25.01.2015 - 06:00
18 de setembre del 2012. Una setmana després de la primera manifestació massiva de l’Onze de Setembre, José Manuel García-Margallo protagonitza la famosa conferència que inaugura el discurs de la por en cas d’independència: “Catalunya quedarà fora de la Unió Europea i no podrà fer servir l’euro.” 20 de gener del 2014. El ministre d’Afers Estrangers admet que sí, que Catalunya podrà fer servir l’euro però que no tindrà cap influència dins del Banc Central Europeu (vaja, com fins ara).
No és la primera advertència apocalíptica de Margallo que el pas del temps desmenteix. En la mateixa conferència d’aquell 18 de setembre del 2012, el cap de la diplomàcia espanyola va alertar que “el simple debat sobre el dret a decidir portarà pobresa a Catalunya”. Compte: no la independència, no la consulta, sinó –aleshores– el simple debat. Un any i mig després l’economia creix i l’atur es redueix. No són dades per caure en discursos triomfalistes perquè aquest creixement continua sent molt desigual i malauradament tenir lloc de treball ja no és sinònim automàtic de guanyar-se la vida. Però sí que demostren que el cicle econòmic ha anat fent el seu curs al marge del debat polític que hi ha hagut, hi ha i hi haurà a Catalunya. L’única repercussió econòmica que ha patit Catalunya derivada d’una voluntat política és la perpetuació del dèficit fiscal. Des que Margallo va proclamar l’entrada de Catalunya a l’espiral de la pobresa fins avui (18 de setembre del 2012 – 22 de gener del 2015) la Generalitat ha deixat d’ingressar 38.000 milions d’euros resultants de la diferència entre allò que paguen els catalans a l’Estat i el que en reben a canvi a raó de 45 milions d’euros cada dia. Margallo va dir que el debat empobriria Catalunya i no ha estat així. Margallo va dir que no es podria fer servir l’euro i ara se’n desdiu. El 18 de setembre del 2012 Margallo també va dir que Catalunya mai aconseguiria la independència.
