14.10.2014 - 10:33
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat el seu pla per votar el 9 de novembre, després de la reunió de partits pro-consulta que ahir es va tancar sense acord. Mas ha comparegut al Palau de la Generalitat i ha explicat el seu pla per a votar la pregunta acordada amb un mecanisme alternatiu a la llei de consultes i el decret suspesos pel Tribunal Constitucional espanyol.
Un mecanisme participatiu pre-existent i legal
Mas ha dit que la fórmula per a votar descansaria sobre un mecanisme legal pre-existent que no és la llei de consultes aprovada al setembre pel parlament. Amb aquest mecanisme, el govern s’acolliria a un ‘concepte genèric de foment de la participació ciutadana’ per esquivar la prohibició de l’estat. Si el marc legal no ha estat impugnat per l’estat dins els terminis previstos, el govern pot utilitzar aquest ‘marc legal pre-existent’ i evitar un blocatge judicial. La Generalitat té competències de participació ciutadana, a banda la llei de consultes aprovada al setembre. Mas no ha volgut donar més pistes sobre quina és la legalitat que farà servir. ‘No és qüestió de facilitar-ho més a l’estat’, ha dit.
Vint mil voluntaris mobilitzats, entitats i ajuntaments
El president ha explicat també que per poder votar el 9-N es mobilitzaran més de vint mil voluntaris amb el suport de les entitats cíviques i els ajuntaments: ‘El govern prepararà tota la logística necessària.’ Amb aquesta fórmula, Mas aconseguiria no exposar els funcionaris a processos d’inhabilitació. Aquesta ha estat una de les línies vermelles marcades pel govern en tota la negociació amb els partits pro-consulta. Mas ha apel·lat al compromís dels ajuntaments expressat en aquestes últimes setmanes per poder facilitar la logística organitzativa.
Locals, urnes i paperetes
‘Hi haurà locals oberts, urnes i paperetes. Tota la població més gran de setze anys podrà anar als locals amb urnes’, ha dit Mas. I ha afegit que podrà votar la mateixa gent que s’havia previst que votés amb el mecanisme anterior: la llei de consultes i el decret de convocatòria. Encara més: podran votar també aquells catalans a l’estranger que no reunien les condicions segons els criteris de la llei de consultes i que el 9 de novembre puguin ser a Catalunya. També es podran registrar i votar. Fins i tot ha indicat que podran fer-ho els catalans que viuen a la resta de l’estat espanyol però que en el seu document d’identitat consti que resideixen a Catalunya.
Mas ho ha explicat així: ‘En allò que és essencial, el govern el 9-N pretén fer substancialment els mateixos passos: hi haurà locals oberts que cobreixin el territori català; urnes a les meses —hi haurà milers de meses en aquests locals—; i tothom qui vulgui votar la pregunta acordada ho podrà fer, perquè les paperetes hi seran. Això és igual. En lloc d’acollir-nos a un marc concret legal, ens acollirem a una competència genèrica de la Generalitat, la de participació ciutadana.’
Consell general de participació, registre i recompte
També s’ha compromès a crear un consell general de participació que tuteli tot el procés de la consulta, la votació i el recompte. Aquesta és una de les condicions que va posar algun dels partits en la reunió d’ahir. En aquest consell podrien participar-hi directament representants dels partits.
A banda el consell, també ha explicat que la votació funcionaria amb un registre de votants ‘in situ’. La raó de no fer servir el cens és que la llei de protecció de dades impedeix al govern de fer constar ciutadans en una llista sense el seu consentiment. Per això, els votants s’hauran de registrar just abans de votar. Els ciutadans s’hauran d’identificar amb el document d’identitat. D’aquesta manera, en el registre hi haurà qui hi vulgui ser i prou.
El president ha explicat que el recompte es farà el 10 de novembre, l’endemà de la consulta, i aquell mateix dia s’anunciaran els resultats.
Consulta definitiva: eleccions amb llista i programa conjunts
El president ha dit que considera, tanmateix, que la consulta definitiva seran unes eleccions convocades ordinàriament, però que tindran caràcter plebiscitari si els partits hi acudeixen amb una llista unitària i amb un programa conjunt. Segons Mas, la consulta del 9-N tindrà un valor consultiu, com ja era previst fins ara, i allò que donarà valor jurídic a la decisió dels ciutadans seran les eleccions. Per tant, Mas no proposa unes eleccions que substitueixin la consulta, sinó unes eleccions que traslladin al parlament el mandat democràtic per avançar cap a la independència.
Ho ha explicat així: ‘Convocaré eleccions de manera ordinària, però els partits poden transformar-les en un referèndum si van amb llista conjunta i programa conjunt. Perquè a tot arreu del món sigui correctament llegit com la victòria o la derrota.’
