10 vins per a tastar aquestes festes

Us proposem deu vins que us pot agradar de conèixer. La majoria els hem tastats aquest 2022, els hem gaudits i els volem compartir: dos escumosos, cinc vins negres, un de rosat i dos de blancs, procedents del Penedès, Alella, l’Empordà, el Pla de Bages, Tarragona, el Priorat i la Terra dels Alforins. I de preus molt variats.

DOS ESCUMOSOS

Alta Alella Mirgin Opus Paratge Qualificat Vallcirera 2018

La revista nord-americana Wine Enthusiast ha escollit el cava Alta Alella Mirgin Opus Paratge Qualificat Vallcirera com un dels cent millors vins del 2022, d’un total de 21.000 referències. S’elabora a la Vall Cirera, una vall vinícola al costat de la mar que fa frontera entre els pobles d’Alella i Tiana, al Baix Maresme –a tan sols setze quilòmetres de Barcelona. Té un 60% de chardonnay i un 40% de pansa blanca. La varietat chardonnay fermenta en barriques de roure francès de segon any, mentre que la pansa blanca fermenta en tines d’acer inoxidable. Després de quatre mesos es fa el cupatge, al qual s’aplica el mètode tradicional, amb una criança mínima de 36 mesos. Surt a la venda acabat de degollar. És un cava que no neix al Penedès i això ja el fa singular. Els caves d’aquest territori prenen el nom de Serra de Mar. Aquest Cava de Paratge Qualificat (fins ara només n’hi ha set en tota la DO Cava) és un bon exemple de la renovació interna que viu el món del cava actualment, de cara a impulsar i destacar la qualitat del producte, a partir de la procedència del raïm (identificació del terrer), l’elaboració i l’envelliment.

La Finca 2019, de Raventós i Blanc

L’any 2012, Pepe Raventós –de la família Codorniu, fill de Manuel Raventós, que el 1986 es va separar de la marca Codorniu i va fundar Raventós i Blanc– va decidir d’abandonar la DO Cava i crear la denominació Conca del riu Anoia –cinc anys abans que els cellers fundadors de Corpinnat. Amb aquesta acció, Pepe Raventós era pioner en el camí de l’excel·lència dels escumosos a partir d’un terrer i un clima concrets, unes varietats de raïm autòctones i una viticultura respectuosa. D’aleshores ençà treballa per aconseguir que Conca del riu Anoia sigui reconeguda com una nova Denominació d’Origen. L’escumós la Finca prové d’una de les vinyes més històriques del celler, plantada en vas el 1964, l’anomenada Vinya dels Fòssils, situada en les terrasses més altes del riu Anoia. La verema del 2019 va ser clàssica, mediterrània i fresca. Una anyada que al celler consideren excel·lent, amb un cicle més llarg i una maduració lenta: condicions ideals per a grans vins.

CINC VINS NEGRES

Nit de Nin Mas d’en Caçador 2020, del celler Família Nin-Ortiz, DOQ Priorat

Aquest vi enguany ha rebut 100 punts Parker, és a dir, la puntuació màxima donada per la revista Wine Advocate. És un vi creat per l’enòloga Ester Nin, que amb Carles Ortiz van fundar el celler Família Nin-Ortiz a Porrera el 2008. Ester Nin va imprimir la seva personalitat, el seu caràcter, els seus valors i les seves prioritats al seu primer vi tota sola, a partir de l’any 2004, quan va comprar una vinya en coster i així començà l’aventura del Nit de Nin, que ara arriba més amunt en reconeixement, però que ja ho era tot abans. La vinya és en una zona anomenada Mas d’en Caçador i pertany al municipi de Porrera. Són tres hectàrees plantades l’any 1905 (!) amb garnatxa peluda i carinyena. I la fitxa del vi diu sobre la vinya d’on surt que es caracteritza per l’orientació nord, per una bona altitud, de 650 metres, una de les més altes del Priorat, i també pels rendiments baixos (200 g/cep). Tot el projecte d’Ester Nin i Carles Ortiz és basat en l’agricultura biodinàmica i el treball essencial a la vinya.

