09.05.2013 - 06:00
El debat sobre l’avenç o l’estancament del procés cap a l’estat propi és obert, i la manca de concrecions de la cimera sobre el Pacte Nacional pel Dret de Decidir de dilluns ha suscitat encara més dubtes. De moment, els dos signataris de l’anomenat ‘Pacte de la Llibertat‘ (pdf) per a l’estabilitat del govern han anat acomplint les iniciatives que van programar-hi –declaració de sobirania, consell assessor, comissió parlamentària, etc. Però abans de tancar el primer semestre del 2013 tenen una prova de foc per a determinar l’avenç del procés i el compliment del compromís: formular la pregunta de la consulta.
Així ho van establir al punt 3 de l’annex 1 de l’Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya (pdf). Aquell punt diu: ‘Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’estat espanyol per a l’exercici del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en la llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició dins del primer semestre del 2013.’
El compromís de formalitzar la petició segons allò que estableix la llei 4/2010 del Parlament de Catalunya (pdf), de consultes populars per via de referèndum, implica, segons l’article 7 de la llei, aportar la següent documentació: ‘El text de la pregunta, formulada de manera clara, succinta i inequívoca. Amb l’objectiu d’obtenir un resultat clar de la consulta, el text ha de demanar als votants que escullin entre diferents opcions o entre el sí i el no.’
El punt 3 de l’article 16 de la llei, sobre la ‘tramitació de la iniciativa del govern’, concreta: ‘La proposta de consulta s’ha de trametre a la mesa del parlament juntament amb la documentació a què fa referència l’article 7 i, si escau, el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.’
Si la iniciativa la pren el parlament, cal aplicar el punt 1 de l’article 17 de la mateixa llei: ‘Si la proposta de consulta popular és presentada per una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris, la mesa del parlament verifica el compliment del que estableixen els articles 6, 7, 9 i 10 i, si es compleix, admet a tràmit la proposta de consulta popular i n’acorda la publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.’
Per tant, si CiU i ERC tenen intenció de complir el pacte públic que van subscriure per donar estabilitat a la legislatura i per fer la transició nacional, hauran de ‘formalitzar la petició’ abans d’acabar el mes de juny amb una pregunta ‘clara, succinta i inequívoca’.
La pregunta d’ERC que Mas troba encertada
‘Vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?’ és la pregunta que va proposar a final de març la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en aquesta entrevista a VilaWeb. I va dir que només hi cabrien dues respostes: un sí o un no. Per Rovira, la situació social i política a Catalunya i la impossibilitat del govern d’aprovar el pressupost podrien acabar precipitant la resolució del procés: bé amb una consulta, bé amb una declaració unilateral d’independència al parlament.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va dir que li semblava bé la pregunta proposada per la secretària general d’ERC, Marta Rovira. ‘És una pregunta molt clara, concisa i entenedora. Està bé. Però la pregunta que ens hem de fer és si ara és el moment de tancar i acordar la pregunta, quan tot just negociem. Si ara definim la pregunta, o les preguntes, tot el procés pot quedar encallat’, va dir poques setmanes després en una entrevista al Punt Avui. I deixava oberta la possibilitat de formular més d’una pregunta.
Les preguntes dels últims referèndums d’independència
La comissió electoral d’Escòcia va proposar el gener una nova pregunta per al referèndum d’independència del 2014, que quedarà així: ‘Escòcia hauria de ser un país independent? Sí o no?’ La fórmula és lleugerament diferent de la que avançà d’entrada el govern independentista d’Alex Salmond: ‘Esteu d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent?’ La comissió electoral considera que el llenguatge d’aquesta pregunta ‘era clar, simple i fàcil’, però que les paraules ‘esteu d’acord’ ‘encoratjaven a votar sí’. En aquest informe de VilaWeb, repassem les preguntes dels últims referèndums d’independència.
