Nina Kammerer: ‘A Catalunya hi ha una cultura i llengua pròpia… i la Fal·lera!’

Des de fa quatre anys, Nina Kammerer natural de l’estat americà de Massachusetts, investigadora visitant a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, passa sis mesos a la ciutat de Girona treballant en allò que més l’entusiasma: la recerca antropològica i més en concret fent treball de camp a la Fal·lera Gironina, la colla gegantera de la ciutat de Girona. La resta de l’any ensenya als EE.UU en un programa de política social i gestió, mètodes de recerca qualitativa, a la Heller School Brandeis University, una temàtica força diferent del que l’apassiona aquí a Catalunya. 

On vau començar a treballar com antropòloga?
Fa anys vaig fer recerca a Tailàndia per la meva tesi doctoral i un post grau. Mentre la meva filla fou petita vaig realitzar treballs a l’àmbit de la salut pública als EE.UU. Malgrat tot, sempre vaig intentar tornar a ser una antropòloga. Quan la meva filla va ser gran, vaig tornar a plantejar-me el tema de continuar fent recerca antropològica.
Inicialment vaig pensar en tornar a Tailàndia. Tanmateix vaig pensar que el millor seria començar de nou, amb una llengua nova, una cultura nova.. i a Catalunya hi ha una cultura i llengua pròpia… i La Fal·lera.

Quan i com descobriu la Fal·lera Gironina?
Va ser una mica per casualitat, era l’any 2009. Casualment vaig anar a la trobada gegantera de Girona. Una cosa que em va interessar va ser veure que hi havia colles de tot arreu, també de la Catalunya Nord.
Les relacions entre el Principat i la Catalunya Nord, el voluntariat i l’associacionisme… són temes que el seu estudi m’interessa molt perquè penso que és una de les característiques essencials de la cultura catalana. Vaig escollir Girona perquè és una ciutat on la llengua catalana es parla pel carrer, amb la sort que la colla gegantera de Girona em va permetre fer recerca amb ells des de l’any 2010.

En què es concreta?
El mètode característic dels antropòlegs és el de l’observació tot participant. Aprendre a partir d’implicar-se i viure amb la gent. Vaig als assajos, a les sortides, a les reunions de la junta… A les sortides de la colla, a banda de ser l’antropòloga del grup, sóc responsable de portar l’aigua i de fer les fotografies. He anat també a Mallorca i a la Catalunya Nova, a Reus a veure els seus gegants on les colles estan organitzades d’una manera diferent i pròpia.

Què és allò que us interessa més d’aquest món?
Un dels aspectes que més m’interessen és que es tracta d’entitats de voluntariat, on participes perquè vols, perquè has fet una opció de voler implicar-te activament. I no sols a nivell individual sinó també a nivell familiar, amb persones de totes les edats, feina, procedència, formació….

Per què vau seleccionar el món dels gegants?
Malgrat que el fenomen associatiu es dóna també en els altres tipus de manifestacions de la cultura popular i associativa, vaig escollir els gegants per raons personals. El meu pare va ser escultor i la imatgeria festiva són tot escultures. Són fantàstiques! Des de figures majestàtiques, a còmiques i lúdiques… L’ordre i la transgressió…

L’interès pels gegants us ha portat a voler conèixer altres manifestacions de la cultura popular catalana.
Les figures dels gegants van néixer al Corpus. És per això que enguany he anat a fer La Patum a Berga. Una manifestació impressionant i molt colpidora. A més de La Patum estricta vaig viure el procés previ de passades del Tabal, dels gegants, masses i guites… Tot plegat m’interessa molt. Pels antropòlegs  el lloc on fem recerca és una porta a una cultura, i la meva porta, que m’agrada moltíssim, és el món geganter.

Heu viscut directament el procés polític i social que viu actualment Catalunya.
Vaig arribar a Catalunya uns dies abans de fer la primera consulta a Arenys de Munt.  Hi estic fent també una mica de recerca sobre el procés, perquè hi ha lligams entre el món geganter i el procés. I em sembla que és la meva responsabilitat com antropòloga d’entendre el millor possible, des d’una perspectiva des de fora, el que està passant.

També heu participat a les 1ers Jornades CANEMÀS sobre l’estudi de l’associacionisme cultural.
Ha estat una experiència molt interessant. Desconeixia l’existència del tercer nivell de l’associacionisme (federació de federacions). Coneixia les de segon nivell (el geganters tenen una coordinadora), però desconeixia les de tercer nivell. Em sembla una molt bona cosa. El fet que es realitzin aquestes jornades dins del marc de la Universitat Catalana d’Estiu és molt significatiu ja que es tracta d’un lloc i d’un espai on es pot parlar, discutir, consensuar, compartir… com una universitat popular. La festa és una part molt important de la cultura catalana, que està directament relacionada amb l’associacionisme.

Llegiu el text original ací.