Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  09.10.2014  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Josep M. Reniu: 'Un simulacre de consulta ens perjudicaria molt'

Entrevista al membre del CATN · Explica quines són les 'garanties democràtiques' perquè es pugui fer el 9-N

Men?ame
 

La consulta del 9 de novembre s'ha de poder fer amb totes les garanties democràtiques, diuen el govern i els partits favorables a la consulta. De què parlem quan ens referim a aquestes garanties? Josep Maria Reniu, membre del Consell Assessor de la Transició Nacional, les enumera i les explica en aquesta entrevista. I destaca: 'Ara encara som a temps de poder fer la consulta i de fer-la bé.' Però també alerta que fer un 'simulacre' de consulta no és pas una alternativa plausible, perquè el procés en sortiria molt perjudicat.

El veieu factible, el 9-N, ara mateix?
—Sí, perfectament. Som dins els terminis. Si es continuen fent els preparatius, com hem vist que s'han anat fent, votar el 9-N serà possible.

Es parla molt de garanties democràtiques. Quines són aquestes garanties?
—Parlem de garantir tots els drets i procediments que tenen a veure amb l'emissió del vot i amb el recompte: la confecció, publicació i depuració del registre de participants; la determinació d'on seran les seus dels punts de participació; quin personal hi haurà en aquests punts de participació; la preparació de les urnes, les paperetes, les cabines de votació, si és el cas… Tot això forma part del conjunt de garanties, que es podrien resumir en una idea: tothom qui tingui la possibilitat de votar pot exercir el dret de vot sense cap mena de limitació. Una altra cosa són els actors, els col·lectius, que participen en el procés; els partits i les organitzacions interessades, que també cal que tinguin garantit l'accés a la promoció i defensa de les seves opcions de vot respectives.

Hi ha partits que no volen participar en la consulta o que la volen boicotar. Això pot desvirtuar les condicions òptimes per a fer la consulta?
—Si les condicions objectives es garanteixen, que vol dir que s'han assenyalat els punts de participació i s'ha fet pública la llista de participants, etc., si tot això que dèiem s'ha anat assolint, que hi hagi formacions que provin de boicotar el procés és una decisió eminentment política seva. No podem caure en aquest parany: que amb unes condicions garantides, amb uns mínims assolits de garanties democràtiques, siguem esclaus d'un vet generat per actors significatius però minoritaris. Quan una consulta és plenament legal --perquè a hores d'ara no se n'ha dictat ni la il·legalitat ni la inconstitucionalitat--- si s'aixeca la suspensió cautelar, per exemple el 7 de novembre, la votació el dia 9 és perfectament realitzable, no pot quedar presonera d'un boicot per part de PP o Ciutadans.

Què cal perquè un cop feta la consulta sigui considerada vàlida o representativa?
—Si el procediment ha previst totes les garanties de què parlàvem perquè tothom qui vulgui participar-hi ho pugui fer i no hi hagi cap limitació ni a particulars ni a organitzacions, el resultat serà plenament acceptable. Una altra cosa és la lectura o la gestió política que s'hagi de fer d'aquest resultat.

I si el boicot d'alguns partits tingués efecte en la participació i el resultat?
—L'efecte del boicot per part de Ciutadans i PP, que reuneixen un 20%-25% de l'electorat entre votants directes i abstencionistes, pot portar a una lectura molt concreta dels resultats, però no en reduirà pas la legitimitat si el procés s'ha fet correctament. Imaginem que tenim un 75% de participació amb crides a l'abstenció o a no participar a la consulta per part d'aquests partits. Seria un percentatge amb un valor altíssim. I el resultat ja el veuríem en les tres opcions de resposta.

Imaginem-nos, en canvim que la participació fos de tot just un 50%.
—Doncs tindríem una interpretació i una gestió dels resultats molt diferent. Això no té a veure amb el procediment, sinó amb la gestió política del resultat. És clar que els qui volen boicotar el 9-N pretenen reduir-ne la participació i com més baixa sigui més dificultat tindrà la gestió política del resultat. I condicionaria també el resultat de les tres opcions. Imaginem-nos una participació del 40% en què el 90% fos sí-sí. No costa d'imaginar que la gestió política d'aquesta situació seria enormement complexa.

El dispositiu del 9-N s'ha anat reprenent. I ja s'ha prescindit dels terminis que fixava el decret. Però el govern no sap dir quins seran els nous terminis, o si es mantindran els que vindran la setmana que ve, com ara el de la publicació de la llista definitiva de participants o el sorteig de les meses. Tota plegat es tradueix en una informació poc clara i precisa per als electors. La claredat informativa no seria una de les garanties més importants a preservar?
—Si haguéssim pogut fer la consulta de manera normal això no passaria. Hem de tenir en compte que el govern espanyol intenta torpedinar qualsevol avanç en el procés. És comprensible que en la gestió del procés mateix s'intenti no oferir flancs oberts a l'actitud blocadora del govern de l'estat. I això fa que en alguns moments hi hagi una reducció en el cabal d'informació que tindríem en un procés normal. I tot i amb això el desplegament logístic i de procediment és pràcticament idèntic al que trobem en un procés electoral normal. Per tant, les incerteses queden cobertes per la pràctica i el costum de processos habituals anteriors.

