Notícies

Dimecres  10.09.2014  06:00

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols

Albert Royo: 'La comunitat internacional s'adaptarà al mandat democràtic que resulti del procés'

Entrevista al secretari general del Diplocat sobre la feina que fan a l'exterior per explicar la consulta del 9-N

Men?ame
 

'A partir de la Via Catalana, els governs més escèptics es van adonar que el problema dels catalans no se l'han inventat els líders polítics, sinó que és un moviment que ve de baix.' Albert Royo, el secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), assegura que les mobilitzacions ciutadanes, com la multitudinària V que s'espera demà a Barcelona, són la seva carta de presentació al món: 'Als qui expliquem a l'exterior què passa aquí ens serveix molt.' Malgrat que no amaga que hi ha governs contraris al procés, en aquesta entrevista es mostra optimista: 'Si el poble de Catalunya continua impulsant-lo de manera majoritària i pacífica, la comunitat internacional s'adaptarà al mandat democràtic que en resulti.'

Aquests dies el Diplocat ha intensificat les activitats. Quina resposta trobeu a l'estranger? Entenen què hi passa, a Catalunya?
—Hem de diferenciar entre la reacció dels governs i la de l'opinió pública; aquesta darrera és cada vegada més positiva. El missatge que enviem és que el procés català és democràtic i pacífic, que vol augmentar la qualitat democràtica del sistema. Pel que fa als governs, a grans trets, caldria diferenciar entre tres classes de respostes: els qui no veuen el procés amb simpatia, que jo diria que són una minoria; els qui consideren que pot ser un procés legítim però no l'encoratjaran, i jo diria que són la majoria; i després hi ha un tercer grup, amb pocs governs que, pel fet que han viscut situacions similars, tenen una posició molt oberta respecte de l'exercici del dret d'autodeterminació.

La percepció de la reivindicació catalana ha canviat entre els governs d'Europa?
—Cal tenir clar que per als governs, si es poden estalviar un problema nou, millor. Nosaltres, ara com ara som un problema més sobre la taula. L'actitud dels governs sempre ha estat molt pragmàtica. Sí que ha canviat una cosa: ja no hi ha qui ho vegi com una reivindicació irresponsable. Hi havia qui es pensava que originàvem un problema al continent amb l'únic objectiu d'aconseguir més bon finançament. Especialment a partir de la Via Catalana, aquests governs més escèptics es van adonar que el problema dels catalans no se l'havien inventat els líders polítics, sinó que és un moviment que ve de baix. Per això és tan important que les mobilitzacions multitudinàries enviïn un missatge clar.

Com la de demà. S'espera que hi vagin centenars de milers de catalans.
—Sí, als qui expliquem a l'exterior què passa aquí, ens serveix molt. Si el poble de Catalunya continua impulsant el procés de manera majoritària, democràtica i pacífica, la comunitat internacional, com que al cap i a la fi és pragmàtica, s'adaptarà al mandat democràtic que en resulti. La mobilització de la V de demà és clau. Cal explicar-la i recordar que hi ha un 80% dels ciutadans que volen votar. Si fem això, el dia que hi hagi un mandat democràtic per constituir un estat nou estic convençut que hi haurà una reacció pragmàtica per part de la resta d'estats.

Un dels canvis més notables dels darrers mesos és la informació que ofereixen els mitjans internacionals sobre Catalunya?
—Sí, hi ha hagut un interès creixent per tot això que passa a Catalunya i això és en gran part arran de la mobilització ciutadana. Per això, insisteixo, la feina que podem fer des de les institucions té per objectiu fer-se ressò de les mobilitzacions ciutadanes. Hi ha molts periodistes estrangers acreditats per a la manifestació de demà.

Què sorprèn més del procés, a l'estranger?
—Sobretot les mobilitzacions ciutadanes, amb diversitat d'ideologies i pacífiques. A més, contrasta molt amb el cas escocès, que és un procés de dalt a baix, liderat per un partit polític, i sobretot pel cap, Alex Salmond. El cas català és tot el contrari, és més complex i és la societat que l'impulsa. En el cas escocès prendre decisions és més senzill però no són tan acordades i transversals com al català. Els escocesos ens pregunten com ens ho hem fet per tenir aquesta mobilització ciutadana!

