Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  29.10.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

L'estat espanyol té base jurídica per a actuar contra el nou 9-N i les eleccions plebiscitàries?

Entrevista a Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB · Parla de la impugnació del nou 9-N i les possibilitats d'aturar la convocatòria d'eleccions avançades

Men?ame
 

El govern espanyol ha començat el procés per a sol·licitar la suspensió del procés participatiu sobre la independència del 9 de novembre impulsat pel president Artur Mas. El Consell d'Estat emetrà demà el dictamen preceptiu per a portar el nou 9-N al Tribunal Constitucional. Hi ha molts dubtes sobre la base jurídica que pot invocar el govern espanyol per demanar la suspensió i que pot portar el TC a acceptar el recurs a tràmit. N'hem parlat amb Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB i de dret i ciència política de la UOC, que ens ha explicat totes les hipòtesis que hi ha sobre la taula. També li hem demanat sobre les opcions del govern espanyol d'impedir que es facin les eleccions avançades amb caràcter plebiscitari.

—Hi ha base jurídica per a impugnar el nou 9-N?
—Penso que transitem en el límit del tecnicisme, cercant l'escletxa. Em sembla que és fàcil de trobar arguments per a defensar una cosa i la contrària. Pot haver-hi motius per a impugnar i per a no fer-ho. Artur Mas ha anat a buscar la manera d'esquivar l'estat espanyol amb astúcies legals. Ell mateix ho ha expressat així. Per tant, de base jurídica, n'hi pot haver.

—Es parla del frau de llei. Es pot aplicar aquest criteri jurídic a l'activació d'un procés participatiu per a fer la mateixa pregunta que es volia fer en la consulta convocada per decret?
—El frau de llei és fer una cosa que no preveu la llei emparant-se en unes altres lleis. Això podria ser una irregularitat i el Tribunal Constitucional podria interpretar-ho així. Però deixeu-me fer una consideració prèvia. El problema de fons és que es volen resoldre qüestions polítiques per vies jurídiques. I aquí és on falla la cosa. Tant el govern català com l'estat espanyol cerquen escletxes, tecnicismes i vies jurídiques sabent que la solució no és jurídica. D'aquesta manera, forcen el dret.

—Què passa quan es força el dret?
—Si penses que la finalitat és bona, et semblarà que és adequat jurídicament. I si trobes que la finalitat és dolenta, trobaràs que tot és fora de la llei. Com a jurista, a vegades t'agradaria que les coses fossin d'una manera, però tècnicament veus que no ho són. Així i tot, penso que l'estratègia del president Mas amb el procés participatiu pot tenir base jurídica i no ha d'entendre's per força com un frau de llei. Amb tot, jo crec que, d'acord amb els dictàmens del Consell d'Estat i una part de la jurisprudència del TC, tindran base suficient per a impugnar el nou 9-N.

—El frau de llei s'aplica en cas d'una via legal que ha estat prohibida? La llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta van ser suspeses cautelarment i no hi ha sentència final…
—El frau de llei és un concepte més ampli i no afecta tan sols vies prohibides explícitament. També es pot aplicar en el cas d'aprofitar-se de la literalitat d'unes frases d'una llei per actuar contra l'esperit de la llei. Si s'entengués que el TC ha dit en sentències prèvies que un referèndum d'autodeterminació no és possible i es considerés que això que vol fer el govern català és un referèndum d'autodeterminació, es pot interpretar que s'actua contra aquestes resolucions del tribunal.

—Els funcionaris que participin en la consulta com a voluntaris, corren cap perill?
—Com sempre, de possibilitats que enviïn cartes des del govern espanyol o requeriments judicials o més formes d'amenaça, n'hi ha. És molt probable que ho facin. Però jo no veig cap base jurídica per a actuar realment contra els funcionaris que facin de voluntaris. Són particulars que tenen una capacitació determinada. Això, jurídicament, no es pot atacar. Que poden fer-ho servir per amenaçar? Això sí.

—Hom diu que tampoc no podran actuar contra les urnes i les paperetes perquè van ser encarregades abans de cap suspensió. Aquest criteri temporal és correcte?
—No tindria cap sentit legal d'actuar contra les urnes i paperetes. Quan es va dictar la providència del TC que suspenia l'anterior consulta, es va prohibir qualsevol acte que després pogués ser irreparable. Per exemple, no es podia fer una campanya que impliqués una despesa de diners. Però, si parlem de coses que ja s'han encarregat i fet, utilitzar-les per a una altra cosa no tan sols no em sembla malament, sinó que és positiu per a estalviar despeses. No tindria sentit d'actuar contra un encàrrec que ja s'ha fet perquè no és cap acte irreparable, al contrari.

—Els ajuntaments que donin ordres als funcionaris municipals per a l'obertura de locals de votació, poden incórrer en un delicte de prevaricació?
—Prevaricació? Ui, això és un delicte molt greu i extrem. Si el nou 9-N fos impugnat i restés suspès automàticament pel TC, deduir que els actes que puguin fer els ajuntaments seran delictes és saltar unes quantes pantalles. El dret penal tan sols es pot aplicar analitzant cas per cas i s'han de complir tots els requisits que defineix la llei com a delicte de prevaricació. Si hi ha un sol dels requisits que no es compleixi, ja no es pot aplicar el dret penal. Fos com fos, tampoc no es podria actuar automàticament contra els ajuntaments. Aquesta és una via difícil i de ritme lent.

