15.04.2015 - 14:02
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i representants de la societat civil han presentat la Crida Cívica pel Vint-i-cinc d’Abril. Un manifest que acompanyarà la tradicional manifestació de la commemoració de la Batalla d’Almansa, diada de reivindicació dels drets nacionals del poble valencià. La manifestació eixirà a les sis de la tarda de la plaça de Sant Agustí de València.
Han assistit a l’acte actors, periodistes, professors, advocats, economistes, editors i empresaris, entre més. Hi havia, per exemple, l’ex-batlle socialista de València Ricard Pérez Casado i el conseller d’Educació i ex-secretari general del PSPV-PSOE Joan Romero. El manifest és una crida a un nou temps de canvi polític i de recuperació de la dignitat del territori.
En representació dels primers signants, Joan Romero s’ha adreçat als mitjans per remarcar que aquesta Diada ve determinada per una nova era en la qual el canvi polític ja s’ha produït, per bé que encara no se’n sàpiga el resultat: ‘Ja tenim prou de sobredosi negativa, és temps de girar full’, ha dit. Romero ha assenyalat que vénen temps de pactes i de recuperació de la cultura de l’acord per a una millora democràtica, institucional, econòmica i financera. I en aquest punt, ha remarcat l’infrafinançament valencià.
Joan Romero ha afegit: ‘És hora de recuperar el costum d’anar pel món sense haver d’abaixar la cara quan et diguin: què passa a València? I de recuperar l’autoestima.’ Ha explicat que el manifest anava adreçat a la immensa majoria de ciutadans: ‘No només a la gent a qui podia bategar el cor a l’esquerra sinó també a aquells que pensen en conservador però que volen un país decent per als seus fills.’
I ha acabat així: ‘El manifest convoca aquells que vulguin fer de la decència un concepte social, de la política un instrument que vagi més enllà de l’eina pròpia de partits i de la democràcia, respecte, transparència diàleg i voluntat d’acord.’
A continuació, la periodista ambiental Maria Josep Picó, la professora Sandra Obiol i l’economista Ramon Marrades han llegit el manifest. El text comença remarcant que els valencians són ‘un dels pobles més antics d’Europa amb institucions polítiques pròpies’ i ‘un país divers perquè sempre hem sigut un poble obert i acollidor’.
I continua: ‘No som únicament la imatge que altres volen imposar sobre nosaltres. Som un país que pot i vol construir el seu propi relat. Volem decidir qui som, des de baix, amb la majoria, amb els qui, amb el vent en contra, han continuat fent país a la seva manera i sense esperar res a canvi. Aquest ha de ser el nostre afany ara: desenrunar, recuperar la dignitat i la reputació que una minoria privilegiada ha pretès erosionar.’
El manifest diu que cada dia es fa la tasca ‘d’omplir els nostres carrers de gent per reivindicar la nostra cultura pròpia, quan busquem la manera que la nostra veïna no estigui a soles, quan parlem a les nostres filles i fills en valencià, quan procurem que els nostres joves aprenguin i ens assegurem que així seran ciutadans amb drets, i no simples consumidors o clients…’. I diu també: ‘No hem deixat mai de ser país. Però ara toca ser un nou país. Toca fer-nos visibles, reivindicar la nostra manera de fer. Reivindicar un vell somni, una vella esperança: el País Valencià. Reclamar que la força i l’alegria que hi ha als nostres carrers i places, a les nostres cases, fàbriques i centres de treball estigui present també als nostres governs, als ajuntaments i a la Generalitat.’
La crida convoca a ‘superar les humiliacions infringides per tant de temps de cinisme, incompetència, corrupció i negligència d’aquells que han dirigit les nostres institucions’ i a ‘deixar que les coses bones passen’.
El text acaba assenyalant el ‘repte col·lectiu formidable’ de ‘construir un nou projecte integrador, consistent, transversal, propi, en clau de nosaltres i mirant a un món globalitzat’. I convoca a un nou projecte col·lectiu ‘de regeneració democràtica, de vida en comú, solvent i amb garanties de futur. Pocs pobles serien capaços d’emprendre un viatge com aquest amb més garanties que nosaltres. A aquesta empresa formidable i carregada d’esperança ens convoquem avui’.