Escurçons 2018, celler Mas Martinet, DOQ Priorat

És un dels vins més icònics de Mas Martinet, al Priorat, fet 100% de garnatxa negra. Parla Sara Pérez, l’enòloga del celler: “La garnatxa és una varietat de sol. Una varietat que s’expressa molt diferent segons cada territori i cada sòl. Al Priorat, tenim un sòl envellit de pissarra metamòrfica. En concret, a la parcel·la dels Escurçons, a Gratallops, d’on surt el vi que tastem, aquest sòl té quatre-cents milions d’anys, i té poca capacitat de retenció de matèria orgànica. Són sòls molt pobres, pedregosos. I l’orografia és tràgica. L’any 1995, una vegada, amb el meu germà, vam pujar a buscar un niu d’àliga. Durant aquella excursió, ens vam trobar aquella parcel·la amb aquell sòl imponent i vam decidir que el volíem recuperar per a la vinya, per a fer un vi i saber com es podia expressar.”

I continua: “La intenció era plantar la vinya amb una orientació de nord, nord-est, per buscar la frescor. Però els pagesos vells ens van dir que a la finca dels Escurçons hi havia plantada garnatxa i era orientada al sud, sud-oest. Amb aquesta orientació semblava clar que els nostres predecessors buscaven el color i el grau. Nosaltres no ho buscàvem, ja ho he dit, sinó frescor. Però el pes de la història va poder més. Perquè el vi del Priorat es va començar a embotellar a partir del 1974, de manera que no sabem com eren ni quin gust tenien els vins de garnatxa més antics. I això ens va fer decidir a plantar amb orientació sud, sud-oest, tot i la calor. Volíem conèixer i reconèixer què buscaven els pagesos del Priorat abans de la fil·loxera. Vam empeltar amb ceps de garnatxes de Porrera, que eren els més pròxims al material vegetal que hi havia hagut antigament. Aquella vinya era un homenatge a una generació que ja no hi és, però que gràcies a ella el Priorat és, continua essent. Els Escurçons és un vi que neix d’una vinya d’1,9 hectàrees, amb vuit mil ceps i una mitjana de rendiment de tres mil quilos. Fem una sola verema. Collim a mà, aixafem el raïm amb els peus i el fem fermentar amb àmfores de ceràmica. Un cop acabada la fermentació, premsem i posem el vi en damajoanes. Són tot un descobriment, les damajoanes, perquè el vidre té a veure amb l’honestedat d’un vi, amb un eix, amb mantenir el seu lloc. El vidre ens permet d’expressar diferents terrers. És una vinya amb poc vigor i hi trobarem el ferro, la mineralitat i també la mediterraneïtat del paisatge. L’any 2018 va ser un any estrany, perquè va ser un any més fresc, va ploure una mica durant la verema i li va costar d’agafar color, al raïm. Això va tensar molt els vins. I vam mirar de mantenir pH molt baixos per mantenir aquesta tensió.”

Crushing Lumps, del celler Pujol Cargol

Pugem cap a l’Alt Empordà, al poble de Masarac, a la falda de les Alberes. Allí s’alça el celler Pujol Cargol, que té una tradició vitivinícola que es remunta al 1758. L’actual viticultor, David Pujol, n’és la cinquena generació. A Masarac s’elabora el Crushing Lumps, un vi que prové d’una vinya de carinyena plantada per l’avi de David Pujol. Explica el sommelier Roger Viusà: “L’elaboració són quatre dies de pells tan sols, acer inoxidable, s’embotella a la primavera i ja està. En David vol fer un vi cru. En David, un home senzill, curull de coneixements d’enologia i de biologia, des dels cinc anys que remena raïm, tota la vida ha fet vi. Ha estat deu anys treballant pel celler Vinyes d’Olivardots, fent els vins amb la Carme Casacuberta. Les millors vinyes d’aquest celler són les d’en David. I fa dues anyades que va començar a fer el seu vi amb les seves etiquetes.”

La Baula d’Exhibis, del celler Can Serra dels Exhibis

Joan Soler (Manresa, 1971), enòleg i soci del celler (des del 2015 també és el president de la DO Pla de Bages), ha adoptat els principis de Rudolph Steiner i aplica l’agricultura biodinàmica en la seva viticultura. Entén que la biodinàmica és més que un cultiu, que és una manera de ser en el món. Proposa la Baula, un vi deliciós fet de sumoll i mandó, dues varietats que vénen d’antic i que es complementen molt bé, perquè fan possible un vi arrapat a la terra i aeri en boca. Les vinyes de sumoll d’on surt el raïm són de vuitanta anys unes i de cent disset les altres. Un vi fermentat en àmfora i barrica.

