Tot el que heu de saber sobre els navegadors

  • El consultor informàtic Joan Jofra ens proposa cada setmana solucions dels problemes informàtics

VilaWeb
Joan Jofra
10.05.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui farem informàtica bàsica, aprofitant que aquests darrers dies el navegador Explorer de Microsoft ha estat molt de moda per una errada de seguretat que deixava vulnerables tots els ordinadors que el feien servir, en qualsevol versió del sistema operatiu, XP, W7 i W8. Així que avui parlarem dels navegadors.

El que encara ha fet més gros el problema és que s’havia acabat el temps de suport del Windows XP, és a dir, el temps durant el qual Microsoft es comprometia a modificar les errades del sistema operatiu o dels seus programes. Però ha estat tan important el forat de seguretat descobert i encara hi ha tanta gent fent servir el Windows XP que, finalment, Microsoft ha hagut de solucionar el problema amb un pegat de seguretat que es podia començar a instal·lar a partir del dijous 1 de maig.

Cal aclarir que el vostre ordinador només s’infectava si visitàveu un lloc web especialment modificat per a infectar-lo, però ja havien començat a arribar missatges electrònics amb ofertes molt curioses que us feien entrar ganes de fer clic al vincles proposats per a visitar aquests llocs (ofertes de descomptes, de llocs amb fotografies ‘especials’ i coses així).

Però, què és un navegador? El diccionari del IEC el defineix així: programa informàtic utilitzat per a navegar. I es queden tan amples.

Intentaré millorar la definició del IEC: un navegador és el programa que, a partir d’una adreça o URL d’internet, ens dibuixa a la nostra pantalla el contingut codificat que ens envia el servidor web. L’adreça, la podem introduir manualment (per exemple, a la finestreta superior posem vilaweb.cat), la podem haver copiat d’algun escrit o missatge i enganxat a la finestreta del navegador o bé, el que és més normal, l’hem entrada fent un clic a un enllaç d’una pàgina que tenim dibuixada al nostre navegador. El seguiment d’enllaços d’una pàgina a una altra s’anomena navegació.

El navegador dibuixa la pàgina segons les dades que li dóna el servidor, així que dos navegadors diferents o dues versions del mateix navegador poden dibuixar la pàgina de manera lleugerament o totalment diferent, depenent de l’espai que ocupi la finestra del navegador, l’espai que té disponible per dibuixar la pàgina o com interpreti la codificació.

Normalment el servidor web que envia les dades al nostre navegador només transfereix ‘coses normals’, però si algú manipula el servidor web perquè ens enviï informació alterada que s’aprofiti de les errades de programació del navegador pot acabar infectant el nostre ordinador.

Com a mesura de seguretat, un navegador web no ha de poder accedir a les dades ni a les configuracions del nostre ordinador, però els forats de seguretat ja s’encarreguen de saltar-se totes les normes de seguretat per mostrar finestres pop-up de publicitat, agafar informació personal per màrqueting o robatori de la identitat, seguir la nostra navegació i tot el que us pugueu imaginar.

Petita història

El primer navegador, el va inventar el 1990 Sir Tim Berners-Lee i es va dir, gran pensada, WorldWideWeb (posteriorment es va reanomenar com a Nexus).

El primer navegador conegut del gran públic, amb tot, va ésser el Mosaic, de Marc Andreessen (1993) , el mateix que al cap de poc de temps va fundar Netscape per a llançar el Netscape Navigator i que va aconseguir el 90% del mercat i fou traduït el 1998 com el Navegador per Softcatalà (a partir de la versió 4.04 de Netscape).

A continuació van venir l’Explorer (1995), el Safari (2003), el Mozilla (2004, de codi lliure), el Chrome (2008) i ‘tutti quanti’.

Distribució de mercat (2014)

Les dades de mercat corresponents al percentatge de visites que reben els servidors web no es corresponen amb el nombre d’unitats d’ordinador o dispositius mòbils venuts. Veureu que la versió mòbil de Safari és líder, encara que Android sigui qui domina la venda de dispositius perquè els usuaris d’iOS d’Apple fan més despesa de dades mòbils.

* Versió per a escriptori (PC)
El líder és Chrome amb el 48,1%, seguit de l’Explorer amb el 23,2% i el Firefox amb el 20,1%. I, ben lluny, el Safari amb un 5,1% i l’Opera amb l’1,43%.

