’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

2. El poble de Catalunya té la legitimitat per a començar un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb el reconeixement, el suport i l’aval de les institucions catalanes.

Aprovat: 83 vots a favor (JxSí, CSQP i CUP) i 11 en contra ( PP)

3. Les experiències comparades d’altres països avalen el camí emprès per Catalunya per anar construint un model singular de procés constituent ateses les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP), 11 en contra (PP) i 11 abstencions (CSQP)

4. Cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, conegut, transparent i compartit amb tota la societat i les institucions que l’avalen. El procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment també a l’hora de fixar els indicadors, el calendari i totes aquelles qüestions que afectin al mètode per a avançar.

Aprovat: 83 vots a favor (JxSí, CSQP i CUP) i 11 en contra (PP)

5. El procés constituent constarà de tres fases: una primera de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l’estat i convocatòria d’unes eleccions constituents que conformaran una Assemblea Constituent, que redactarà un projecte de Constitució. En una tercera fase serà ratificada a nivell popular mitjançant referèndum.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

6. El procés participatiu previ tindrà com a òrgan principal un Fòrum Social Constituent (FSC) format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics. El FSC debatrà i formularà un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura constitució que seran resoltes per la ciutadania mitjançant procés de participació ciutadana. El resultat d’aquesta participació ciutadana constituirà un mandat vinculant per als integrants de l’Assemblea Constituent que els hauran d’incorporar en la redacció del projecte de Constitució.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

7. Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’estat espanyol a través de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per a activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent (AC). Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

8. El Parlament de Catalunya empara el procés constituent que s’ha de portar a terme al nostre país. A tal efecte insta el Govern de la Generalitat a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calgui per a aconseguir realitzar un debat constituent de base social que sigui transversal, plural, democràtic i obert. A tal efecte, el Parlament de Catalunya crearà una comissió de seguiment del procés constituent.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP), 11 en contra (PP) i 11 abstencions (CSQP)

9. Una vegada convocada, elegida i constituïda, l’assemblea constituent disposarà de plens poders. Les seves decisions seran d’obligatori compliment per a tota la resta de poders públics, persones físiques i jurídiques. Cap de les seves decisions no serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal. L’AC establirà mecanismes per a garantir la participació directa, activa i democràtica de les persones i la societat civil organitzada en el procés de discussió i elaboració de propostes per al projecte de constitució.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

10.Una vegada l’AC hagi aprovat el projecte de constitució es convocarà un referèndum constitucional perquè el poble de Catalunya aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica el text de la nova constitució.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

11.Des de l’inici, s’ha d’incorporar la perspectiva de gènere d’una manera transversal i amb estratègia dual, per tal de trencar les inèrcies històriques de la nostra societat i que el procés constituent ho sigui també per a totes i tots.

Aprovat: 83 vots a favor (JxSí, CSQP i CUP) i 11 en contra (PP)»

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb