26.03.2015 - 17:38
Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’ex-president de la Generalitat, ha dit al jutge que els fons familiars ocultats a Andorra es van multiplicar gairebé per deu en vint anys, entre el 1980 i el 2000, perquè estaven invertits en uns productes financers, que ha anomenat ‘làmines’ i que eren opaques, ja que es podien cobrar al portador.
D’aquesta manera, els 140 milions de pessetes inicials es van convertir en uns 500 milions el 1990 i en gairebé 1.400, uns 8 milions d’euros, l’any 2000. Pujol Ferrusola ha dit que quan vencien les làmines les renovava o les cobrava i les ingressava, a parts iguals als seus germans i a la seva mare.
Fonts jurídiques i del sindicat Manos Limpias, que exerceix l’acusació popular en la investigació contra la família Pujol Ferrusola pels diners a Andorra, han explicat que el fill gran no ha explicat d’on procedien els diners inicials dipositats al banc andorrà. Tot i conèixer l’existència del fons des del primer moment, ha dit que no havia vist mai l’escrit que el seu avi va donar a la seva mare explicant-li la deixa, i no va ser fins l’any 1990 que el seu oncle Joaquim Pujol li va traslladar la responsabilitat de fer-se’n càrrec, sense donar-li cap instrucció concreta sobre com gestionar-ho. Tot i que el fiscal el considera el gestor del fons fins l’any 1992, ell ho ha negat i ha dit que només n’era el representant.
Ha explicat que poc abans de l’estiu del 1990 algú de la Banca Reig li va trucar i li va explicar que els diners de la seva família estaven invertits en un producte financer anomenat ‘làmines’, que són similars a bons de l’estat i que tenien una alta rendibilitat en un període de temps prefixat, a més de poder-se cobrar al portador, cosa que els conferia una gran opacitat. En aquell moment les làmines valien uns 500 milions de pessetes, i estaven invertides principalment a Alemanya, Àustria i Finlàndia, i en menor mesura a l’estat espanyol i als Estats Units.
L’any 1992 els set germans i la seva mare, Marta Ferrusola, van obrir un compte bancari a Andorra cadascú per a cobrar-hi els rendiments. Des d’aleshores i fins l’any 2000, a mesura que anaven vencent les làmines, Jordi Pujol Ferrusola les anava renovant o les cobrava en metàl·lic o per transferència i les abonava a parts iguals als vuit comptes bancaris. Segons que ha dit, en un armari d’una oficina bancària andorrana hi ha uns papers on consten tots els ingressos per aquest concepte.
Tot i així, el primogènit dels Pujol Ferrusola no ha aportat cap document justificatiu de la seva versió, cosa que fa sospitar a les acusacions de la seva veracitat. A més, les acusacions recorden que durant aquells anys hi va haver el canvi de la pesseta a l’euro, i que els fons estaven en dòlars.
Des de l’any 2000, quan es van acabar els ingressos pels venciments de les làmines, cada germà va gestionar els fons com va voler i Jordi Pujol Ferrusola ja no es responsabilitza ni sap què va fer cada germà. Segons ell, calcula que cada germà i la mare van arribar a cobrar poc més d’un milió d’euros fins aquell any. Per això, ha dit, no ha pogut justificar com és que la gran rendibilitat dels primers vint anys no va continuar durant els catorze anys següents. Tampoc no ha volgut parlar del seu compte personal ni la seva fiscalitat, al·legant que està encausat per aquest motiu a l’Audiència espanyola.
