23.01.2015 - 11:36
Després de la sessió d’avaluació del respecte als drets humans a l’estat espanyol que tingué lloc a Ginebra el 21 de gener, a què tant Acció Cultural del País Valencià (ACPV) com Plataforma per la Llengua o Escola Valenciana van poder assistir, gràcies a la cobertura legal que proporciona la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN), la veu dels valencians podrà sentir-se a la seu de l’ONU, el proper mes de juny.
Fer-se sentir a l’ONU no és fàcil. Només les organitzacions no governamentals que tenen reconegut el dret d’interlocució ho poden fer. Mentre que el passat 21 de gener, únicament es van poder adreçar a la premsa i a totes les persones que hi van voler assistir a títol individual, al juny serà possible fer-ho davant dels representants de tots els estats inclosos a l’ONU.
Ho farà el responsable de Política Lingüística d’ACPV, el professor Ferran Suay, que al juliol passat va elaborar un informe sobre violacions del drets lingüístics a tot l’estat espanyol. Hi parlarà, com a vice-president d’ELEN, per a denunciar, amb arguments i fets constatables, la pràctica sistemàtica del supremacisme lingüístic a l’estat espanyol.
Entre els fets que esmentarà hi ha la impossibilitat d’accedir a l’educació en valencià per part de milers de famílies valencianes, a causa de la política obertament castellanista de l’actual govern de la Generalitat. En línia amb la concepció supremacista dominant a les institucions espanyoles, el govern del PP al País Valencià practica una discriminació sistemàtica contra les persones, entitats i mitjans de comunicació que pretenen usar amb normalitat la llengua pròpia dels valencians, mentre promociona descaradament l’ús públic i el predomini de l’idioma dels castellans. Les dades d’aquest àmbit que va proporcionar Escola Valenciana resultaren de gran utilitat per a l’elaboració de l’informe.
La perspectiva de parlar dels drets lingüístics en termes de drets humans prové directament de la línia d’inspiració psicològica que es va encetar amb el naixement dels Tallers d’Espai Lingüístic Personal, l’any 2004, i va donar lloc al llibre ‘Sortir de l’armari lingüístic‘ (Angle 2010), que va meréixer el Premi Sant Jordi.
La penúltima Assemblea General d’ELEN, que se celebrà al Centre Octubre de València, el maig de 2014, va aprovar, a proposta d’ACPV, aquesta línia estratègica consistent en centrar-se en els parlants, en comptes de fer-ho en les llengües. La idea de llengües maltractades, amenaçades o minoritzades resulta més abstracta i genera menys empatia que la de centrar-se en els parlants: persones, i per tant, subjectes de drets humans, que experimenten abusos, maltractaments, humiliacions i discriminacions per causa d’expressar-se en la llengua en què ho fan.
Fruit de l’assumpció d’aquesta nova perspectiva ha estat la presentació de l’informe a l’Oficina de l’Alt Comissariat per als Drets Humans, que és el que ha motivat la possibilitat d’intervenir a l’ONU. L’informe elaborat pel professor Ferran Suay arribarà també a la delegació espanyola, i podrà ser estudiat pels tres estats encarregats d’examinar Espanya en el terreny del respecte als drets humans, que són el Regne Unit, Sierra Leone i Macedònia. La tasca pendent, que el representant d’ACPV i altres membres de la directiva d’ELEN ja estan duent a terme, és la d’explicar als membres d’aquestes delegacions quina és la nostra situació com a parlants d’una llengua que té un estatus legal i social d’inferioritat, i l’impacte directe que això té sobre l’exercici efectiu de drets humans bàsics com ara l’accés a la sanitat o a l’educació.
Serà el proper mes de juny quan el representant d’Acció Cultural del País Valencià podrà fer sentir la veu dels catalanoparlants (i de tots els parlants de llengües no castellanes de l’estat espanyol) a la seu ginebrina de l’ONU, de manera oficial.
