17.07.2014 - 06:00
Les protestes contra l’arranjament escolar del govern valencià, que preveu retallades a l’escola pública i l’eliminació de desenes de línies en català, es van traslladar ahir fins als jardins de la Conselleria d’Educació, en la Trobada de Plataformes per l’Ensenyament Públic del País Valencià (Twitter i Facebook). S’hi van aplegar dos centenars de pares, mestres i xiquets en un ambient festiu i reivindicatiu. Tenien previst d’instal·lar-s’hi i de quedar-s’hi acampats fins demà, amb un programa ple d’activitats, però la subdelegació del govern no els va concedir el permís per a passar-hi la nit i van optar, pactant-ho amb la policia, de traslladar la protesta a la delegació territorial d’Educació, a pocs centenars de metres, a partir de les vuit del vespre. ‘Hem tingut una jornada de protesta i lúdica molt bonica i no volíem acabar-la amb tensions innecessàries, perquè a diferència d’ells nosaltres sí que tenim educació’, expressava Sílva Ureña, de la Plataforma Prou.
La policia va acompanyar els manifestants amb dues furgonetes, de manera pacífica, i tallant el trànsit. Una vintena dels concentrats han passat la nit davant la delegació territorial d’Educació i avui a partir de les onze es tornaran a instal·lar als jardins de la conselleria.
El canvi forçat d’emplaçament va coincidir amb un dels moments més esperats i que va deixar una imatge, per a molts, històrica: l’actuació, sempre corrosiva, de l’actor Xavi Castillo, que va felicitar els pares i mestres concentrats per la perseverança i els van comminar a no defallir en pro del futur dels xiquets valencians i d’una escola en català. Castillo va imitar, com és habitual, la batllessa Rita Barberá i també la consellera d’Educació, María José Català, i l’anomenada ‘fallera anticatalanista’. Us oferim en vídeo l’actuació íntegra.
A més de l’actuació de Castillo, durant tot el dia s’hi van organitzar tallers i activitats per als xiquets i taules rodones per als pares i mestres. Pels volts de mitjanit, el cantant Sènior, que també és mestre, va fer un concert acústic per als qui es disposaven a dormir davant la delegació territorial. A més, la protesta va rebre el suport de la PAH i també dels Iaioflautes. Avui participarà en les jornades Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, entitat que també ha donat suport explícit a la protesta. De fet, els membres d’Escola Valenciana ja van fer un tancament simbòlic el mes d’abril, en solidaritat amb els centres que perdien unitats en català i que des de setmanes enrere que feien tancades a les escoles. L’entitat recorda que les famílies no poden elegir lliurement el programa lingüístic perquè no totes les escoles públiques ofereixen ensenyament en català. I en posen d’exemple el col·legi Ciutat de Cremona d’Alaquàs, molt present en la protesta d’ahir, centre on més de vint famílies estaven disposades a matricular els fills de tres anys i no ho han pogut fer.
Pares i mestres no cedeixen
Els pares i mestres expliquen que aquesta acampada és la darrera protesta del curs que ara s’ha acabat; però també la primera del curs que ve, perquè no pensen cedir. Ans al contrari, tenen la intenció d’intensificar les protestes. ‘El següent pas és portar els xiquets a l’escola el 3 de setembre, tant si hi són matriculats com si no; aleshores el problema el tindran ells’, explicava ahir Mónica Gil, portaveu de la plataforma TotsSomCremona i mare de dos alumnes del centre.
Aquesta escola fa vuit anys que funciona, tota en mòduls pre-fabricats, malgrat que el govern havia promès que al cap de dos anys s’hi construirien aules de ciment. I és justament ací on van començar les accions de protesta: els pares van tancar-se al gimnàs de l’escola a final de febrer en protesta per la intenció de la conselleria d’eliminar l’única línia d’infantil de tres anys que hi quedava, en català, malgrat ser el centre més sol·licitat del municipi. Amb l’eliminació de línies, tot fa pensar que la intenció del govern és de fer desaparèixer el centre a poc a poc.
Una revolta que comença: Alaquàs, Ontinyent, Castelló, Torrevella, Elx, Torrent…
El Ciutat de Cremona va anar seguit dels col·legis Martínez Valls i Bonavista d’Ontinyent, les escoles de Castelló Mestre Canós, Herrero, Antonio Armelles i Bisbe Climent, i més recentment el col·legi Ciutat d’Oviedo de Torrevella, i escoles de Calp, Elx i Torrent.
