24.10.2013 - 21:00
‘La Via Catalana és la via de desenes de milions d’europeus.’ Aquest és el títol d’un article publicat a Latvians Online per Otto Ozols, un dels escriptors més populars de Letònia, que defensa la independència de Catalunya. Hi diu que la gent dels països bàltics i dels països nòrdics veuen amb simpatia les aspiracions catalanes; que l’autodeterminació ‘és en l’arrel dels ideals fundacionals d’Europa’ i que, fins que Catalunya no sigui independent, ell serà un català més.
L’article comença així: ‘L’11 de setembre, centenars de milers de catalans es van unir per formar una cadena humana de 400 quilòmetres de llargada. El seu propòsit i el seu desig varen ser profundament compresos per desenes de milions d’europeus.
El propi estat independent, un somni durant segles per a irlandesos, polonesos, finlandesos, noruecs, estonians, letons, lituans i molts altres europeus. Tots van haver d’emprendre una llarga i difícil “via” per complir el somni d’un estat independent. El record de les seves lluites per la independència és sagrat, per a aquesta gent –els pares i avis l’han somniat i hi han aspirat, molt sovint sacrificant la cosa més preuada, la vida.
Per tant, en el fons del cor, milions d’europeus entenen i donen suport a l’aspiració catalana d’un estat propi independent. Per a ells, els catalans no són uns separatistes qualssevol. Són una gent heroica que intenta de manera incessant de satisfer el somni dels seus pares i els seus avis, el d’un estat independent.’
Un exemple per a la relació entre Catalunya i Espanya
Després recorda l’assoliment d’aquest mateix somni per part dels polonesos, i apunta el cas de Finlàndia i dels països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània.
‘El paral·lelisme més pròxim a la situació entre Catalunya i Espanya el podríem trobar en els països nòrdics, Dinamarca, Noruega, Islàndia, Suècia i Finlàndia. […] L’exemple dels estats nòrdics ens ensenya que fins i tot en un passat recent, els regnes europeus poderosos van ser capaços de reconèixer la independència dels pobles veïns, i els permeteren d’esdevenir estats rics i orgullosos. Ara tots són ara universalment reconeguts. Una de les raons de l’èxit que van aconseguir és que les seves relacions van deixar de ser dominades pel ressentiment i s’abocaren a la cooperació i la competició amistosa. Tots van aprendre i competir entre ells per tenir millors idees i solucions per als problemes. […] Aquest exemple podria ser un magnífic full de ruta per a la futura relació entre Catalunya i Espanya, profundament entès tant pels europeus del nord com per totes les nacions i els estats d’Europa. Per això la gent dels països bàltics simpatitzen amb el somni de la independència de Catalunya’.
L’autodeterminació, en l’ideal fundacional d’Europa
Tot seguit cita un text de l’escriptor, pensador i ex-president d’Estònia Lennart Meri, que diu així: ‘La diversitat de les cultures grans i petites d’Europa és la clau per a entendre la creativitat europea. La riquesa mineral d’Europa és relativament insignificant. Europa no ha estat mai un jardí paradisíac. Europa és la creació de la seva gent i algú podria afegir, poèticament, Europa ha creat com a gratitud els europeus. La idea de llibertat, fraternitat i igualtat podria haver nascut en molts llocs, però només pot haver arrelat en primer lloc aquí, a Europa.’
L’escriptor letó continua: ‘Lennart Meri ja no és viu, però la seva profunda convicció continua vigent: que la llibertat de les nacions, incloent la llibertat de l’autodeterminació està en l’ideal fundacional d’Europa. La burocràcia, les lleis complicades pel disseny, la por del canvi no han de servir per a negar a cap nació el dret de decidir el seu futur. S’ha de permetre als catalans de decidir el seu futur. Aquestes nacions d’Europa que van assolir el seu somni no han de trair avui els ideals dels seus pares i els seus avis, quan els seus germans europeus –els catalans– malden per fer realitat els mateixos ideals.
Per tant, com a letó dic que seré un català fins que Catalunya no sigui lliure i independent. Crec i espero que milions d’irlandesos, polonesos, finlandesos, lituans, estonians i molts altres també seran catalans.’
