20.05.2014 - 00:00
Vaig llegir ‘Els jocs de la fam‘ després d’haver-ne vist l’adaptació cinematogràfica i vaig pensar que, com quasi sempre, la pel·lícula no feia justícia al llibre. Després vaig devorar les dues parts restants de la saga, ‘En flames’ i ‘L’ocell de la revolta’, ja que quan comences a llegir-la és difícil de parar, i en veure l’adaptació de ‘En flames’ vaig confirmar el que pensava: les pel·lícules no estan a l’açada d’esta saga.
Centrem-nos, doncs, en els llibres, en tots tres llibres, perquè han de veure’s com un conjunt, ja que cada volum continua on acaba l’anterior. No es pot finalitzar totalment la història sense llegir l’últim llibre, i no és pot llegir l’últim sense llegir abans els dos primers. ‘Els jocs de la fam’, la primera novel·la i la que dóna nom a la trilogia, és un llibre que t’atrapa des del primer moment. Potser el context en què es situa el llibre pot semblar comú a moltes obres de ciència ficció (una societat devastada per una guerra, una població governada per una elit dominant, un ‘gran germà’ que ho controla tot…), però la història t’encisa, t’atrapa, i no et permet deixar-la fins arribar al final de l’últim llibre.
Cada any, dos tributs (un nen i una nena d’entre 12 i 18 anys) de cadascun dels dotze districtes que formen Panem són enviats als Jocs de la Fam, un espectacle televisat 24 hores on hauran de lluitar a mort entre ells fins que només en quede un. No en contaré més ni avançaré res de les dues novel·les restants, ja que seria revelar l’argument complet de la primera, però la història, encara que amb molts elements habituals al gènere de la ciència ficció, transcorre per camins diferents i esdevé una literatura plena de crítica social, amb molt més significat del que a primera vista pot semblar.
Els llibres estan narrats en primera persona per Katniss Everdeen, qui participa als Jocs de la Fam en representació del Districte 12, el més pobre de tots. Al meu parer este és el punt fort de la trilogia: els seus personatges. Personatges molt ben construïts, diferents entre si, amb personalitat pròpia ben definida i marcada, personatges que evolucionen i creixen amb la història però mantenint sempre la seua essència i el seu esperit. Katniss, Peeta, Haymitch, Gale… cada personatge té la seua pròpia història personal, la qual anem coneixent segons passem pàgines i ens endinsem al Districte 12, a l’Arena dels Jocs de la Fam, al Capitoli i a Panem. La lectura en general resulta àgil i ràpida, especialment en les escenes d’acció i lluita; esdevenint més pausada, que no avorrida o pesada, quan la narració es torna més dramàtica i profunda.
Més enllà dels aspectes literaris, ‘Els jocs de la fam’ és un al·legat contra els règims dictatorials i totalitaris, representats a la saga pel President Snow i el govern del Capitoli, disposats a qualsevol cosa per mantenir l’ordre imperant. Al llibre es parla de càstigs contra els rebels, repressió, control de la informació i més mesures que són i han sigut aplicades per règims dictatorials arreu del nostre món i al llarg de la nostra història.
‘Els jocs de la fam’ parla de la força de l’individu, de la importància d’ésser un mateix, de tenir pensament propi i no ser víctima de les modes i els estils imperants (un aspecte ben representat per les gents del Capitoli disposades a qualsevol cosa, incloent el sofriment físic, per aparentar allò que no són però que la moda i la societat exigeixen). Katniss és l’exemple de com un individu, una sola persona, per insignificant que semble, pot, a la seua manera i fins i tot sense proposar-s’ho, enfrontar-se al sistema establert, combatre els opressors i convertir-se en un símbol de lluita i de llibertat.
Així doncs, ‘Els jocs de la fam’ és més que una simple saga de ciència ficció per a adolescents. És una mirada a la nostra història, a la pitjor part de la nostra història, i un cant en favor de les llibertats personals i de la importància de ser i de creure en un mateix. Tres llibres, una història, que segur que vos mantindrà en tensió fins a l’última pàgina.
Enllaços
Array