Allò que passi a Escòcia ens afecta.
—Sí perquè és un exemple de com se soluciona un conflicte territorial mitjançant les urnes. Ens serveix de contrast amb la manca de resposta del govern espanyol. Això ens facilita les coses, malgrat les diferències entre ambdós processos. Fem ús d'aquest contrast!

Diumenge una enquesta apuntava per primera vegada a la victòria, ajustada, del sí a Escòcia. Com ens n'influirà el resultat?
—Jo no em voldria moure de la línia que la cosa més important és que el referèndum es faci. Celebrarem el resultat, sigui quin sigui. La cosa més important és que d'aquest resultat en sortirà la voluntat genuïna del poble
escocès que s'haurà pogut expressar democràticament. 

Hi haurà observadors electorals catalans a Escòcia? I el 9-N hi haurà observadors internacionals?
—El govern envia una delegació a Escòcia. D'una altra banda, no puc donar-ne els detalls, però hi treballem i em consta que nosaltres també tindrem observadors.

L'anul·lació de l'acte de presentació de 'Victus' a l'Instituto Cervantes no és, ni de bon tros, el primer cas de boicot. Quina estratègia segueix el govern espanyol?
—Nosaltres mirem de dur endavant activitats amb tarannà positiu i sense confrontació. Fins al punt que sovint convidem a participar a les taules rodones representants de les ambaixades espanyoles. La resposta més habitual és que declinin la invitació. També ha passat sovint que un representant de l'ambaixada del lloc en qüestió faci un discurs de deu minuts explicant la posició del govern espanyol. Com a Amsterdam a la presentació de 'Victuts', ja havia passat a Science Po a París divendres passat. D'una altra banda, és molt comú que intentin cancel·lar els actes, tot i que siguin acadèmics. No puc explicar-vos tots els casos, però, per exemple, la universitat de Lisboa va denunciar les pressions. El degà de Ciències Polítiques i cadascun dels penalistes que hi eren convidats van ser pressionats perquè no hi participessin. Això mateix ha passat en diverses de les nostres activitats i no transcendeix sempre. Nosaltres no tenim un interès especial perquè transcendeixi. En tot cas, l'ambaixada de torn es retrata sola.

Els Verds i els liberals europeus i el fòrum de São Paulo són els grups que han fet públic el suport al procés. Què hem de fer per tenir-ne més?
—És molt positiu que hi hagi pronunciaments a favor del dret de decidir de Catalunya i cal agrair-los-ho. Tanmateix, la comunitat internacional és molt pragmàtica. Ara com ara la majoria d'actors es mantindran neutrals. Si el govern espanyol veta la consulta o la permet, entrarem en una altra fase, i haurà d'haver-hi reaccions. D'aquí a llavors, demanem que es mantinguin neutrals i respectin el procés.

Quina és la prioritat del Diplocat per a aquests mesos decisius?
—Continuar treballant intensament per explicar el cas català al món. És important que oferim la nostra versió del fets al món. Per això vam crear el lloc web cataloniavotes.eu. Cal contrarestar el fet que costi tant que hi hagi visites oficials de personalitats internacionals --només es poden fer de manera discreta-- i que les institucions catalanes siguin rebudes al nivell que es mereixen. L'ús de les xarxes socials, això que anomenem diplomàcia digital, facilita la feina perquè són una via d'accés a moltes portes. D'una altra banda, es duu a terme per segona vegada el màster de diplomàcia pública catalana. És un títol de la Universitat Pompeu Fabra i el dirigeix el professor de Princeton Carles Boix. A final d'any hi haurà una quarantena de funcionaris que ja hauran superat el màster.

Informació relacionada:

Pep Guardiola diu al món que els catalans volen votar el 9-N

CataloniaVotes.eu, en anglès, francès i alemany i amb comptador cap a la consulta

Men?ame