La Forcallà de l’Antònia. Vi de parcel·la del celler Rafael Cambra

Vi negre 100% de forcallà, elaborat al terme de Fontanars dels Alforins, a la València interior. Allí el viticultor Rafael Cambra cultiva aquesta varietat pròpia de la Terra dels Alforins, que, així com unes altres varietats antigues, en les darreres dècades s’arrencaven i s’haurien pogut perdre. Sortosament, una colla de joves viticultors avui la defensen i prestigien. Els ceps de forcallà de Rafael Cambra tenen cinquanta-cinc anys i es cultiven a set-cents metres d’altitud. És una varietat de cicle llarg, maduració tardana, molt sensible a les malures i que dóna poc color i poc grau alcohòlic. Té una gran capacitat d’aguantar els anys de sequera. En la Forcallà de l’Antònia, el raïm es fa fermentar en dipòsits d’inoxidable, es deixa macerar vint-i-un dies i després comença una criança de vuit mesos en bóta de roure francès usada de cinc-cents litres.

UN ROSAT

Les Prunes 2020, del Celler del Roure

Un altre celler de la Terra dels Alforins, però aquest del poble de Moixent. És un rosat 100% mandó. Pablo Calatayud, propietari del celler, explica: “Aquest vi de seguida ressalta per la seva frescor. És fàcil de trobar-n’hi, tot i que som en una zona càlida, on a l’estiu es pot arribar als 40 graus. Però per nosaltres això no és cap estranyesa. A més, en zones càlides ens vénen de gust vins frescs. I si hi ha varietats que d’una manera natural ens donen aquesta frescor, doncs benvingudes siguin! I mirarem de rescatar-les. Perquè les vinyes de mandó tenen molt bon equilibri, no tenen verdor, tenen un punt electritzant. Nosaltres, la mandó, l’hem treballada de maneres diferents. En aquest rosat solament fem servir el most flor i el criem en tines de fang antigues. Li va molt bé la criança amb fang, a la mandó. En canvi, no li va gens bé la barrica de roure, que més aviat castiga la varietat, li treu la brillantor.”

DOS VINS BLANCS

El Pipa macabeu 2021, del celler Pallarades

Una de les tendències en el vi català, que anirà a més en els anys vinents, és la progressiva valoració dels vins de la varietat macabeu que no s’elaboren com a vi base per a fer un escumós. Els sommeliers ja són molt amatents a l’expressivitat i versatilitat d’una varietat fins ara massa poc considerada. El celler Pallarades és una nova incorporació a la DO Tarragona impulsada per Josep Armengol. És un projecte jove i atrevit, que fa vins curiosos, com aquest macabeu. El nom del vi és un homenatge al seu avi, a qui anomenaven el Pipa. Era qui portava les vinyes que ara porta el nét, que és enginyer agrònom. Armengol n’és la tercera generació. El celler té la seu a Puigdelfí i les vinyes sobretot es concentren al Catllar. Treballa els vins l’enòleg Sergi Montalà i entre més vins amb intenció, també elabora un ancestral d’ull de llebre i un blanc de negres. El Pipa neix de la vinya més vella del celler, un macabeu de trenta-vuit anys. “Fem l’elaboració que el padrí ens va explicar que feia per fer-se el vi: raïm fermentat en barriques de roure i reposant en les mateixes barriques durant quatre o cinc mesos, fins que ho trobem oportú, intentant que la fusta no sobrepassi el vi, sinó que sigui una eina per a fer-lo més rodó. Busquem l’excel·lència d’un macabeu de la zona”, explica el jove Josep Armengol. La macabeu comença a ser la varietat insígnia d’aquesta Denominació d’Origen, que comença a renovar-se col·lectivament.

Tots Som Ucraïna 2019, del celler Terra de Marca

Segurament costarà de trobar una ampolla d’aquest vi, però val la pena de recordar que és un dels vins de l’any pel seu vessant social i per la sorpresa de tastar un monovarietal de parellada tan reeixit. Tots Som Ucraïna és un vi solidari amb aquest país que pateix la guerra, obra de l’elaborador Raimon Coll. És una parellada de vinya vella, elaborada amb tines d’acer inoxidable, sense pas per fusta, de l’anyada 2019. És una parellada gustosa, aromàtica, fina i expressiva. Només se n’han fet 415 ampolles i s’han posat a la venda a un preu de 10 € cadascuna. Terra de Marca és un celler petit del Penedès que treballa sobretot els vins de la varietat xarel·lo i en fa produccions petites, i aquesta parellada és del tot singular en el celler. Tots els diners de la venda d’aquest vi van íntegrament a donar suport a grups de refugiats o entitats a Ucraïna, sobretot vinculades als infants.