Una de les grans alegries del cap de setmana me l’ha donat sens dubte la noticia que el govern de la Generalitat Valenciana ha atorgat a l’escriptor Joan F. Mira (València, 1939) un dels Premis 9 d’Octubre d’enguany; més concretament el de les Lletres Valencianes.

Afortunadament, ja fa molt de temps que l’obra d’aquest home savi i pencaire d’aspecte tranquil, mirada entre incisiva i múrria, veu suau i conversa pausada ha estat reconeguda i admirada pels seus nombrosos lectors. El mateix que la seva exemplar trajectòria cívica que l’ha convertit en un honorable referent del valencianisme. Unes virtuts que, en canvi, els estaments oficials valencians han hagut d’esperar l’arribada de temps millors  –i més decents– per valorar-les com pertocava.

Llegir Mira
Parlar de Joan F. Mira a aquestes alçades amb la intenció de dir coses originals o inèdites em sembla un exercici banal. Deixeu–me, però, que apel·li a la meva condició de comentarista literari per acollir-me a aquell tòpic que diu que el millor homenatge que se li pot fer a un escriptor és llegir i rellegir la seva obra mentre la seva paraula ens interpel·li.

Per això, jo començaria les meves recomanacions amb el que fins ara és el seu darrer llibre publicat, “La nació dels valencians” (Pòrtic, 2015), una revisió posada al dia d’un llibre seu de títol gairebé idèntic publicat el 1998. També em sembla de lectura obligada “Borja papa” (Ed. 3 i 4, 1996), i encara més si en els vostres plans de futur immediat hi ha la intenció de visitar Roma.

També us recomano els relats de “Quatre qüestions d’amor” (Ed. 3 i 4, 1998), un llibre deliciós i curiosament poc conegut que us sorprendrà quan us decidiu a descobrir-lo. I si voleu endinsar-vos en la seva dimensió d’articulista no us hauríeu de perdre ni la col·lecció “Biblioteca Joan F. Mira”, de l’editorial Bromera, amb tres recopilacions publicades fins ara, ni, ja en el dia a dia, l’article que des de fa una pila d’any publica cada setmana a l’última pàgina de la revista El Temps sota l’epígraf “El temps que corre”.

Dotze passejades per València
Però si algun llibre demostra el gran valor de Joan F. Mira, no només com a novel·lista sinó com a home de vasta cultura, he de referir-me a ”Els treballs perduts” (Ed. 3 i 4, 1989; reedició a Proa, 2005), un llibre extraordinari inspirat en els mítics dotze treballs d’Hèrcules (sense oblidar la petjada del James Joyce d’”Ulisses”) i ambientat en els carrers del nucli més antic de la ciutat de València. Per cert, sobre “Els treballs perduts” acaba d’aparèixer un llibre del catalanòfil alemany Tilbert Stegmann que l’analitza amb una gran profunditat i que us recomano a ulls clucs. Es titula “El plaer de llegir literatura catalana” i el publica, des de Lleida, Pagès editors.

Per cert, aprofitant els nous aires a les institucions del País Valencià a què abans feia esment crec que fóra una gran iniciativa poder plasmar en un itinerari pel centre de la capital valenciana la ruta de les dotze parròquies que segueix Jesús Oliver, el protagonista de la novel·la, a la percaça dels llibres que han de formar la gran biblioteca del coneixement universal que s’ha proposat de muntar en el seu palau de la plaça del Correu Vell.

Tinc la impressió que aquesta “Ruta Joan F. Mira/Els treballs perduts” pel cor de València seria una iniciativa de les que, tot i valer moltíssim, no suposaria un cost excessiu de realització.

Les memòries començades

I acabo aquesta breu llista de recomanacions amb “El tramvia groc” (Proa, 2013), el primer lliurament de les memòries de l’autor. Un llibre esplèndid que s’atura just en el moment que, als catorze anys d’edat, es mor el seu pare i, conseqüentment, el paradís de la infantesa s’esberla i les rutines familiars s’han de trastocar.

Un llibre que s’atura, doncs, a les portes del seu període de formació -primer a Navarra i després a Roma- i del seu retorn a València a principis dels 60 i, sobretot, de l’inici de les seves activitats d’activista polític al costat de gent com Eliseu Climent, Alfons Cucó o Joan Fuster per esmentar els més significatius.

Ara mateix desconec si Joan F. Mira té previst d’escriure aquesta continuació, però sí que estic segur ens ajudaria a conèixer més en profunditat una època del País València en boca de una de les seves personalitats més il·lustres. La personalitat d’un patriota que a tots ens honora.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb