06.06.2014 - 10:11
A Espanya, quasi una de cada quatre dones embarassades fuma, i de les que no ho fan, més de la meitat són fumadores passives, en bona part perquè els seus marits o companys fumen dins de casa. Són els resultats principals d’un ampli estudi realitzat dins el marc del projecte INMA (Infància i Medi Ambient), publicat recentment, i del que el seu investigador principal, Juanjo Aurrekoetxea, del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat del País Basc, conclou que “la societat és encara poc conscient del problema que suposa fumar davant una dona embarassada o un infant”.
L’estudi va incloure dades de més de 2.300 dones en el tercer trimestre d’embaràs, recollides a Guipúscoa, Astúries, Sabadell i València entre els anys 2004 i 2008. Encara es podia, per tant, fumar a alguns centres de treball i locals d’oci i restauració. Les participants van completar qüestionaris sobre quan i on estaven exposades al fum del tabac, i també es van obtenir mostres d’orina per mesurar la cotinina, que és el metabòlit de la nicotina un cop ha passat pel fetge.
Embarassades fumadores i embarassades fumadores passives
La recerca del grup INMA indica que el 18,5% de les dones estudiades declaraven ser fumadores actives en aquell moment. I les anàlisis detectaven un altre 4% amb índexs de cotinina que fan pensar que probablement també ho foren.
De la resta de dones, el 55% referien als qüestionaris estar exposades al fum del tabac de manera passiva. La probabilitat era més alta amb nivells socioeducatius més baixos i també entre les embarassades més joves, les menors de 25 anys.
De totes elles, el 10% van indicar que l’exposició al tabac tenia lloc a la feina; el 20%, als restaurants, i el 25%, en bars i altres locals d’oci, que en aquells anys encara tenien permès de fumar a l’interior.
Els percentatges més alts, però, es registraven a la pròpia llar.
El verí, dins de casa
El 21% d’aquestes embarassades fumadores passives afirmaren rebre el fum del marit o company, que fumava dins de casa. Un altre 10% tenien parelles fumadores, però s’abstenien de fumar a la llar. I el 7% tenien alguna altra persona –no la parella– que fumava al domicili.
A més, a l’hora de mesurar la cotinina, les dones amb nivells més alts eren les que tenien parelles que fumaven a casa, seguides d’aquelles que dien que la parella fumava però no dins la llar. I els resultats més alts apareixien quan es registraven en dilluns, just després del cap de setmana (no es van recollir mostres dissabte i diumenge).
L’exposició al fum en l’àmbit domèstic és, per tant, el resultat més preocupant de l’estudi. Perquè si bé s’espera que les properes fases de la recerca, que ja inclouran dades posteriors a la llei de 2011, que va restringir fumar a centres de treball i espais d’oci, siguin més positives, dins de casa no sembla haver-hi canvis. Tal i com explica Juanjo Aurrekoetxea, “fa l’efecte quemoltes de les parelles no eviten fumar davant de les dones embarassades, o que elles no els hi exigeixen que surtin a fumar al balcó o fora de casa”.
Nicotina prenatal, efectes en el part i en el infant
Els efectes del tabac sobre el fetus i sobre la mare són molt importants. En paraules del doctor Aurrekoetxea, “no cal dir que fumar és dolent per a la salut: és dolent per a la dona, és dolent per a l’embaràs i és dolent per al fetus, tant de manera directa com per a la vida posterior de l’infant. L’exposició al fum del tabac afecta a la mida del fetus i al seu desenvolupament neurològic, i s’associa també amb tota una sèrie de problemes reproductius, com ara el part prematur, el trencament prematur de membrana, la placenta prèvia, etc.”.
Campanyes poc efectives
“A mi el que em preocupa és què podem fer els sanitaris davant aquest problema”, diu Juanjo Aurrekoetxea. Des del sistema nacional de salut fa molts anys que es tenen en marxa campanyes contra el tabac, però els resultats no són tan positius com es podria esperar. “El que ha estat realment efectiu han estat les prohibicions legals, més que no pas l’educació que es pugui fer a la població: per una banda, la restricció de fumar en centres de treball i locals d’oci i restauració, i per una altra, la prohibició de publicitat del tabac, que tenia molt d’impacte en els més joves. I cal seguir insistint, hem de fer entendre els perills de fumar davant d’una dona embarassada o d’un infant. Però és una feina molt lenta, un problema global amb difícil solució. I el problema més greu és dins de casa, perquè aquí no podem incidir amb lleis i no sabem realment el que passa”.
Les cigarretes, ni electròniques
Més enllà d’aquest estudi concret, hem volgut saber el parer d’un expert en el tema sobre les noves cigarretes electròniques amb què alguns fumadors estan substituint el tabac que consumien fins ara. “Encara és molt d’hora per saber quins poden ser els efectes d’aquestes cigarretes”, diu el doctor Aurrekoetxea. “Potser poden servir per facilitar l’abandonament del tabac per part de les persones fumadores. Però el que no podem fer és permetre que es puguin usar a bars o restaurants ni als altres llocs on ja és prohibit fumar. Si bé el compliment de la llei de 2011 és prou positiu en el global de l’Estat, encara hi ha llocs on la gent fuma als bars, sobretot a partir de certes hores. Permetre les cigarretes electròniques en aquests espais podria estimular els fumadors de les convencionals a fer-ho també, i estaríem anant enrere”.
El millor, com no es cansen d’indicar metges i administracions, és no fumar en cap dels seus formats. I sobretot, no forçar a empassar-se el fum involuntàriament als qui pugui haver al voltant.