Sempre podeu veure els resultats actualitzats si feu clic a l’enllaç següent

* Versió mòbil
Aquí els resultats són ben diferents: Safari, sumant les xifres de la versió iPhone i Safari per a iPad, és el líder amb el 30,3% dels usuaris, seguit ben de prop per l’Android amb el 23,5%. Una mica més allunyats hi ha el Chrome amb el 14,8% i l’Opera amb el 10%, i al final queda l’Explorer amb l’1,9%.
Sempre podeu veure els resultats actualitzats si feu clic al següent enllaç.

Què hem de buscar en un navegador?

1. Que sigui compatible i ens dibuixi de manera fidel el contingut de la pàgina web que demanem.

2. Que sigui segur.

3. Que sigui ràpid.

4. I, sobretot, que interpreti CSS3, JavaScript, HTML5…

Tots els navegadors moderns compleixen aquestes normes. El meu consell és que tingueu dos o tres navegadors instal·lats a l’ordinador i proveu quin us fa més el pes.

Explorer

La versió 1.0, només per a Windows, va sortir al mercat l’agost del 1995 i no era gratuït, sinó que anava inclòs en el pack Windows 95 Plus. Es basava en una versió de Spyglass Mosaic (un llicenciatari de NCSA Mosaic).

El 1996 va sortir-ne la versió 2.0, que tenia una edició per a Mac que va anar evolucionant fins a la 5.1.7 per a Mac OS 9 i 5.2.3 per a Mac OS X a mitjan 2003, quan es va abandonar. També n’hi va haver versions per a Unix, Solaris i OS/2.

També hi ha versions mòbils per a Windows Phone i fins i tot una versió per a Xbox 360.

Actualment es troba a la versió 11 (octubre del 2013) i no cal preocupar-se per la manera d’instal·lar-lo: tots els Windows 8 el porten i es pot instal·lar al Windows 7, i no hi ha versions per a les altres plataformes, però ens hem de conformar amb la versió 8 (març del 2009) si volem fer-lo funcionar en un XP i la versió 8 té un suport molt deficient, per ser generós, d’HTML5, el més modern sistema de programació de webs.

És el que més forats de seguretat ha tingut sempre, especialment per culpa dels controls ActiveX.

Mozilla Firefox

El 1998 Netscape va engegar el que, amb el temps, es convertiria en la Fundació Mozilla amb la intenció de fer un navegador de codi lliure competitiu amb l’Explorer, però van haver de passar uns quants anys fins que no va sortir el Firefox, al final del 2004.

Curiosament la major part dels fons de la Fundació Mozilla provenen de Google per aconseguir que Google sigui el motor de cerca per defecte del Firefox.

Us el podeu descarregar a Softcatalà o bé a Mozilla.

Safari

És el navegador d’Apple, llançat al mercat el 2003. Ve de fàbrica amb tots els Mac i, en la seva versió mòbil, en tots els iPhone i iPad.

N’hi ha una versió per a Windows, però se’n va aturar el desenvolupament el 2011.

Igualment que l’Explorer, no cal que us el descarregueu: és a tots els ordinadors d’Apple.

Google Chrome

És el més recent, ‘només’ és al mercat des del setembre del 2008, però ja el maig del 2012 va superar la suma de totes les versions d’Explorer. L’abril del 2014 té un 48% d’ús de navegadors de sobretaula.

És el navegador creat per Google i té versions per a Windows, Mac, Ubuntu, Debian, Fedora, OpenSUSE, Chrome OS i versions mòbils per a Android i iOS.

Us el podeu descarregar a Google mateix.

Navegadors en català

Tots els navegadors principals, els trobareu en català, bé a la web del seu fabricant o a Softcatalà, però com va insistir la campanya Navega en Català, la configuració correcta ha d’incloure el llenguatge català com a opció per defecte.

Quan un servidor web rep la nostra petició d’una pàgina, entre moltes més informacions rep en quin llenguatge preferim rebre’n el contingut i, si aquell contingut és disponible en uns quants idiomes, ens el servirà en el que nosaltres hàgim posat com a principal i dóna a conèixer la nostra preferència lingüística al món. Els webmestres, quan analitzen les visites que reben els seus webs, detecten la llengua en què naveguen els usuaris i en trauen estimacions sobre els visitants/parlants de la llengua. Si una gran part dels seus visitants tenen la llengua catalana com a preferida, podran rumiar-se d’oferir la seva pàgina en la nostra llengua.

Això no s’ha acabat…

…la setmana vinent continuarem parlant dels navegadors perquè tractarem dels motors de cerca, els favorits, els plug-ins i totes les barres i gadgets que, moltes vegades sense voler, apareixen al nostre navegador.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any