14.11.2014 - 06:00
El govern valencià aprovarà avui el polèmic avantprojecte de ‘llei de senyes d’identitat’. Sota aquest epígraf, i rere una suposada protecció dels trets identitaris valencians, el consell vol donar rang de llei al secessionisme lingüístic. Malgrat totes les crítiques rebudes, el text de l’esborrany presentat fa poques setmanes s’aprovarà pràcticament sense cap modificació, i es portarà a les corts a mitjan desembre per aprovar-lo definitivament.
El conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, explicava que el govern mantindria el 90% del text de l’esborrany. La llei és necessària —diu— per a ‘blindar les senyes valencianes enfront de qui vol trencar el consens’. Comenta també que la llei ‘protegeix i blinda unes senyes d’identitat en un moment en què entenem que és adequat, per certes circumstàncies que veiem en altres punts d’Espanya o en determinats postulats que pretenen ser allò que no som o trencar consensos sobre els quals es basa la nostra convivència’.
L’avantprojecte de llei preveu la creació d’un observatori per a controlar que ‘cap subvenció no es destine a res que puga atemptar’ contra les senyes d’identitat. En aquest observatori hi haurà la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, entitat que nega la unitat de la llengua i defensa una normativa contrària a la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que quedaria fora de l’observatori.
Les senyes d’identitat i la llengua
El text té 5 títols i 36 articles. El títol primer reconeix de manera genèrica les senyes d’identitat del poble valencià: ‘La llengua, el segle d’or, els reials monestirs de Santa Maria del Puig i Santa Maria de la Valldigna, els Arxius de la Corona d’Aragó, el Nou d’Octubre com a festa de la Comunitat Valenciana, furs i dret civils, béns declarats patrimoni immaterial, la música i els instruments tradicionals, les societats musicals, el cant d’estil valencià, el folklore, els esports autòctons i tradicionals, les festes tradicionals, les festes taurines, les manifestacions religioses, la gastronomia i la indumentària típica de les diferents poblacions.’
La nova llei defineix el valencià com a ‘llengua pròpia i idioma oficial de la Comunitat Valenciana i principal senya d’identitat del poble valencià’. Sobre aquesta definició, el conseller deia fa poques setmanes que no era de caràcter filològic sinó ‘una definició que s’ajusta a l’ordenament jurídic’ i que l’estatut preveia que fos l’AVL l’entitat que elaborés la normativa lingüística. ‘No es tracta d’envair una competència estatutària ni en el cas de l’AVL ni en altres’, afegia.
Però les universitats van fer públic de seguida el malestar i la disconformitat amb la llei. En un comunicat, la Conferència dels Rectors de les Universitats Públiques Valencianes (CRUPV) denunciava que l’avantprojecte menystenia tots els dictàmens científics ‘i, fins i tot, totes les sentències judicials que avalen la unitat de la llengua’. A més, lamentava que no comptés amb òrgans consultius i estatutaris com ara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o el Consell Valencià de Cultura.
