Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  22.10.2014  06:00

Dark Wallet, la criptoeconomia anarquista 'Made in Catalonia'

El diari 'Le Monde' explica l'origen d'aquesta eina que permet d'esborrar traces de les transaccions fetes amb Bitcoin

Men?ame
 

La criptomoneda Bitcoin va néixer el 2009 en ple esclat de la crisi financera. És normal, per tant, que la principal preocupació dels hackers darrere seu fos de crear una moneda lliure dels mercats, dels bancs i de les borses que han empobrit milions de persones. Però passats cinc anys, el focus d'atenció ara és un altre: que les transaccions no deixin rastre. Dark Wallet és l'eina que, en part des de Catalunya, vol dur a terme aquesta funció.

Amir Taaki, principal programador de Dark Wallet, explica en un llarg reportatge publicat a Le Monde la gènesi d'aquest instrument pensat per a ocultar la identitat de la gent que fa servir Bitcoins i per esborrar traces de les transaccions fetes amb la criptomoneda més famosa d'internet.

Hi parla de la gent que l'ajuda, com el nord-americà Cody Wilson, famós fa dos anys per haver publicat a internet les instruccions perquè tothom pogués fabricar-se una pistola amb una simple impressora 3D. O el canadenc Peter Todd, que té una idea ben concreta de la filosofia de Dark Wallet: 'La llibertat de fer transaccions financeres sense vigilància és un pilar de la democràcia occidental, al mateix nivell que la llibertat d'expressió. Des de fa segles, la moneda líquida és un mitjà de pagament segur, eficaç, ràpid i, sobretot, anònim, un instrument de llibertat. El que és nou i molt radical és la idea imposada pels bancs i els estats que totes les transaccions financeres han d'ésser vigilades, controlades i consignades.' Dark Wallet, doncs, 'no és una revolució, sinó una tornada a l'origen, la restauració d'una llibertat fonamental', creu.

Todd, Wilson i Taaki també compten amb la col·laboració de grups de hackers que prefereixen treballar a l'ombra. Un d'aquests col·lectius informals és el català Unsystem. I és que Taaki, que es considera eurociutadà més que no pas londinenc, visita sovint dos bastions del moviment okupa i hacker de casa nostra com són la veterana Kasa de la Muntanya de Gràcia i la jove colònia ecoindustrial postcapitalista de Ca la Fou (Anoia). Taaki mateix explica que ha convençut d'unir-se al projecte l'activista Enric Duran, un dels impulsors de la Cooperativa Integral Catalana i cercat per la justícia per haver 'expropiat' cinc-cents mil euros a nombroses entitats a través de crèdits no retornats, a qui ha nomenat 'economista en cap' de Dark Wallet.

No és l'únic grup alternatiu a qui s'ha acostat l'equip: també tenen contacte amb el moviment Occupy Wall Street dels EUA i alguns col·lectius d'indignats europeus, i el febrer del 2014 Amir Taaki i Cody Wilson van visitar el hacker australià Julian Assange a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on es refugia des del 2012.

Aquests contactes no agraden al govern dels EUA. Com tampoc no agraden a les autoritats bancàries nord-americanes i europees que les transaccions amb una criptomoneda com el Bitcoin, fins ara no del tot anònimes, passin a ésser indetectables i no deixin rastre amb una eina com Dark Wallet. Taaki és ben conscient que amb el sistema que desenvolupa 'cadascú podrà crear el seu paradís fiscal personal i emblanquir diners a voluntat', però ho percep com un dany col·lateral inevitable a l'economia capitalista: 'Actualment, la gent normal i corrent paga molts d'imposts i els rics, en canvi, en paguen molts menys gràcies als paradisos fiscals. Ara capgirarem la situació, ens allunyarem del capitalisme que sols beneficia els rics.'

El jove hacker també sap, és clar, els riscs i dificultats que implica tirar endavant Dark Wallet: 'Un dels meus socis és un condemnat en cerca, un altre fabrica armes a casa seva, jo visito sovint Julian Assange… Estic segur que el meu nom apareix en unes quantes llistes de persones que cal vigilar de prop. Però nosaltres hem decidit de parlar-ne lliurement i obertament. Si ens ataquen, ens defensarem. Estem preparats per passar a la clandestinitat.'

Men?ame