Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  19.02.2014  06:00

El PP valencià discuteix si canviar Fabra després de les europees

Maria José Català o el ministre García-Margallo, possibles candidats a rellevar-lo

Men?ame
 

Les eleccions europees del 25 de maig poden tenir conseqüències importants en la política valenciana. Les darreres enquestes dibuixen una tendència negativa del PP, que podria perdre la primera posició, on és de fa gairebé dues dècades. Si fos el cas, seria un advertiment amb vista a les eleccions valencianes, al cap d'un any. Per això, podria ser que el president de la Generalitat, Alberto Fabra, dimitís i un nou president intentés remuntar la davallada abans no fos massa tard. Segons diverses fonts consultades per VilaWeb, la consellera d'Educació i Cultura, Maria José Català, és la més ben situada per a rellevar Fabra. 

Precisament per aquest motiu, la publicació del diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha estat tan blasmada per un sector del PP, que hi veu la possibilitat no tan solament de ressuscitar l'anticatalanisme, sinó també d'afeblir la posició de la consellera. Dins el PP valencià, el nerviosisme pels mals resultats que fan preveure les enquestes ha somogut el tremp organitzatiu, i tot de faccions comencen a bregar, encara no de manera oberta, pensant en la transició després de Fabra.

Una de les possibilitats més sorprenents seria l'arribada a la Generalitat Valenciana del ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Garcia-Margallo. No és valencià --va néixer a Madrid--, però ha estat escollit diputat per València en tres eleccions. Margallo, però, no podria ser president sense eleccions avançades ja que no és diputat a les Corts.

La conseqüència de l'arribada de Margallo és que obligaria a renovar el govern espanyol i el perill principal és que podria enutjar totes les famílies valencianes del PP. Margallo, a més, es ressentiria del mateix mal que Fabra: el fet de no tenir gent afí ni un grup organitzat al darrere. Tanmateix, la idea que tenen des de Madrid és que la força dels líders tradicionals del PP valencià ja s'ha consumit i que, per tant, la irrupció de Margallo fóra una manera de fer foc nou.