Però sí que s'han mogut terminis. Quins són inajornables i quins no?
—Hem de recordar que la pràctica en anteriors eleccions, tant a Catalunya com a l'estat espanyol, és que les autoritats electorals tenen la possibilitat, depenent de com vagi el procés, d'ampliar terminis. Per exemple, és habitual que els terminis que tenen relació amb el vot per correu en eleccions catalanes o espanyoles cada vegada s'hagin d'ampliar durant uns quants dies. Perquè la gestió logística de la tramesa a través de Correus no és prou efectiva o perquè l'oficina del cens no ha enviat tota la documentació… És habitual que hi hagi una certa flexibilització raonable d'alguns terminis per a poder-los completar. Ara, sí que hi ha terminis, com el de la revisió de la llista de participants (que en aquest cas es farà via web i no presencial) que són importants de mantenir. Perquè és el termini que ha de permetre que les meses tinguin les dades actualitzades i correctes de la llista de participants. Ara encara som a temps de poder fer la consulta i de fer-la bé.

Hi ha diaris que han parlat d'un hipotètic pla B, amb una consulta el 9-N organitzada per ANC, Òmnium i els ajuntaments. Què en penseu?
—Això ja ho vam fer. Si això fos cert, per bé que pugui ser lloable la voluntat que puguin tenir les entitats de voler mostrar un grau d'implicació molt elevat perquè el procés es faci i es faci bé, hem de tocar de peus a terra i veure quins són els efectes polítics reals que tindria això. Des d'un punt de vista de procediment electoral, aquí sí que personalment tindria reserves sobre el fet que es complissin totes les garanties democràtiques. No dic que no fos democràtic i obert a tothom, però seria difícil d'entendre que parts implicades directament en el procés fossin les que al mateix temps s'encarreguessin de tot el procediment.

I si es fes així, però com a preludi d'unes eleccions avançades amb caràcter de plebiscit?
—Situem-nos en la possibilitat més objectiva possible. Ara la podem fer. Si el govern i els partits, constatant que és absolutament inviable de dur-la a terme, decideixen de convocar unes eleccions, endavant. Si, més enllà d'això, com un acte de manifestació, de desgreuge, ja que hem fet la V, la Via Catalana, es fan cues als punts de participació perquè hi ha la voluntat de votar com a mecanisme de protesta és interessant, sempre que esdevingui una mostra clara, nítida i fefaent per a tothom que posi en evidència la impossibilitat de votar en la consulta per una decisió política del govern de l'estat espanyol.

Però sense la participació del govern.
—És clar.

Ni dels ajuntaments.
—Els ajuntaments, si volen facilitar els espais, endavant. Però espero que no arribem a aquest punt, perquè vull continuar creient que el dia 9 votarem amb tranquil·litat. Dit això, en vista d'aquest altre supòsit, l'alternativa no hauria de ser un simulacre de consulta. No tindria cap sentit d'esmerçar esforços a fer aquest simulacre, que tampoc no tindria els efectes que els que hi participessin voldrien que tingués. Una altra cosa és que es trobin maneres enginyoses de visualitzar la voluntat del 80% del poble de Catalunya de votar el 9 de novembre aquell mateix dia si no s'acabés fent la consulta.

Què justificaria que es decidís de no fer la consulta i avançar eleccions?
—Parteixo del fet que el problema que hi ha és polític, i que el govern espanyol ha fabricat una cuirassa jurídica al voltant del procés per atacar-lo a cops de constitució. Els topalls que podríem trobar són que efectivament s'anessin blocant tots els procediments que es van fent i que hi hagués fins i tot alguna mena d'impossibilitat de completar els procediments bàsics perquè hi hagués les garanties democràtiques. És a dir, que no hi hagués la llista de participació o tots els col·legis oberts a tot el territori. Quan es tingués la constància que això és impossible d'assolir o garantir, hauríem de convenir que no seria possible de fer la consulta. Quan es constatés aquest obstacle seria el moment de decidir que no es pot fer la consulta, que tampoc no és acceptable de fer un simulacre que pogués perjudicar políticament el conjunt de ciutadans que volem la independència del nostre país i, per tant, hauríem d'entrar en el camí d'unes eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari per posar en relleu l'existència d'un mandat democràtic tan contundent com fos possible.

I seria perjudicial des d'un punt de vista de reconeixement internacional.
—Sí. Sabem que de l'escena internacional no en podem esperar pràcticament res. L'única cosa que podem esperar és que quan hi hagi el mandat democràtic —via consulta, preferentment— la comunitat internacional ho hagi de reconèixer com un procés democràtic i que el resultat ens doni la capacitat de portar endavant un procés de secessió. Si fem un simulacre al 60% del territori, per exemple, de segur que no hi haurà el reconeixement de la comunitat internacional. 

Men?ame