08.12.2014 - 00:10
La legislatura que en uns mesos s’acaba ha estat frustrant. Ni rotonda d’accés directe al barri des de la ronda de circumval·lació, ni hospital comarcal de nova planta, ni potenciació de la línia de ferrocarril Alcoi–Xàtiva, ni accés per a vianants a l’aparcament de Sant Jaume, ni un nou institut de l’Estació. Res.
Es dirà –i no li faltarà la raó a qui ho argumente– que ha estat la crisis la causant d’aquesta paràlisi pressupostària. Però no ens enganyem. De diners, n’hi ha, depèn per a què. L’AVE a Extremadura, l’AVE a Galícia, els 1.350 milions d’euros d’indemnització exprés a la negligència del Castor; el trasllat de l’hospital Arnau de Vilanova a les antigues dependències de La Fe per seixanta-quatre milions d’euros malgrat la contestació ciutadana, o el caríssim tancament de la RTVV (144 milions d’euros) són bons exemples del que diem.
Aleshores, qui ha fallat? Doncs, tots. Ha fallat l’alcalde d’Ontinyent, que s’ha preocupat del dia a dia i de traure rèdit a l’instant, havent oblidat que un poble s’ha de sustentar en els projectes –o grans projectes– i que aquests no es consegueixen en un dia i requereixen temps i un considerable desgast. Res d’això s’ha vist al llarg d’aquests quatre anys quan Ontinyent està necessitat de projectes il·lusionadors que li pugen un poc l’autoestima com a poble. Perquè des de que el sector tèxtil se’n va anar a terra, no hem alçat el cap, ni moralment ni econòmicament.
Ha fallat el president de la Generalitat Valenciana. Un president –recordem– que no vam votar els valencians i que ha estat un home més negre que gris, un president extremadament frustrant. Els seus canvis de criteri respecte dels temps en què era batle de Castelló de la Plana han estat clamorosos, com ho demostra el tancament de Catalunya Ràdio i la no obertura de la televisió catalana. Però en el cas d’Ontinyent, la seua gestió s’ha de considerar pèssima i calamitosa.
La residència de discapacitats no s’ha posat en marxa, tot i estar acabada des de fa quatre anys, perquè a la Generalitat Valenciana no li ha donat la gana que entre en servei. És tant evident la desgana i la inanició de la Generalitat en aquest punt que sobra tota la resta d’arguments que puguen utilitzar-se.
La predisposició d’Alberto Fabra a buscar el cos a cos amb l’alcalde d’Ontinyent en la recent visita amb motiu del 130 aniversari de Caixa Ontinyent, fent-lo responsable que un grup de veïns l’escridassara, quan ell no ha volgut rebre Rodríguez des que és president de la Generalitat l’invalida per al càrrec per venjatiu.
Però sent greu l’actitud del batle d’Ontinyent i molt greu la del president de la Generalitat, potser la postura del Govern espanyol siga la més dolenta i indignant de totes. Sí. Perquè el govern de Rajoy, com abans el de Zapatero, ha decidit d’empobrir els valencians. ‘La mare espanya’ ha maltractat històricament, i maltracta eixe ‘fill valencià’ abnegat i que tant la vol.
En l’any 2012 el Producte Interior Brut (PIB) del País Valencià era el 90% de la mitjana estatal. Repetim: de la mitjana estatal. La lògica diu que, en ares de la solidaritat, havíem de rebre diners de la resta de l’Estat espanyol per arribar a la mitjana. Però no. Perquè malgrat ser més pobres que la major part dels espanyols, el Govern central ens sagna, any rere any, enduent-se uns 5.000 milions d’euros via impostos que no tornen. Així, amb aquests cànons absolutament demencials, de la Unió Europea, en compte d’haver rebut una bona quantitat de milers de milions d’euros, l’Estat espanyol havia d’haver pagat.
Potser, el primer que necessitem els valencians siga un president, i un Consell, que es preocupen dels valencians. I ací, el finançament, ha d’estar en primer lloc, vist el maltractament que ens dispensa ‘la mare espanya’.
Enllaços
Array