—Es pot impugnar el 9-N si no es convoca per decret o no hi ha documents oficials de convocatòria?
—Es poden impugnar no tan sols normes i actes que siguin juridificats, sinó també vies de fet. És a dir, fets i accions del govern que no tinguin una plasmació al diari oficial ni al BOE. La justícia sempre pot actuar contra vies de fet. Mirem-ho des d'un altre punt de vista: si un particular et fa una agressió, això no ha estat publicat enlloc, i bé pots actuar contra aquest fet si creus que incompleix l'ordenament jurídic. Amb una administració passa igual. Normalment farà actes juridificats, però si ho fa d'una altra manera no és excusa per a evitar l'acció de la justícia.

—La policia pot rebre ordres d'anar a requisar el registre de participants del 9-N que es crearà sobre la marxa?
—No sóc especialista en protecció de dades. Però d'entrada diria que no. La policia podria rebre ordres d'impedir físicament la votació tancant els punts de votació. Però requisar la base de dades podria ser una il·legalitat.

—Si el govern espanyol i el TC troben la manera de suspendre el 9-N, quines són les conseqüències de no acatar la suspensió?
—Tot dependrà dels actes que es facin a partir de la suspensió. Si aquests actes els fa tan sols el president Mas o algun conseller, els responsables seran ells. Si dels actes del govern se'n deriva que n'han de fer terceres persones —funcionaris o particulars—, s'hauria d'analitzar cas per cas. És important identificar el moment de desobediència i quina desobediència es comet. No és igual que ho faci una autoritat que un particular. Les conseqüències són diferents.

—Però la desobediència no s'esdevé fins que un jutge no ordena la suspensió específica d'actes concrets en aplicació de la providència del TC?
—Tècnicament és així. Tornem a situar-nos en aquell joc de cercar els límits interpretatius. Primer s'ha de veure com és la providència del Constitucional. Cal estudiar què diu el text de suspensió. Pot ser un text que especifiqui els actes que no es poden fer. O pot ser una resolució molt genèrica. Però és cert que es pot esperar a decidir sobre els actes que calgui fer fins que no hi hagi ordres directes d'un jutge en aplicació de la suspensió. Es podria forçar aquesta interpretació de la desobediència. Però si la resolució del TC és molt explícita, continuar com si res ja pot ser considerat desobediència. A l'administració de la Generalitat hi ha molt bons tècnics juristes que poden calcular d'una manera eficaç fins on es pot arribar. Si es vol extremar, es pot continuar fins el mateix dia de la votació.

—En aquesta hipòtesi, qui seria al punt de mira d'un procés per desobediència, el president Mas, la vice-presidenta Ortega o tots els participants?
—S'hauria de veure de quina manera s'actuaria, amb quines raons jurídiques. Caldria identificar el tipus penal —si és que actuessin per la via penal—, o si anirien per la via administrativa o civil. Sempre pensem en l'amenaça del codi penal. Però hem de recordar que el codi penal és l'última ràtio que hi ha en un estat de dret. Si realment som en un estat de dret, el recurs a la via penal hauria de ser l'última via. És cert que fins ara qui s'ha ocupat del dispositiu organitzatiu del 9-N és la vice-presidenta Ortega. Però l'objectiu serà la persona que assumeixi actes relacionats amb el 9-N un cop s'hagi suspès pel TC.

—Un cop passat el 9-N és previst que es convoquin unes eleccions avançades. Què pot fer l'estat espanyol per impedir-les?
—Si té un mínim de decència democràtica, no pot fer res. Però ja hem vist que ha fet coses a la frontera d'allò que és jurídicament correcte. Els queda tan sols una opció que jurídicament no és correcta, però que no podem descartar que l'explorin: la suspensió de l'autonomia. L'article 155.2 de la constitució espanyola no preveu una suspensió de l'autonomia. L'autonomia és un dret garantit per la constitució.

—No es pot aplicar el 155.2?
—L'article 155.2 diu que, si hi ha cap autoritat o institució que atempti greument contra l'interès general d'Espanya, la majoria absoluta del senat pot enviar un requeriment al president del govern espanyol perquè doni instruccions a l'autoritat en qüestió. Però, al marge del caràcter que els partits vulguin donar a les eleccions, aquest article no és pensat per a això. Jurídicament no es podria utilitzar. Però, forçant el dret, es podria fer dir a la norma allò que no diu. No descarto que ho puguin intentar. Però ja haurien arribat massa lluny.

—I l'aplicació de la llei de partits contra aquells que portin la declaració de sobirania al programa?
—Encara ho veig més irregular. La llei de partits —que és molt breu, però amb un article molt llarg— posa molt d'èmfasi que es pot aplicar en cas d'atemptat contra la democràcia, amb violència i de manera reiterada. No existeix cap d'aquests elements per part de cap dels partits. En aquest terreny sí que hi ha jurisprudència abundant i reiterada. Quan s'estudia l'aplicació de la llei de partits no es demana un acatament de la situació política i constitucional vigent sinó que la manera de canviar-la es vehiculi pels camins estipulats. La constitució espanyola es pot reformar tota.

—Contra la unitat d'Espanya?
—També l'article 2, que parla de la unitat d'Espanya. No hi ha cap clàusula d'intangibilitat. Hi ha constitucions que protegeixen aspectes com el caràcter de república o l'organització federal, que no es poden reformar. Però la constitució espanyola no funciona així i es pot canviar tota. Si és reformable, s'ha de poder presentar qualsevol partit que tingui per objectiu canviar-la.

—Però una declaració unilateral d'independència no és una reforma constitucional…
—Una declaració d'independència es pot acabar vehiculant jurídicament a través d'una reforma constitucional. Com que això es pot vehicular així encara que no s'especifiqui, el programa electoral amb una declaració d'independència no és contrari a la llei de partits ni a la constitució.

In English: Does the Spanish government have the legal basis to challenge the new 9-N vote and the snap elections?

Men?ame