30.10.2013 - 22:56
La radicalitat de la proposta de ‘The Lords of Salem’ resideix en el seu caràcter d’himne satànic que proclama el triomf del diable i el fracàs de déu (si voleu, afegiu vosaltres mateixos les majúscules als dos implicats). I ho fa mitjançant una contundent perversió dels signes cristians, una blasfema representació del que podríem denominar l’antiesglésia: una posseïda Heidi entra en una ‘habitació prohibida’ tan volguda per tot relat gòtic que es denomine com a tal, el citat apartament 5, en el fosc interior del qual refulgeix un crucifix de neó al qual la jove ret reverència; o com quan es troba una impossible catedral satànica en què el dimoni, un monstre petit i deforme, que vol inseminar-la amb els seus tentacles, o quan contemplem les escenes al·lucinògenes de la possessió de Heidi, o les referències a les variades profanacions que van transcorrent al llarg del film, entre d’altres; constituint els trets definitoris d’un nou món engendrat i fet a la mesura del mal.
‘The Lords of Salem’ és un relat fílmic que funciona a mesura que avança, cobrint, fins i tot les escenes més mesurades, d’una capa de malignitat, fent que aquesta pel·lícula que beu de la fantasia capture l’espectador i l’introduesca en una dimensió irreal, fent que fins i tot en la quotidianeïtat estiga present allò sobrenatural. Així, Rob Zombie sembla suggerir que el Mal forma part intrínseca de la nostra realitat quotidiana, tan profundament que ni tan sols es pren la molèstia de provenir d’un lloc terrorífic, negre, fosc i horripilant que –simplement està ací, omnipresent- i ja està. És suficient llançar una mirada per trobar-nos-el a la nostra pròpia casa. La idea és esfereïdora, així com la idea d’intentar enfrontar-s’hi.
En aquest treball cinematogràfic també té gran importància el pes dramàtic de la música, tant en la pròpia banda sonora com en la llarga llista de referències que hi apareixen, un llistat que inclou gran nombre de la parafernàlia del món del rock: discos de vinil, disc-joqueis, sales de concert, etc que tant han aportat al món de la cultura universal des de la segona meitat del segle XX.
