Com tots els col·lectius de cultura popular, la pandèmia ha dificultat l’activitat de les colles trabucaires. El retorn de les galejades coincideix amb una data molt especial, el 450è aniversari de la primera referència d’aquesta expressió festiva a Catalunya, documentada en la celebració de la victòria de la batalla de Lepant (1571) a Solsona. En la galejada estàtica que s’hi va celebrar enguany per la festa de Corpus, els Trabucaires de Solsona van llençar una salva en record d’aquesta efemèride.

A finals del segle XVI, a Barcelona i a Igualada es disparaven els trabucs des dels campanars, com encara es fa actualment a Santa Maria de Centelles. En aquelles dates, és probable que aquesta expressió festiva fos estesa a altres municipis de Catalunya, atès que el preu de l’arma s’havia democratitzat ostensiblement en les darreres dècades. A La pólvora com a senyal de festaDaniel Vilarrúbias afirma que “els trets de trabucs i escopetes durant certes solemnitats festives devien ser un costum normal a l’Anoia del darrer terç del segle XVI i la primera meitat del segle XVII”.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.