24.07.2014 - 06:00
“L’estiu era un bon moment per escriure, per llegir i compartir llibres. Mentre nosaltres érem a la platja, l’avi treballava a la cambra de les nétes, on hi havia una taula rodona amb unes faldilles gruixudes d’estil «remordiment» que, si ja és difícil imaginar quin sentit podien tenir a l’hivern, al pic de l’estiu eren directament demencials. Però l’habitació donava al darrere i la cridòria de la platja hi arribava esmorteïda”, escriu a Núvol Diana Coromines.
“Un dia, després de dinar, jo llegia La poció del desig de Michael Ende, i l’avi em va preguntar què em semblava. Li vaig explicar que era divertidíssim i sense dubtar gens ni mica vaig afegir: «Quan l’acabi te’l deixo, avi». La recomanació de la néta, que en un altre cas hauria estat rebuda, potser, amb un somriure de condescendència, va ser tinguda en compte com si vingués d’algú amb autoritat. L’avi va llegir la novel·la infantil i en vam parlar animadament un matí mentre esmorzàvem al Petit Bar”.
Llegiu l’article sencer, aquí.
