24.04.2014 - 06:00
La parada d’escriptors de la FNAC – el Triangle de Barcelona va romandre pràcticament buida ahir arran de la vaga de treballadors convocada per la CGT. El sindicat diu que l’empresa ha augmentat la contractació de temps parcial i que ha estat la primera de l’estat espanyol a acomiadar treballadors fent servir com a causa la baixa laboral. Les queixes contra el deteriorament de les condicions laborals de l’empresa xoquen contra els principis amb què va ser fundada, fa seixanta anys, per dos trotskistes.
Era l’any 1954 quan dos amics militants trotskistes, André Essel i Max Théret, van fundar un club de venda de material fotogràfic en un petit establiment de París, la Federació Nacional de Compres per a Directius (actualment Federació Nacional de Compres). Després van començar a muntar els primers centres especialitzats en venda de discs, llibres i material fotogràfic. La finalitat d’Essel i Théret era que els béns culturals fossin assequibles a la classe treballadora.
Com recordava Le Monde en la necrològica d’André Essel, l’empresa era ‘un assaig amb càrrega ideològica: volien sumar els interessos dels comerciants i els dels consumidors. Per impulsar el consum, van abaratir els preus, van publicar una revista, Contact, i van organitzar-se com un club amb targetes de soci. D’una altra banda, per a contrarestar-ho, van reduir les despeses publicitàries’.
Sobre les condicions laborals i la finalitat de l’empresa, Essel havia escrit: ‘L’acció en favor del consumidor completa la nostra lluita política. Volem, mitjançant augments salarials, fer créixer la capacitat adquisitiva dels treballadors. Si podem reduir els preus, aconseguirem el mateix resultat.’
L’empresa va ser un èxit. Als anys seixanta i setanta van obrir tot de centres a l’estat francès i, als vuitanta, a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i l’estat espanyol.
L’any 1970, la companyia d’assegurances UAP i l’entitat bancària Paribas van adquirir el 40% de les accions. Pocs anys després, Théret i Essel venien la seva part de l’empresa, tot i que Essel hi va continuar vinculat fins el 1983 ‘per facilitar la successió’. L’any 1985, Essel va publicar el llibre de memòries ‘Je voulais changer le monde’ (‘Jo volia canviar el món’).
Als anys noranta van començar els conflictes laborals a la FNAC. Fou arran de l’entrada del multimilionari François Pinault, un dels cent homes més rics del món i magnat d’unes quantes marques de luxe. Avui Pinault n’és el principal accionista.
Més recentment, els sindicats han criticat l’enduriment de les condicions dels treballadors, de resultes de l’aprovació de la reforma laboral del 2011. De fet, quan l’any 2003 l’ex-trotskista Dennis Olivennes va ser nomenat president i director general de la companyia, Essel ho va considerar un intent de canviar els principis fundacionals. Essel va morir-se l’any 2005 i Théret, el 2009.
