14.06.2013 - 10:28
La intervenció de Ramon Folch, el passat 7 de maig, amb motiu del Dia Mundial de l’Asma i de la presentació d’Inspira per a pares i mares a l’Ajuntament de Barcelona, va ser reflexiva i a mi em va semblar també filosòfica. A la taula rodona participava en qualitat d’expert en medi ambient i representant de la Fundació Roger Torné ja que forma part del seu Consell Assessor.
Si es vol resumir l’essència del seu missatge amb una frase, s’ha de dir que va parlar de la complexitat i de que tot l’extern no és aliè a nosaltres sinó tot el contrari. Però què va voler dir amb això i què és l’extern?
Va dir que l’extern és tot allò que esta fora del nostre cos, però que és absolutament necessari perquè la vida humana sigui possible. És més, el nostre cos està dissenyat per rebre i conviure amb tot l’extern. Per tant la pregunta del milió seria: on acaba l’humà i on comença l’entorn? L’aire dels nostres pulmons som o no som també nosaltres? La digestió, va dir, no seria possible sense les cèl·lules bacterianes, per tant aquestes cèl·lules, que en moltes ocasions ens produeixen malalties, també ens permeten realitzar una funció vital per viure. Folch ens va recordar que en el cos humà hi ha més cèl·lules bacterianes que eucariotes, aproximadament deu vegades tantes cèl·lules bacterianes com cèl·lules humanes, especialment a la pell i al tracte digestiu. Tot i així, dins la nostre lògica quotidiana hem separat el que anomenem mediambiental de nosaltres mateixos, fet que ha estat un greu error ja que s’ha aconseguit que pensem que l’entorn no és fruit dels nostres actes i que la seva existència no ens influeix. En aquest sentit, va fer èmfasis en la necessitat de protegir el medi ambient i va criticar amb vehemència la creença de que l’espècie humana és aliena a tot això, assegurant que tal afirmació és una aberració ecològica.
Entre els arguments que va exposar, cal destacar que en el llarg procés evolutiu de l’ésser humà no s’ha trobat cap gen de l’asma, per tant aquesta és producte de diferents factors però molt especialment de les partícules fruit de la combustió dels fòssils.
Un clar exemple de la complexitat a la que es referia el conferenciant, són les dades sobre l’evolució del parc mòbil europeu. En 2012 havia 12 milions de vehicles nous, dels quals la meitat són de motors de gasolina i l’altre meitat de motors dièsel. La paradoxa, va dir, és que durant anys el dièsel era recolzat perquè desprenia menys monòxid de carbó, però posteriorment es va descobrir que emetia més partícules PM10. I aquestes petites partícules són les més perilloses per a la salut perquè les grans es retenen a les vies respiratòries superiors però les petites accedeixen als nostres alvèols pulmonars.
Folch va dir que hem construït un món i tenim que cohabitar amb ell, fet que ens obliga a crear pautes de comportament. El repte actual de la nostra civilització és aconseguir la capacitat d’integrar tots els coneixements i els descobriments en un marc d’acció i comprensió que doni sentit a tot i que ens permeti un millor control. Però per Ramon Folch, el més important és que la societat ho entengui i ho integri dins la seva escala de valors ja que considera que, en bona mesura, estem davant d’un problema químic d’agents desencadenants de caràcter ambiental.
Va assegurar que el canvi mediambiental passa, entre d’altres coses, per avançar cap a la motorització elèctrica ja que mentre hagi cotxes amb gasolina i gasoil hi haurà un elevat percentatge d’asma entre la població, especialment la infantil. Però cal ser realistes ja que el període de transició serà llarg i la societat haurà de saber conviure amb tot el que nosaltres mateixos hem creat i a la vegada anar canviant els paradigmes perquè ho podem fer, va afegir. I entre tots, agents socials, governants i administracions assumir l’obligació moral que tenim cap a nosaltres mateixos i cap a les futures generacions.
