Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  12.08.2013  10:11

Autor/s: Jordi Freixa / LaRella

Puig Ciutat, zona estratègica de l'imperi romà?

Pendents d'ajudes per seguir amb la recerca

Men?ame
 

Del 15 al 27 de juliol es va dur a terme la quarta campanya al jaciment arqueològic de Puig Ciutat. Dues setmanes d’excavació intensa, que culminen, un any més, amb moltes descobertes interessants. L’equip d’arqueòlegs, dirigits per Àngels Pujol, Carles Padrós i Roger Sala, estava format per una vintena llarga de persones. Des d’estudiants fins a especialistes en diverses matèries.

En la present campanya, es fa més evident la teoria de la batalla entre tropes romanes al segle I a.C. Observant les dades històriques, Puig Ciutat podria ser un assentament romà pompeià que va rebre l’atac de Juli Cèsar. L’aparició de més projectils de fona, i la punta d’un pilum (una llança romana), fa creure que van atacar la ciutat des de l’exterior de la muralla que l’envolta. Es creu que pel peu de la ciutat podria passar-hi un camí important. Per la geografia del lloc, el control de Puig Ciutat i les seves rodalies significaria el control de la via de pas, i per tant, una bona zona estratègica.
En episodis de batalles, on hi ha foc i destrucció, hi ha troballes que costen d’interpretar. Com els ossos de dos herbívors pràcticament sencers (possiblement vaques) en una de les habitacions ran de muralla. Sembla que es van podrir allí. Els especialistes determinaran si van ser tallats per humans (significaria que l’estança podria ser una carnisseria) o van ser esquarterats per carronyaires (els animals haurien quedat atrapats durant la destrucció).
Aquest any s’amplia la llista d’objectes trobats: un falçó, àmfores, un dolium (gran recipient d’emmagatzematge), bols de ceràmica campaniana (de gran valor a l’època)... Aquests recipients denoten la importància del jaciment, ja que eren díficils de transportar i podrien venir de lluny. D’altra banda, al centre del camp, sota el carrer “romà”, hi han trobat una cisterna. Malgrat la incertesa, es creu que podria ser datada de l’Ibèric Antic o l’Edat de Ferro (segle VI a.C), perquè ja han trobat altres objectes d’aquests períodes.
El futur del campament continua sent dependent. De moment, hi ha dues subvencions a la vista. L’1% cultural del pressupost de construcció de l’eix transversal. I un FEDER, del fons europeu. Amb aquests diners es podria continuar la recerca.
La importància del campament creix i rep més atencions dels mitjans especialitzats. Com la gravació d’un capítol de la sèrie documental Arqueólogo por un día encarregat pel canal internacional Història. A més a més, es va convertint en un lloc de referència al Lluçanès. El diumenge 28 de juliol, més de 100 persones es van acostar al jaciment per escoltar el seu passat romà.

Men?ame